Lluís Barberà i Guillem - Els Sants de la Pedra Abdó i Senent

55. El 30 de gener del 2020 no figurava l’autoria en aquesta entrada.

56. I que tornarà a fer-ho en el segle XVIII, quan es reforce la idea de la llum com a símbol de cultura, de progrés, d’avanç, amb què s’intenta d’arraconar la cultura del poble senzill i lo matriarcal, en pro del capitalisme i de la cultura patriarcal que l’acompanya.

57. Escriptor balear (Algaida, 1907- Ciutat, 1950). L’obra esmentada fou escrita en 1950.

58. Nadiu o resident a Sa Pobla (illa de Mallorca).

59. Informació facilitada el 10 de març del 2020.

60. Fer batallades: Fer que colpege la campana per mitjà del toc produït per la peça de ferro en forma de pera suspesa en l’interior de la campana.

61. Part interior del temple on es guarden les relíquies i coses sagrades.

62. Peça d’or, d’argent, etc., en què s’exposa el Santíssim Sagrament en la veneració pública.

63. Hora menor del rés eclesiàstic que pertoca recitar-se a migdia.

64. La darrera de les hores menors eclesiàstiques que es diu abans de vespres.

65. El Concili Vaticà II (1962-1965).

66. Em recordà, des d’un primer moment, el toc de fusta a terra, durant determinats balls, per a que la terra no s’adormís, sinó que es mantingués fèrtil.

67. Textualment.

68. “Sufrí crisis de fe a los 50 y me recuperé, pero la más ingenua dio paso a otra más unamuniana” ( https://www.lne.es/asturias/2010/07/12/sufri-crisis-fe-50-recupere-ingenua-dio-paso-unamunianan/941378.html), entrevista publicada en “La Nueva España”.

69. Part de la Bíblia que inclou els passatges dels quatre evangelis i dels escrits que es consideren posteriors a la mort del Jesús literari. En els capítols esmentants, el matriarcalisme està present i, a més, podem partir que, fins i tot, persones crítiques amb la versió oficial del cristianisme, com ara, Pepe Rodríguez, admeten la veracitat de l’autor dels Fets dels Apòstols, tot i que els situen en un moment històric lleugerament diferent, però dins del mateix segle, i dels texts, això és, que no foren manipulats posteriorment, ni que es tracta d’una versió falsa.

70. Que tenen formes o característiques semblants a les humanes, no necessàriament només en lo físic.

71. Que no es pot comprendre.

72. Fer canviar de figura, d’aspecte.

73. Considerar com una divinitat (déu o deessa); fer algú o alguna cosa l’objecte d’un culte.

74. Sol considerar-se, sota aquest nom, Edat Mitjana, el període que va des de l’any 476 (amb la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident), fins a mitjan segle XV (amb la caiguda de Constantinoble, en 1453, històrica capital de l’Imperi Bizantí, nom que rebé lo que havia sigut l’Imperi Romà d’Orient).

75. Dues forces oposades, lo masculí i lo femení, que, al mateix temps, amb la cultura matriarcalista, són complementàries.

76. Els simiots, animals que intervenen en lo relacionat amb els Sants de la Pedra i la seua vinguda a Arles (el Vallespir), estaven en els boscs.

77. De Braga, ciutat, a hores d’ara, del nord de Portugal.

78. A hores d’ara, molts llauradors encara tenen present el curs de la lluna.

79. Fetilles, això és, pràctique, a què s’atribueixen virtuts màgiques. Se les sol qualificar de supersticioses, com podem veure en l’entrada “Fetilla” que hi ha en el DCVB.

80. Encotillar: limitar, reduir.

81. De la comarca pirinenca de la Cerdanya.

82. Conjunt de persones que acompanya i que segueix algú per fer-li homenatge o bé en una cerimònia, en una marxa solemne, etc.

83. Des d’ara emprarem la forma que escriu el P. Miquel Llot de Ribera, en acabar el llibre, “Llibre de la translatio dels sancts Abdon y Sennen”, ja que la n acompanyada d’un símbol com el de l’enye castellana vol dir que es duplica la lletra, en aquest cas, l’ene. Aquesta obra, estigué accessible en Internet (i amb la possibilitat di’imprimir-se) des de mitjan juliol del 2018, gràcies a la Universitat de València, amb què contactí per a que milloràs la qualitat i es publicàs tota l’obra, després d’haver rebut un missatge de Mª José Serrano Serrano, en què m’indicava que estava preparant-se la publicació d’aquesta obra a través de la Universitat de València-Estudi General. Agraesc l’aportació de Mª José Serrano, ja que era u dels llibres que estaven dins del projecte per a fer un estudi de l’evolució de l’enfocament dels Sants de la Pedra des del segle XVI fins al segle XVIII i constituïa una font que podia ser molt interessant per a la recerca. El 22 de gener del 2020 sí que estava accessible, si més no, mitjançant l’entrada “Llibre de la translacio dels sancts Abdon y Sennen”( https://malandia.cat/2019/04/llibre-de-la-translacio-dels-sancts-abdon-y-sennen), publicada en la web “Malandia”.

84. En el text original. Hui.

85. Mitema: element constant i equivalent entre mitologies distintes.

86. Glaçades, gelades.

87. Vall que es troba en el Pirineu català.

88. Muntanya del Pirineu català, de 1112 metres.

89. El terme solstici prové del llatí sol, solis (“sol”) i d’un derivat de “sistere” (“parar-se”) i té a veure amb l’inici de l’estiu i amb el de l’hivern.

90. Informació facilitada en el 2005.

91. “Sembra, sega i trilla del blat a Aielo de Malferit” ( http://historiadeaielo.blogspot.com/2012/08/sembra-sega-i-trilla-del-blat-aielo-de.html), escrit de Rafael Morant Requena, en el blog “Història d’Aielo de Malferit”, en què veiem el tercer dels refranys esmentats.

92. De quan ell m’ho digué, per tant, es refereix, poc o molt, a 1955-1960.

93. La informació és del 2005, per tant, es refereix, més o menys, a abans de 1970.

94. Es tracta d’una recerca que parteix de dietaris. El 15 de febrer del 2020 havia canviat aquest enllaç però es podia accedir al document a través de diferents fonts.

95. Amb l’adjectiu “ferma”, Martirià Brugada vol indicar que hi ha prou arguments com per a defendre l’existència dels sants Abdó i Senent.

96. El 2 de març del 2020 no es podia accedir a aquest diccionari a través de l’enllaç indicat.

97. Recordem que el terme “sement” és sinònim de llavor.

98. L’inici de l’hivern.

99. La “Vinàlia rústica”, com podem llegir en Viquipèdia (6 de desembre del 208), en temps de l’Imperi Romà,“es feia el 19 d’agost i se celebrava en tot el Latium. Marcava l’obertura de la collita de la vinya”. Latium és el nom en llatí de Laci, una zona central de la península itàlica.

100. Inici de la tardor.

101. Nom de l’estel més brillant del cel nocturn vist des de la Terra. Pertany a la constel·lació Ca Major. Sírius faria així un paper semblant al de Persèfone respecte a Demèter.

102. En el moment de revisar aquestes línies, en setembre del 2019, no es podia accedir a aquest article, en Internet, per mitjà d’aquesta entrada, però sí d’altres.

103. Feracitat vol dir molt fèrtil.

104. Es tracta d’una revista.

105. La nota que he afegit ve perquè crec que sobra el punt i que, realment, és una coma, és a dir, “... també als pagans, perquè els sentien parlar...”.

106. Aquesta idea també la comparteix l’historiador i capellà Francisco Javier Conde, en el seu llibre “La religiosidad medieval en España. Alta Edad Media (siglos VII-X)” (Ediciones Trea, 1a. ed., 2008, pp. 377-378) com apareix en l’apartat de religiositat d’aquest estudi. El podem considerar importantíssim de cara a la idea de lo matriarcal en la nostra cultura i, de pas, en la història de la península ibèrica en temps de l’Imperi Romà. Personalment, em decante per aquesta línia i no per la defesa per Francisca Martín-Cano Abreu, en què fa pensar que desaparegué arran del triomf del patriarcat i, per exemple, durant l’Imperi Romà, com ara, quan, en el seu llibre “Arqueología feminista ibérica” (editorial Letras de Autor, 2016, 1a. ed.), escriu, textualment, que “en todas las regiones de la Península Ibérica constituyen el último reducto que se conservó el mismo paradigma matriarcal de la cuenca del Mediterráneo, hasta la invasión romana. Mientras que en las regiones con las que había compartido creencias, habían evolucionado al patriarcado hacía algunos siglos” (p. 174).