Jeanette Winterson - Frankissstein

Troba que un tomàquet és l’Inesperat?

No, el tomàquet no, la seva resposta al tomàquet.

La Claire va fer que no amb el cap. Miri, doctor, la meva mare va treballar tota la vida en un restaurant nocturn. De sis de la tarda a sis del matí per alimentar la família. Era capaç de treure els borratxos amb una mà mentre amb l’altra donava una cullerada extra als seus fills afamats. No era una dona culta, però no hi havia res d’artificial en la seva intel·ligència.

És un punt de vista. El respecto.

Jo ni tan sols hauria de ser aquí, va dir la Claire. Formo part del servei d’assistència per a emergències. M’han enviat del Campionat Mundial de Cuina amb Barbacoa.

Caram! Una persona del Campionat de Barbacoa!

Sí, va dir la Claire, en ple creixement. Aquí a Memphis, per al campionat rebem cada any més de cent mil visitants —és un esdeveniment realment grandiós—, no ho sabia?

No, no ho sabia.

Vaig començar a Salsa; m’encarregava de la Lluita de la Salsa, és a dir, cent cinquanta litres de salsa de barbacoa en un cup gegantí i au, cap a dins. Sí! A dins! A cops! És desagradable però divertit.

Claire, ha lluitat en persona en un cup de salsa?

En persona? No, doctor Shelley.

Però és la campiona!

No! Jo organitzo la competició.

Ah. Ja ho entenc. (Pausa.) És aromàtica, la salsa?

I tant! Costa setmanes treure’t el gust de la pell, i tots els gossos de la ciutat et segueixen fins a casa. De quatre potes i de dos, ja m’entén. Ara gestiono jo tot l’esdeveniment, des del principi fins al final. Patrocinadors, demostracions, jocs, premis.

És impressionant, Claire.

Sí que ho és. Soc una experta en el meu camp.

Té tot l’aspecte d’una experta. Potser és per com porta els cabells. Molt professionals.

Gràcies, doctor Shelley. Té cap pregunta?

Vol venir amb mi a fer un volt per la fira? Potser li servirà per entendre-ho més bé. Li puc explicar unes quantes coses. Sé unes quantes coses sobre —(l’amor, no)— la robòtica.

Soc cristiana, doctor Shelley.

A la Bíblia no hi ha res contra els robots.

La Bíblia diu que no et fabriquis ídols i que no et facis cap imatge del que hi ha dalt al cel o aquí baix a la terra. És un dels deu manaments.

Un robot és un ídol, Claire?

És una semblança aproximada d’un humà fet per Déu.

Una semblança que cobra vida?

No en diria vida. Ens enganyem si diem que un robot està viu. Només Déu pot crear vida.

N’està segura, Claire?

No vull arriscar-me, doctor Shelley. He de pensar en la meva eternitat.

Això sí que és mirar llarg...

Sí.

Una dona jove amb pantalons estrets de cuir i una jaqueta d’ant amb serrell que li va baldera arriba corrents al taulell i ens interromp sense ni tan sols adonar-se’n.

Busco els vibradors intel·ligents, va dir. On són?

La Claire va respirar abans de contestar. Senyora, és expositora, demostradora o compradora?

Tinc una urgència!

Quina mena d’urgència?

La dona tremolava dins dels pantalons i la jaqueta quan va dir: He publicat accidentalment a la meva pàgina de Facebook unes fotografies meves, pràcticament nua, llevat de dues borles, fent servir el vibrador intel·ligent.

No es pot dir que això sigui gaire intel·ligent, vaig dir jo.

La dona em va fulminar amb la mirada.

És una violació de la intimitat! Necessito parlar amb el demostrador de l’estand. Em van ensenyar com funcionava la càmera del vibrador. Sabia que tenia un control remot, però no em van dir que, si no el reiniciava, es transferiria per control remot a la meva aplicació.

La Claire es va mossegar el llavi i va anar a la pantalla. Vaig veure els seus dits d’ungles pintades escrivint vibrador intel·ligent. Jo vaig preguntar a la dona, necessitava saber-ho, per què algú podia voler un vibrador que tingués càmera i control remot.

Em va mirar amb una barreja de ràbia i menyspreu. Va dir: Teledildònica.

Com?

Va dir: No ha sentit ni parlar de la teledildònica?

Lamentablement, mai. Però soc britànic.

Va alçar la mena de cella que diu: Què hi fots aquí, doncs ?

Va sospirar. (Feixugament.) Va dir: La idea, la idea , és jugar sexualment amb el teu partenaire , o partenaires , des de llocs diferents. Sembla que siguin a l’habitació fent-te coses.

Ah, sí?

Sí. I es poden compartir les fotos.

Amb tots els amics de Facebook?

De fet, no és cosa seva, no li sembla?

És una mica tard per demanar intimitat.

Em vaig pensar que estava a punt de pegar-me. Afortunadament, la Claire va tornar al seu lloc.

El seu nom, senyora?

Polly D. La D és la inicial. Soc a la llista.

No tenim llista, senyora.

La llista VIP. Treballo a Vanity Fair .

No tenim una llista VIP, senyora D. He trucat a l’empresa. Un representant d’ IN-VIBEve corrent cap aquí.

Ha, ha, bon joc de paraules, Claire, vaig dir jo.

Ara va ser la Claire qui em va fulminar amb la mirada. Va plegar les mans com dient passi-ho-bé-i-desaparegui.

Haig de fer la meva feina, doctor Shelley, i suposo que vostè ha de fer la seva. La Suite de Futurs Adults és a l’esquerra, ja veurà el rètol.

Es dedica a la pornografia?, va preguntar la Polly D. A veure, és evident que no és un metge de veritat. Què és? Una mena de doctor Jackoff?

La vaig ignorar. Gràcies per la seva ajuda, Claire. Bona sort, Polly.

Vaig fer mitja volta, i vaig sentir:

Imbècil!

Camí de la Suite de Futurs Adults passo per la Suite de Singularitat. Hi ha una gran pantalla on passen una entrevista entre Elon Musk i Ray Kurzweil parlant sobre la Singularitat, el moment en què la intel·ligència artificial canvia la manera com vivim, per sempre. Alguns joves porten samarretes amb l’eslògan «Prou Carn».

No és que el futur hagi de ser vegetarià, només que creuen que ben aviat la ment humana, les nostres ments, no estaran lligades a un cos que sigui un substrat fet de carn.

Però per ara encara som humans, massa humans (frase estranya, aquesta, si hi penses), i el vuitanta per cent del que circula per internet és pornografia. Les primeres formes de vida no biològiques que tindrem a casa nostra no seran cambrers amb sistemes de reconeixement de tomàquets ni bonics ninots d’ET per a la canalla. Comencem pel començament: un bon lloc per començar. El sexe.

Un paio que agita dos mòbils i porta uns auriculars em fa entrar a la Suite de Futurs Adults. Té cos i complexió de porter de discoteca: pit ample, sobrepès, cames curtes, braços gruixuts i suats dins d’un vestit arrugat. Hi ha una filera de llaunes de Coca-Cola davant del sofà. En Ron Lord n’obre dues més i me’n dona una a mi.

Som lluny de Three Cocks, eh, Ryan?

Perdona?

Three Cocks. El poble de Gal·les on vaig començar el futur.

Una afirmació agosarada, Ron.

Penso en gran, Ryan. Google Maps. Ho pots veure tu mateix. Three Cocks. La mama és una mica vident. Va dir que era un senyal. Three Cocks és on vaig construir el meu primer sexbot. Una nina que s’encarregava per correu. Totes les parts van arribar en bosses separades, com tallades amb una serra mecànica. La vaig muntar amb un tornavís i el vídeo d’instruccions. Realment, és Lego per a adults.

Sabia que havies començat per baix, vaig dir a en Ron.

Sí, va ser pels baixos de la nina, que vaig començar, va dir en Ron.

Asseguda al sofà hi havia una nina a escala humana amb uns cabells castany clar que li queien sobre les espatlles. La nina portava un conjunt texà de pantalons curts i jaqueta, i a sota un top rosa de la mida d’un salvavides que li estrenyia els pits.