13. V. Beaumont de Navarra, Compendio histórico del real convento de Santa María Madalena.., op. cit ., p. 152. La fundación fue admitida por el capítulo general de la orden reunido aquel año en París: «Acceptamus conventum monialium sub invocationis beati Ioseph in villa de Eriza fundatum a nobili et religioso don Iosepho de Palafoix, capellano regis catholici, canonico magistrali ecclesiae Caesaraugustanae, damusque eidem conventui in priorissam religiosam sororem Bernardinam de Palafoix». Acta capituli generalis Parisiis in conventu Sancti Iacobi ordinis Praedicatorum celebrati in festo Sanctissimae Pentecostes XXII maii anno MDCXI , en M. B. Reichert, Monumenta ordinis Praedicatorum historica. Acta capitulorum generalium VI..., op. cit ., p. 156.
14. V. Beaumont de Navarra, Compendio histórico del real convento de Santa María Madalena..., op. cit ., p. 152.
15. D. Buesa Conde, «Episcopologio de Jaca», Aragonia Sacra. Revista de Investigación , 16-17 (2001-2003), pp. 89-129.
16. En el convento de San Pedro Mártir, fundado en 1251 bajo la protección de Jaime I y elevado a la categoría de Universidad por el capítulo general de la orden celebrado en Roma en 1580. A. Collell, «Ayer de la Provincia dominicana», Analecta Sacra Tarraconensia , XXXIX (1968), p. 232.
17. V. Beaumont de Navarra, Compendio histórico del real convento de Santa María Madalena..., op. cit ., pp. 158-159.
18. «Acceptamus conventum monialium Calataiubii, fundatum a perillustri don Iosepho de Palafox, catholici regis capellaneo et ecclesiae Caesaraugustanae canonico, cum pactis et conditionibus inter ipsum et Provinciam Aragoniae initis, admittentes eundem dominum fundatorem, tamquam ordinis nostri singularem benefactorem, in vita pariter et in morte ad participationem omnium bonorum spiritualium totius ordinis nostri». Acta capituli generalis Ulyssipone in conventu Sancti Dominici ordinis Praedicatorum celebrati in festo Sanctissimae Pentecostes III Iunii anno Domini MDCXVIII , en M. B. Reichert, Monumenta ordinis Praedicatorum historica. Acta capitulorum generalium VI..., op. cit ., p. 305.
19. Acta capituli provincialis celebrati Valentiae in regio conventu Praedicatorum prima mensis maii anno MDCXXI, Valencia, 1621, p. 19 .
20. V. Beaumont de Navarra, Compendio histórico del real convento de Santa María Madalena..., op. cit ., p. 160. A su muerte, acaecida el 31 de diciembre de 1621, se organizaron unos sonados funerales. J. Vallejo, Sermón fúnebre predicado en las honras de la madre sor Bernardina de Palafox , Zaragoza, 1622, s. p. De ella se hizo eco el ya citado capítulo general de Milán reunido un año después. «In eodem monasterio obiit soror Bernardina de Palafox, ipsius monasterii fundatrix, quae nunquam lecto nisi aegra cubavit; quod semel induit, nunquam mutavit indumentum, suis manibus saepius pro necessitate refectum; sacram eucharistiam singulis diebus sanctae Catharinae Senensis exemplo sumebat, tandem gloriosissime obiit». Acta capituli generalis mediolani in conventu Sancti Eustorgii ordinis Praedicatorum celebrati in festo sanctissimae Pentecostes XV maii anno Domini MDCXXII.. ., en M. B. Reichert, Monumenta ordinis Praedicatorum. Acta capitulorum generalium VI..., op. cit ., p. 352. La vinculación de la casa de Ariza con la orden dominicana y sus religiosas magdalenas se prolongaría, no obstante, más allá de la desaparición de sor Bernardina. Así lo prueba el matrimonio que, décadas después, contraerían en la iglesia conventual de Na Rovella doña Teresa de Palafox con un noble valenciano. Concretamente, el 25 de marzo de 1662 «vingué... dona Theresa Palafoix, filla del señor marqués de Arisa, de Çaragosa a València, acompanyada de la sen[y]ora sa mare, son dos chermans y altra sen[y]ora chermana, més chica. Y vingué a casar-se ab don Ximén Pérez Calathaiut, fill primochènit del conte del Real. Y aplegant a la Madalena, dit dia, a migdia, aplegà dit don Ximén ab altres cavallers y el rector de Sent Esteve Cesse, ab orde del senyor arquebisbe, en dit convent los desposà». J. Aierdi, Dietari. Notícies de València i son regne, de 1661 a 1664 i de 1667 a 1679 . A cura de V. J. Escartí, Barcelona, 1999, pp. 223-224.
21. T. Canet Aparisi, La Magistratura valenciana (s. XVI-XVII) , Valencia, 1990, p. 156, y J. Arrieta Alberdi, El Consejo Supremo de Aragón (1494-1707) , Zaragoza, 1994, p. 78.
22. «Portà de dot quatre-centes lliures carregades sobre cases de son pare mossen Martí Pons, per les quals responia vint lliures censals a setze de march». ARCSCS. Fondo Magdalenas. Libro antiguo de la fundación y privilegios... Religioses y dots de aquelles , f. 37bis.
23. V. Beaumont de Navarra, Compendio histórico del real convento de Santa María Madalena.., op. cit ., p. 178.
24. Ibíd., p. 179
25. Descendiente de los condes de Albaida y hermana de sor Isabel Pons y Milá, ambas «foren rebudes a 17 de juliol 1582. Portà cada una cinch-centes lliures en dot y cent lliures més cada una per a la pitança, cera y roba per a[l] convent, sent priora sor Mònica Antist. Féu professió y prengué lo vel sor Joanna Pons a 22 de juny 1584. Portà per a la pitança trenta lliures. Y sor Isabet Pons féu professió y prengué lo vel a 24 de juliol 1586, sent priora sor Angèlica Blasco. Portà trenta lliures per a pitança». ARCSCS. Fondo Magdalenas. Libro antiguo de la fundación y privilegios... Religioses y dots de aquelles , f. 39bis.
26. «Foren rebudes a 28 de nohembre 1586; portà cada una en dot sis-centes lliures y cent lliures més cada una per a pitança, cera y roba del convent, sent priora sor Angèlica Blasco tercer trieni. Feren professió y prengueren lo vel estes dos germanes a 12 de maig 1590; portà cada una per a la pitança del vel trenta lliures, sent priora sor Marianna Stayna segon trieni». Ibíd., f. 39vbis.
27. Llamada también Pons, pertenecía al noble linaje de los Carroz. G. Escolano, Década primera de la historia de la insigne y coronada ciudad y reyno de Valencia , Valencia, 1610, lib. 8, cap. 7, pp. 720 y ss. «Fon rebuda a 22 de mars 1586. Portà de dot cinch-centes lliures y cent lliures més per a la pitança, cera y roba del convent, sent priora sor Angèlica Blasco tercer trieni. Féu professió y prengué lo vel a 24 de mars 1590. Portà per a la pitança trenya lliures, sent priora sor Mariana Stayn». ARCSCS. Fondo Magdalenas. Libro antiguo de la fundación y privilegios... Religioses y dots de aquelles , f. 39vbis. Trabajó en la cocina y en la enfermería conventual, y «en la observancia regular se deliciava». V. Beaumont de Navarra, Compendio histórico del real convento de Santa María Madalena..., op. cit ., p. 184.
28. M. A. Antón Guillén, «Fray Andrés Balaguer, o. p., obispo de Albarracín y Orihuela (1551-1626)», Escritos del Vedat , xxix (1999), pp. 165-250.
29. J. B. Vilar, Orihuela, una ciudad valenciana en la España Moderna , Alicante, 1981, p. 911. El citado colegio había sido elevado a tal rango, por petición del arzobispo de Valencia don Fernando de Loaces, en el capítulo general dominicano de 1569. Con anterioridad venía funcionando como convento al menos desde 1468. A. Collell, «Ayer de la Provincia dominicana...», op. cit ., p. 243. En las actas del capítulo provincial dominicano reunido en 1606 puede leerse la aceptación de esta nueva fundación religiosa femenina: «Acceptamus prioratum etiam conventus monialium Sanctae Luciae civitatis Oriolae». Acta capituli provincialis Valentiae in conventu Praedicatorum celebrati die quintadecima mensis aprilis anni 1606 , Valencia, 1606, p. 16. Nada de ella se dice, sin embargo, en los posteriores capítulos generales de la orden de 1609 y 1611.
Читать дальше