AAVV - Sexe i violència en la Corona d'Aragó

Un quadern de 7 fulls en foli. Lleugerament afectat per bibliòfags. Restaurat amb tires de paper encolades. Per error, es van enganxar malament els folis, i el 5 segueix al 6.

ACA, Reial Cancelleria, Processos en foli, 117/4B.

12. Eulàlia, Guillem i Berenguer (Molins de Rei, 1424)

1424, juliol 3–agost 5. Molins de Rei.

Procés informatiu sobre la conducta d’Eulàlia, muller de Berenguer Llopart, de Molins de Rei, amistançada de Guillem Mata, de casa de la reina Maria.

Un quadern de 28 fulls en quart més 5 al final en blanc. Ben conservat.

ACA, Reial Cancelleria, Processos en quart, 1424.

13. Caterina i Joan (Barcelona, 1428)

1428, març 26. Barcelona.

Procés informatiu incoat per Gabriel Pere, doctor en decrets i jutge comissionat pel governador de Catalunya, sobre els maltractaments donats per Joan Llorenç, de la casa reial, a Caterina «la Monja», hostelera de Barcelona, la seva desposada. Inconclòs.

Un quadern de 4 fulls en quart escrits, més altres 4 en blanc. Ben conservat.

ACA, Reial Cancelleria, Processos en quart, 1428.

14. Diego i Joana (Barcelona, 1443)

1443, març 9-28. Barcelona.

Enquesta incoada davant Bartomeu Argullós, llicenciat en lleis, jutge per comissió del governador de Catalunya, sobre la batussa feta a Joana, grega, dona pública del bordell del Canyet de Barcelona, per Diego de Salinas, mariner.

Un quadern de 12 fulls en quart, el segon i l’últim en blanc. Atacat pels bibliòfags.

ACA, Reial Cancelleria, Processos en quart, 1443.

15. Miqueleta (Barcelona, s. d. [c. 1380?])

S. d. [c.1380?].

Denúncia davant Francesc Çagarriga, jutge comissionat pel rei, contra un home anomenat Jacmet, de la casa del rei i nebot d’un notari de Càller, per l’intent de rapte de Miqueleta, menor, filla de Blanca, dona en segones núpcies de Carbonell, mariner de Barcelona.

Un bifoli. Restaurat.

ACA, Reial Cancelleria, Processos en foli, 115/4.

16. Contra Antònia Verger (Barcelona, 1374)

1374, juliol 7–1377, octubre 10. Barcelona.

Procés davant Guillem Martina, jutge de la cúria real, contra Antònia, filla de Pere Verger, per adulteri i intent d’emmetzinament del seu marit, Arnau Marquès, mercader de Barcelona.

Constituït per dues peces. La primera té 10 quaderns amb 61 folis, més dues cèdules inserides, una d’11 · 23 cm, entre els folis 35 i 36; i una altra de 6 · 20 cm, entre els folis 57 i 58. La segona peça té 2 quaderns, amb 23 folis. Bastant deteriorats, molt afectat pels bibliòfags i la humitat, fins al punt que de vegades s’han perdut línies d’escriptura senceres. Restaurat amb tires de paper encolades.

ACA, Reial Cancelleria, Processos en foli, 123/1.

17. Contra Arnau Marquès (Barcelona, 1374)

1374, agost 11–octubre 9. Barcelona.

Procés davant Castelló de Mallorques, oïdor de la cúria real, contra Arnau Marquès, mercader de Barcelona, per intent d’emmetzinament de la seva muller, Antònia.

Conté cinc quaderns amb 20 folis més la portada, i altres tres fulls de paper (els dos primers, de 29,5 · 22 cm; i el tercer de 7 · 19,5 cm) inserits entre els folis numerats 15 i 16. Molt atacat pels bibliòfags, però amb el paper consistent gràcies a la restauració a base de paper encolat.

ACA, Reial Cancelleria, Processos en foli, 129/12.

18. Contra Pere Verger (Barcelona, 1374)

1374, agost 11-26. Barcelona.

Articles presentats per la defensa en el procés incoat davant Castelló de Mallorques, oïdor de la cúria real, contra Pere Verger, oller de Barcelona, per intent d’emmetzinament de la seva filla, Antònia.

Tres quaderns amb 17 folis numerats, inclosa la portada, més una minuta de 19 · 14 cm inserida entre els folis numerats 3 i 4. Molt afectats pels bibliòfags, però restaurat mitjançant tires de paper adherides amb cola.

ACA, Reial Cancelleria, Processos en foli, 129/14.

19. Contra Arnau des Prats i Antònia Verger (Barcelona, 1376)

1376, octubre 9–1378, juny 5. Barcelona.

Procés criminal davant Guillem Martina, jutge de la cort (després associat amb Castelló de Mallorques, promotor) contra Arnau des Prats, baster de Barcelo-na, i la seva cunyada Antònia, muller d’Arnau Marqués, mercader, acusats d’incest.

Conté tres peces. La primera és el procés criminal contra Arnau des Prats, amb 82 fulls en format quart, del qual sembla faltar un plec a partir del full núm. 62, a més del full núm. 20. Li acompanyen l’original i la còpia de les declaracions dels testimonis de la defensa, dos quaderns en format quart cadascun, amb 32 fulls.

ACA, Reial Cancelleria, Processos en quart, 1376-1378.

Sexe i violènciaen la Corona d’AragóProcessos criminals dels segles XIII al XV

PART PRIMERA

1.

GERALDA, GUILLEM I BERNAT (ALZIRA, 1296)

Informació testifical per adulteri i homicidi

1296, abril 12-28. Alzira.

Informació testifical en la causa seguida davant Ramon de Sales, jurisperit comissionat pel rei, contra

Guillem Garret, veí d’Alzira, per homicidi comès en la persona de Bernat Gamissà i lesions ocasionades a la seva muller Geralda, sorpresa en fragant adulteri.

Quadern en format foli, de 16 fulls, els tres últims en blanc. Bon estat de conservació.

ACA, Reial Cancelleria, Processos en foli, 3/2.

Anno Domini .Mº. CCº. XCº. sexto, scilicet, XVIIIº kalendas madii, fuit presentata quaedam litera ex parte domini regis, sigillata sigillo minori dicti domini regis, Raymundo de Salis, jurisperito, tenor vere cuius litere talis est:

Jacobus, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum, Valencie ac comes Barchinone, fideli suo Raymundo de Salis, jurisperito. Salutem et gratiam. Cum nos mandaverimus fideli nostro Petro de Libiano, baiulo regni Valencie generali, quod certificaret se plenarie qua de causa et per quem seu per quos Bernardus Guamiça extitit interfectus, et dictus Petrus de Libiano, aliis negociis occupatus, non potuerit intendere circa ea, mandamus et dicimus vobis quot certificetis vos plenarie de predictis et quicquid super predictis inveneritis incontinenti nobis per vostras litteras intimetis. Datum Valencie pridie idus aprilis anno Domini Mº CCº XCº sexto. Sigillada ( sic ).

Auctoritate cuius littere, dictus Raymundus de Salis, pro exsecucione ( sic ) dicti mandati per dominum regem sibi facti et ad certificandum se de predictis, processit ad recipiendum testes infra scriptos ut in eorum deposicionibus continetur.

.XVº. kalendas madii. Valencie.

Geralda, uxor Guillermi Garreti, testis, jurata et interrogata, dixit quod hoc anno, quadam nocte qua fuit ante festum Sancte Caterine, ipsa testis jacebat in domo dicti Guillermi Garreti, viri sui, in villa Algezire, in quodam palacio quod est in ipsa domo, scilicet, in quodam lecto ipsius palacii, simul cum dicto Guillermo, viro suo, et ante auroram ipsius noctis, dictus maritus suus surrexit de dicto lecto et dixit eidem testi quod ipse G. iret ad quandam alchariam vocatam, ut sibi videtur, Maçaceli, et quod loqueretur cum quodam vocato en Roig , qui erat in dicta alcharia, et a quo dictus G. dicebat quod emerat vinum. Dixit etiam tunc dictus vir suus eidem testi quod ipsa testis inveniret denarios in cellario predicte domus ipsius G., in quodam scanno quod erat in ipso cellario, et quod de illis denariis ipsa testis emeret pisces quia ipse veniret ad comedendum in dicta domo in ora none. Et sic recessit dictus maritus de dicto palacio et ipsa remansit in suo lecto cum janua dicti palacii aperta. Et ipsa jacente in predicto lecto venit Bernardus Gamiça et intravit dictum palacium et clausit januam ipsius palacii et venit ad lectum ubi ipsa testis jacebat et intravit ipsum lectum et habuit rem cum ipsa teste, eam carnaliter cognoscendo. Et postea venit ad januam dicti palacii predictus G. Garreti, et inpingendo januam ipsius palacii aperuit januam ipsius palacii. Et dictus Bernardus Gamiça, sensciens tumultum janue dicti palacii, decendens de lecto, misit se subtus dictum lectum. Et predictus G. Garreti intravit palacium supradictum et incontinenti venit ad dictum lectum et palpavit ipsum lectum, et cum non invenisset dictum Bernardum Gamiça, dixit dictus G. Garreti: «Hic est». Et super hoc dictus Bernardus Gamiça clamavit fortiter. Et cum ipsa testis tunc timeret sibi ne dictus vir suus eam interficeret vel faceret sibi malum, exivit de lecto et accepit quandam capam, et fugiens exivit dictum palacium. Et dictus G. Garreti fugavit incontinenti ipsam Geraldam et dicta Geralda intravit januam minorem cellarii quod erat in dicto hospicio predicti Guillermi Garreti, et cum armis quas dictus maritus eius portabat vulneravit ipsam Geraldam in costis retro. Et sic vulnerata exivit de dicta domo et fuit ad domum Roderici Duruç, ubi erat quaedam mulier neptis ipsius Geralde, scilicet, filia fratris sui, et ibi stetit ocultata. Postea autem, mane facto, audivit dici ipsa testis quod dictus Bernardus Gamiça erat interfectus. Interrogata si ipsa testis vidit inferri aliquod vulnus per dictum G. Garreti dicta nocte supradicto Bernado Gamiça, dixit quod non, set bene credit quod dictus G. Garreti interfecit ipsum Bernardum rationibus per eam superius dictis, et specialiter ratione dicti clamoris quem ipsa audivit et quia etiam sensit ipsa, jacente in dicto lecto, quod dictus vir suus percutiebat aliquod subtus dictum lectum. Item interrogata qua de causa dictus Bernardus fuit interfectus, et dixit quod ipsa testis credit quod fuit interfectus per dictum G. Garreti propter gelosiam et ratione dicti adulterii. Item interrogata si in dicto palacio erat nisi unus lectus, dixit quod non. Item interrogata si dictus Bernardus Gamiça erat nudus tunc quando habuit rem cum ea, et dixit quod non, immo induebat tunicam. Item interrogata cuius coloris erat dicta tunica, et dixit se nescire, quia erat nox et quia dictus Bernardus habebat duas tunicas, scilicet, unam coloris de blavo et aliam coloris rubei. Item interrogata qualiter scit, et dixit quia vidit et audivit ut supra deposuit. Item interrogata de fama, et dixit se nescire, cum ipsa testis non fuerit nec stetit postea in dicta villa de Algezira quia sequenti nocte post dictum festum Sancte Caterine recessit de Algezira. Item interrogata si ante dictam diem Sancte Caterine alias predictus Bernardus cognoverat carnaliter dictam Geraldam, et dixit quod sic, multociens bene per septem mensses ante dictam diem Sancte Caterine et infra dictum tempus. Interrogata de suborno, corruptione et cetera, dixit quod non fuit injunctam et cetera.