Lluís Barberà i Guillem - Els Sants de la Pedra Abdó i Senent

Abdó i Senent

Els Sants de la Pedra

Lluís Barberà i Guillem

© Abdó i Senent. Els Sants de la Pedra

© Lluís Barberà i Guillem

Julio, 2020

ISBN papel: 978-84-685-4754-1

ISBN epub: 978-84-685-4755-8

Impreso en España

Editado por Bubok Publishing S.L.

Reservados todos los derechos. Salvo excepción prevista por la ley, no se permite la reproducción total o parcial de esta obra, ni su incorporación a un sistema informático, ni su transmisión en cualquier forma o por cualquier medio (electrónico, mecánico, fotocopia, grabación u otros) sin autorización previa y por escrito de los titulares del copyright. La infracción de dichos derechos conlleva sanciones legales y puede constituir un delito contra la propiedad intelectual.

Diríjase a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) si necesita fotocopiar o escanear algún fragmento de esta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47).

Agraesc a totes les persones que, en algun moment, m’han fet costat i que han col·laborat en l’estudi (que en són moltes).

Índice

Introducció

A) DEFINICIÓ DE FESTA

B) EL MÓN AGRÍCOLA, LA VIDA QUOTIDIANA I LA RELIGIOSITAT POPULAR (SEGLES VIII-XIII). ELS LLAURADORS. EL TERME LLAURADOR

Les comunitats rurals cristianitzades

Els llauradors

La historiografia i el tema del feudalisme i de les comunitats rurals. El matriarcalisme

Les campanes

La religiositat popular (segles VIII-XIII)

“Els Sants de la Pedra”... ¿són un mite?

¿Una festa pagana i, per tant, camperola?

Orígens dels cultes a la fertilitat dedicats a les deesses, abans de la implantació del cristianisme

La cristianització de la festa dedicada a Demèter i el sorgiment dels sants Abdó i Senent

Càstor i Pòl·lux, Demèter i els sants Abdó i Senent. Els diòscurs, els noms i la identificació d’ambdós sants

C) EL VALENCIÀ EN LA RELIGIOSITAT POPULAR

Els goigs, un element religiós i lingüístic clau en la Corona Catalanoaragonesa

La religiositat popular i els goigs durant la primera mitat del segle XVI

La religiositat popular i els goigs a partir del Concili de Trento (1545-1563). El barroc, un estil encara viu

La visió del món i la religiositat, en el món catòlic, des del Concili de Trento (1545-1563)

La conservació del valencià a través de l’Església i de la veu popular

D) DEFINICIÓ DE PATRÓ. EL PATRONAT AGRARI. LES CONFRARIES

Definició de patró. El patronat agrari

Les confraries

E) LLEGENDES I RONDALLES

F) REFRANYS

Sembrar

Forment / Blat / Segar

Birbar / Podar la sarment

Raïm / Vinya / Verema

Pedra / Pedregada

Llaurador / Pagès / Hortolà

Dites, refranys i anècdotes lingüístiques sobre “els Sants de la Pedra”. Creences populars

G) POESIA POPULAR, GOIGS, POESIA HUMORÍSTICA I ALTRES POEMES. L’”ORACIÓ” DE JOAN BAPTISTA ANYÉS (1480-1553)

Fragments dels goigs, de les cobles, de les novenes, d’una oració de l’obra de Joan Baptista Anyés (1480-1553) i dels balls parlats, a partir de la temàtica

Poesia humorística

Altres poemes

L’”Oració” de Joan Baptista Anyés (1480-1553), una oració de Benlloc (la Plana Alta) i una de Gandia (la Safor)

H) CANÇONS RELIGIOSES, CANÇONS POPULARS, DANSES I BALLS PARLATS

Balls i danses tradicionals amb motiu de la festivitat dels Sants de la Pedra

a) El “ball de l’Oferta”

b) El ball de bastons, el “ball dels totxets” (Camporrells)

c) Ball de Bot o Ball de Pagès

d) Els balls de plaça valencians, les danses i la dansada (la “dansà”)

e) Els balls i les danses en l’obra “La vida dels gloriosos sants Abdó i Senén” (de Joan Baptista Anyés): una mostra de pervivències paganes a hores d’ara vigents

f) El ball de l’escombra

g) Els balls dels hortolans i “el ball de l’envelat”

h) Els balls parlats

i) La moixiganga, un ball estiuenc també relacionat amb la collita de cereals

j) El “dance” de Visiedo (comarca de la Comunidad de Teruel).

I) LA FESTA DELS SANTS ABDÓ I SENENT, “ELS SANTS DE LA PEDRA”, I LA SEUA RELACIÓ AMB LA RELIGIOSITAT POPULAR, EN TOT L’ÀMBIT LINGÜÍSTIC

La festa dels sants Abdó i Senent, “els Sants de la Pedra”, en la Corona Catalanoaragonesa i des del segle XVIII

Religiositat popular en l’àmbit lingüístic

Recuperació de la festa dels sants Abdó i Senent (darrer quart del segle XX en avant)

Entitats que promouen el coneixement cultural dels Sants de la Pedra en els territoris de l’àmbit lingüístic

J) ENDEVINALLES SOBRE FORMENT (O BLAT), RAÏM, COLLITA, PLUJA, PEDREGADA, CALAMARSA, LLAURADOR, HORTOLÀ, PAGÈS, CAMPEROL...

La campana del campanar

El forment (o blat)

El raïm

L’arròs

La taronja

La calamarsa

Aigua de pluja

El cel

Els núvols

La pluja

Els Sants de la Pedra

K) ESGLÉSIES, ERMITES, SANTUARIS, PEIRONS...

L) MUNTANYES, RIUS, SÉQUIES, PARTIDES... TOPONÍMIA

M) SIMBOLOGIA. PINTURA, ESCULTURA I CERÀMICA. ALTRES CAMPS ARTÍSTICS

¿Són una part més del simbolisme sexual?

Posició i descripció física dels sants (segons observem frontalment)

Simbologia (vocabulari històric, literari i artístic)

Simbologia i cultura popular: estacions, cicles, festes, refranys...

Art

a) Escultura

b) Ceràmica

c) Altres camps artístics

N) LA RELIGIÓ I EL CRISTIANISME EN EL SEGLE XXI: dos elements bàsics per a comprendre i per a estimar el nostre passat, el present i per a créixer amb una visió àmplia del terme “tolerància”

Les festes patronals en el segle XXI, més enllà de lo folklòric

La religió i les cultures matriarcals

El cristianisme matriarcalista en la cultura catalana, en la valenciana i en la balear

El cristianisme del segle I com a possible model a seguir en tot l’àmbit lingüístic

Laïcitat i religiositat. El cristianisme “matriarcalista” i lo matriarcal en el segle XXI

a) La identitat d’un Poble

b) Religió matriarcal i “civilització” tecnològica i científica: lo matriarcal, prioritari

c) La religió i lo matriarcal en el País Valencià: un reviscolament, sobretot, des del Poble i des dels pobles, a partir de l’interés per l’etnologia i per la Història

d) La cultura popular unida a la festa matriarcal dels Sants de la Pedra i a la tolerància en el segle XXI: més que una festa religiosa

VOCABULARI

BIBLIOGRAFIA

a) Llegendes, dites, refranys, rondalles, cançons populars, creences i endevinalles.

b) Poesia popular, poesia humorística i altres poemes, goigs, cançons religioses.

c) Llibres, tesis, articles sobre religiositat popular, sobre el cristianisme i d’història. L’església valenciana i la llengua. Publicacions sobre etnologia i sobre la llengua.

d) Articles de blogs i de webs, relacionats amb la celebració de les festes en poblacions. Correus i articles, balls, fotografies, vídeos, jocs, etc. en relació amb als Sants de la Pedra i amb temes agrícoles.

e) Altres

f) Diccionaris i enciclopèdies.

GOIGS, CANTS, HIMNES, COBLES, IMÀTGENS,...

Introducció

El 2 de març del 2020, quan estava començant l’índex d’aquest estudi, recerca iniciada en la primavera del 2005 i a què torní el dia que començà la primavera del 2017, després d’haver-lo arraconat des de feia quasi dotze anys, vingué una dona a ma casa i, en un moment de l’estada, em preguntà: