Jeanette Winterson - Frankissstein

És ella? La primera?

Una mica de respecte, Ryan! La primera està retirada. Ni tan sols era una varietat comercial. Encara la tinc, i l’estimo, però ara és a l’arxiu. Aquesta d’aquí forma part de la meva línia de franquícia.

Mira això! Preparat? Grava-ho al telèfon! Vinga!

En Ron aixeca la nina del sofà i assenyala l’estora rosa brillant que té a sota. A l’estora hi diu PUSSY.

Veus aquesta estora?, diu en Ron. És una estora intel·ligent. La carrega mentre seu al teu costat. També pots tenir-la al cotxe: funciona amb l’endoll de l’encenedor. Té elèctrodes al cul.

Mira això —(fa lliscar un dit gruixut per l’iPad)—: és la fàbrica a la Xina on es fan les nines. Primer arriba el tors proveït dels cables per al cap, amb els seus dos forats, preparats per a l’usuari, i el motllo de tetes de copa GG. Estic treballant en un model amb tetes desmuntables, per variar una mica, però a la Xina encara no els fan, massa especialitzat. En tot cas, un tors, un tors, un altre tors (va fent lliscar el dit amb impaciència). Aquí! Veus com li enganxen els braços? Uns braços prims encantadors. Després les cames. Mira quina llargada! I quina forma! Una mica més llargues del que serien si fos humana. Això és fantasia, no naturalesa, per tant pots aconseguir el que vulguis. Els cabells es posen al final, després de les pestanyes. Veus els ulls? Com Bambi per als nois.

En Ron va tornar a deixar la nina sobre el sofà i va fer un glop de Coca-Cola. Va dir: Tampoc no pesa gaire. Fa que un home se senti fort.

I com funciona una franquícia de nines sexuals?, vaig preguntar.

Tal com jo ho veig, va dir en Ron, amb les sexbots hi ha dues maneres de funcionar: en pots comprar i pots ser-ne propietari —com vaig fer jo—, i portar-les a revisar un o dos cops l’any, segons el deteriorament per l’ús. Pots demanar-ne recanvis per internet si es fa malbé alguna peça o s’embruta massa. Aquesta és una manera de gaudir d’una XX-BOT. També oferim actualitzacions i possibilitats de canviar la vella per una de nova. Som molt flexibles.

L’altra manera de gaudir d’una XX-BOT, més moderna, en la meva opinió, és llogar-la. I si la llogues, necessites un lloc on la puguis llogar, no? Així se’m va acudir la idea de la franquícia que venc aquí.

Les teves XX-BOT?

Exacte, Ryan! És bo el nom, oi?

Molt bo, Ron.

Ja ho veus, Ryan, llogar-les et procura tot el plaer i cap dels problemes. Danys, emmagatzematge, actualitzacions: la tecnologia canvia sense parar.

I la majoria de gent només compra bots per a ús personal, però què passa si fas una festa? Amb els teus amics? Tots ho volen provar.

Llogar és popular per als comiats de solters; agafen mitja dotzena de noies per jugar i divertir-se. Diferents models, és clar, rossa i fornida, moreneta i atlètica. El que sigui. I què passa si ets el tipus d’home que només vol una bot quan tens la dona fora? Les dones no són sempre a casa com passava abans. No les culpo; no són pas peixos de peixera. Han evolucionat. Però, com diu la mama, l’emancipació pot ser un problema per a un home.

Llogar una bot quan estàs sol és més segur i més barat que l’alternativa humana. No hi ha malalties ni revenges pornogràfiques, no poden robar-te el Rolex a les dues de la matinada. Una dona de negocis que conec personalment, que té molt poder, en reserva una cada tres mesos per avançat.

Què? Sí! És el que et dic, Ryan. Reserva una XX-BOT per al seu home. A ell li encanta. Mai no sap quin model li donaran. És un pacte entre ells. Molt entendridor, trobo, una cosa que fan junts.

Amb el lloguer, cada noia porta incorporat un control d’higiene, se la banya, se la perfuma, sí, es pot triar entre quatre aromes diferents: mesc, floral, de fusta o de lavanda. Quan la reculls, pot ser que porti pantalons i jaqueta texans, com aquesta, o un vestit senzill. Es poden llogar o comprar altres conjunts.

Què? Sí, ben bé com la Barbie. Sí, suposo que tens raó, fa riure, oi, que els nens no es posin a jugar amb la Barbie fins que són grans? Ha, ha, no hi havia pensat... És una idea. No hi havia pensat, però és bona idea. La mama riurà quan l’hi expliqui. Oh, sí, la mama és una part important del negoci. Des del primer dia.

En tot cas, les noies que lloguem tenen temps lliure per anar a classe, també: sempre els estem millorant la placa base. No tenen gaire vocabulari, no; tu veus porno, oi?, ja saps que no és exactament un laboratori de llengua. Però hi estem treballant: als homes els agrada comunicar-se. No només allò d’«Hola, tros d’home».

Què has dit? A l’aeroport? Curiós que ho diguis perquè és el que ve després. Estic intentant anar a mitges amb una empresa de lloguer de cotxes —sí, com Avis— i que el cotxe pugui tenir la teva XX-BOT preparada i esperant, ben carregada, al seient del passatger.

Les XX-BOT són una alternativa de viatge fantàstica. No insisteixen que paris perquè tenen gana o volen anar al lavabo. No s’empipen quan veuen el Holiday Inn que has reservat. La tens al costat, cabells llargs, cames llargues, tu tries la música, una dona bonica al seient del costat.

Si vols ser una mica més discret, la pots plegar i lligar-la al seient del darrere, o guardar-la al maleter, al portaequipatge o com li vulguis dir. No tots som extravertits.

Aquí, mira això! Ho veus? Sí! Ho tornaré a fer. Ho estàs filmant? Mira el moviment. Tan suau! Cames amunt i ja està plegada. Ara només ocupa la meitat. Hauries de sortir amb una d’aquestes que fan de doble a les pel·lícules, per aconseguir això.

Sorprenent! Oi, Ryan? Com una bicicleta Brompton!

Quan els cotxes sense conductor aixequin realment el vol, el client podria posar-se al darrere amb la seva XX-BOT i fer un trajecte molt més agradable. Eliminaria tota la tensió del viatge.

Estic fent tractes amb Uber.

Sí. He basat el meu model de franquícia en el negoci de lloguer de cotxes. L’agafes en una ciutat i el deixes en una altra. I tinc cinc estils d’XX-BOT, incloent el model Econòmica que hi ha aquí al sofà. Aquest és el més barat.

Com que té els cabells de niló, pot provocar electricitat estàtica, i brunzeix una mica, però va molt bé per fer un clau, directe, sense filigranes, econòmic.

Veus? Tres forats, tots de la mateixa mida. No! Al mateix lloc no! Has dormit mai amb una dona, Ryan? Sí, oi? Doncs on creus que són els forats? Davant. Darrere. A la boca. Als narius no! No és un ieti, coi!

D’acord! Era una broma. Ja ho veig. Ara concentra’t: posa el dit aquí!

T’agrada? I tots VI-BREN! Tots els forats, en totes les posicions. Vibren!

Un moviment de cames agradable, també. Pots collocar-la com vulguis. Totes les noies tenen una posició extraampla d’obertura de cames. Agrada molt als nostres clients, sobretot als grassos.

Aquesta també pot parlar. Una resposta de veu limitada, però adequada: com quan ets a l’estranger i trobes una noia que no parla gaire anglès.

Té nom, Ron?

En Ron va fer un gest d’aprovació amb el cap. Bona pregunta, Ryan. I tinc una bona resposta. He decidit de no posar nom a les noies. No, no és com els xais, que després te’ls menges, de fet és com aquells quadres tan bonics que pots comprar, obres cotitzades —sí, acabem de redecorar la casa—, vull dir d’aquelles que fan servir números, perquè el que signifiqui un color per a mi no serà el mateix que significarà per a tu... i també podries ser cec als colors. Vull dir: què coi és això de blau cobalt i blanc trencat? Et sona curiós, això de blanc trencat? A mi sí. I merda d’oca? Des de quan la merda de les oques és sempre del mateix color? El papa tenia oques, sí, és una llarga història. No cal explicar-la avui. No parlem de mi.

Doncs amb les noies igual, jo els puc posar Volcà, Tardor, Txeri o el que sigui, però el client potser voldrà que la seva ocelleta nocturna es digui Julie... Per això deixem que sigui el client qui li posi nom.