AAVV - Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d'Aragó

C ol·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d’Aragó

Textos en llengua catalana (1291-1420)

fonts històriques valencianes 56A .

C ol·lecció documental

de la Cancelleria de la Corona d’Aragó

Textos en llengua catalana (1291 – 1420)

Edició, estudi i índexs a cura de

Mateu Rodrigo Lizondo

Selecció de textos de Jaume Riera i Sans

Preàmbuls de Carlos López Rodríguez

i d’Antoni Ferrando Francés

fonts històriques valencianes

Directors de la col·lecció Antoni Furió i Enric Guinot

© Mateu Rodrigo Lizondo, 2013

© De la selecció de textos: Arxiu de la Corona d’Aragó, 2013

© Dels preàmbuls: els autors, 2013

© D’aquesta edició: Universitat de València i Ministerio de Cultura-Gobierno de España, 2013

Disseny de la col·lecció: J.P .

Il·lustració de la coberta: Jaume II al soli reial, anvers de segell de plom. Arxiu de la Catedral de València, perg. 263, any 1323

Maquetació: Inmaculada Mesa

ISBN: 978-84-370-9322-2 Edició digital

E si... en les cartes o letres e privilegis de la nostra cort real proceÿdores persones dignes letrades e sufficients ab cura diligent havem ordonades per tal que les continències o tenors de aquelles degudament... sien fundades, no ab menor sol·licitut és per Nós perpensadora que... encara a correcció e a esmena de aquelles si en bella retòrica o bon latí e juxta lo nostre estil seran corregidores, una bona persona de feeltat aprovada e almenys en sciència gramatical bé instruÿda per Nós volem ésser aordonada.

Pere III, Ordenacions... sobra lo regiment de tots los officials de la sua cort , 52. De l’offici del prothonotari tinent los segells.

Ed. Gimeno, Gozalbo i Trenchs, 123.

L’any 1977, en el marc del X Congrés d’Història de la Corona d’Aragó —dedicat a la figura de Jaume I i la seua època—, Josefina Font Bayell presentà una comunicació titulada «Documents escrits en català durant el regnat de Jaume I». L’autora, després de repassar ràpidament la seua bibliografia anterior, en què ja havia publicat alguns documents, hi donava notícia de tots els documents del regnat de Jaume I escrits totalment o parcialment en català que conserva l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Aquell cens incloïa només la menció —que no l’edició— de 115 documents de naturalesa diplomàtica i temàtica molt diversa. Malgrat la seua limitada ambició, el treball serví per a posar de relleu la importància dels fons documentals de l’Arxiu de la Corona d’Aragó no sols pel que fa a la història medieval, sinó també pel que fa a l’estudi filològic de la llengua catalana arcaica. Moltes d’aquelles signatures de l’Arxiu corresponen, a més, als primers testimonis del salt de la llengua vulgar a la condició de llengua vehicular de la documentació cancelleresca i, per tant, de llengua d’expressió escrita de l’autoritat reial. Sense restar gens de rellevància a l’immens valor filològic i històric d’aquells documents primerencs, cal reconèixer, però, que l’ús tan limitat que es fa encara de la llengua vulgar en la Cancelleria Reial durant el regnat del Conqueridor i dels seus successors immediats, i la modesta entitat dels fons registrals d’aquella etapa que ens han pervingut, dificulten considerablement qualsevol intent d’anàlisi general i diacrònica de les característiques lingüístiques i estilístiques del seu llenguatge. En realitat, és arran dels nombrosos i transcendentals canvis administratius introduïts per Jaume II —no per casualitat, també el fundador de l’Arxiu Reial de Barcelona, nucli primigeni de l’Arxiu de la Corona d’Aragó—, que es multiplicà sensiblement la quantitat i sistematicitat de la documentació cancelleresca expedida i registrada, una part significativa de la qual ja redactada completament en català. És, doncs, durant aquest regnat que els documents cancellerescs en català comencen a arribar amb freqüència a totes les institucions públiques i privades de l’àrea catalanoparlant de la Corona. D’aquesta manera el català cancelleresc començà a esdevenir progressivament un model de referència que, conscientment o inconscientment, influïa sobre quasi tots els que havien de redactar textos de caràcter politicoadministratiu, els quals, en imitar aquells models, es convertiren en caixes de ressonància que multiplicaven el seu impacte inicial.

Tanmateix, no coneixem bé l’evolució d’aquell català cancelleresc. És per això que Antoni Ferrando i Francès, catedràtic de la Universitat de València, concebé un projecte d’investigació, La llengua de la Cancelleria reial de la Corona d’Aragó (1291-1516) , concedit pel Ministeri d’Educació i Ciència, en què es proposava estudiar aquest tema, a partir de la publicació d’una tria àmplia i cronològicamente representativa de documents cancellerescos sancionats pels nostres reis entre 1291 i 1516, és a dir, entre els regnats de Jaume II (1291-1327) i Ferran II (1479-1516) inclusivament. El primer resultat d’aquest projecte, fruit de l’estreta col·laboració entre el responsable del projecte i l’Arxiu de la Corona d’Aragó, és la selecció documental que ara els presentem, que comença precisament l’any 1291, inici del regnat de Jaume II, creador de l’Arxiu Reial de Barcelona, i es tanca l’any 1420, moment en què es posa en funcionament l’Arxiu Reial de València, que el rei Alfons el Magnànim havia creat l’any anterior. Com a conseqüència d’aquesta descentralització, els models documentals cancellerescs expedits a partir d’aquella data ja poden ser localitzats també en els registres conservats a l’Arxiu del Regne de València, motiu pel qual deixava de ser imprescindible la participació directa de l’Arxiu de la Corona d’Aragó en el projecte.

Que el miler llarg de documents que ara es posen en les mans del lector haja estat triat sempre atenent l’objectiu de mostrar-ne la riquesa i la qualitat lingüística no ha impedit en absolut que també hagen servit per a oferir una àmplia mostra documental de rellevància històrica igual o superior a la que tenen des del punt de vista filològic. De fet, la localització de documents inèdits que, a més de riquesa lingüística, tinguessen també un extraordinari potencial històric ha estat el gran repte que el projecte plantejava a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. La selecció que els oferim vol ser també, per això mateix, una finestra oberta al nostre passat medieval. Dels pactes feudals a les guerres internacionals, de les instruccions específiques donades als ambaixadors al cobrament dels tributs i el puniment dels delictes, i de l’alimentació a l’adquisició de llibres i d’objectes artístics, tot passant per la construcció i reparació d’edificis, les reflexions filosòfiques davant de la desgràcia o l’expressió dels afectes familiars, gairebé tots els àmbits del govern i la vida de les nostres terres a la baixa edat mitjana passen per davant dels ulls del lector i li mostren directament el veritable esperit d’una època, sense la interpretació, sempre subjectiva, de l’historiador. Per aquesta raó, pensem que aquest repertori documental esdevindrà una magnífica font d’informació no només per als filòlegs, sinó també per a tots els professionals i estudiosos interessats a conèixer millor alguns dels trets definitoris de la societat medieval de la Corona d’Aragó.