Jordi Bilbeny - Carles I sense censura

Semblantment, i des d’aquesta mateixa òptica, tornem a observar que la Sylvia Romeu repeteix de nou, en parlar de Carles I, que «després d’una estada a València al 1527, se celebraran Corts a Montsó al 1528». 117 És a dir, que hi ha una estada desconeguda de l’Emperador a València al 1527 i, per torna, una relació directa entre l’entrada de Carles I a la ciutat del Túria en aquest any del 27 i la convocatòria de corts, baldament siguin a Montsó. Com de costum, la Romeu no cita tampoc la font. Però això no obsta perquè En Joaquim Escrig, fent un pas més endavant, ja ens reporti que al «1527 l’emperador Carles V va arribar a València per jurar els furs del Regne», 118 cosa que pressuposa de forma prou palesa que hi volia celebrar corts. I celebrar-les aquell mateix any –se’n dedueix– i en aquell mateix regne. Ara bé: de manera més que sorprenent, En Pasqual Esclapés certifica que, a l’any 1528, «entra a jurar a València l’Emperador, diumenge, 29 de maig». 119 No pas el «3 de maig», data que tothom comenta i recorda, sinó «el 29». Llavors, i atès que el 29 de maig del 1528 el Cèsar ja no era a València, d’on n’havia sortit el proppassat dia 20 en direcció a Montsó, com remarquen la quasi totalitat de fonts que ho citen, és evident que tornem a parlar de les Corts anteriors del 1527, de les quals només se n’han preservat dades escadusseres i esparses, certament opaques, recollides ara per un historiador, suara per un altre, i sense citar mai les fonts on s’abeuren per confirmar les seves asseveracions. Tot fa sospitar que, durant l’any anterior del 1527 i principis del 1528, l’Emperador seria en algun lloc –o en diversos llocs– del regne de València, on hi podria haver tingut corts, i que aquesta estada i aquestes corts al final s’acabarien confonent amb la darrera vinguda del maig del 28.

Que hi ha hagut una voluntat política premeditada per ocultar la presència imperial a la ciutat de València al 1527 em sembla més que evident. Fins aquí n’he mostrat les traces que em permeten afirmar-ho un i altre cop. Ara en reportaré una de nova, per la qual tornarem a ser conscients que «Valladolid» suplanta molt sovint «València» en el relat dels fets biogràfics de l’Emperador i de la història de la Nació Catalana. Ningú no ha posat cap ombra de dubte a l’acceptació que Carles, en sortint de Madrid a l’abril del 28, i després de convocar les Corts de Montsó per aquell juny propsegüent, va venir a València, on va passar uns dies, cloent les Corts valencianes i celebrant festes abans de dirigir-se a l’Aragó. Els passos que us comento estan totalment documentats i acceptats per la historiografia oficial i per la majoria dels biògrafs de l’Emperador, i sobre aquest punt precís hi ha una unanimitat absoluta. I això explicaria que la primera ciutat que Carles trepitgi provenint de Castella sigui precisament la fronterera «Requena». Doncs bé: a les Memòries de Carles I, que no són res més que un resum traduït i arreglat del 1620 de quelcom que l’Emperador devia escriure, molt més vast i en una altra llengua que no era la castellana, i sobre aquest resum En Cadenas i Vicent en nega qualsevol autenticitat, 120 ja que el monarca –o més ben dit, el seu censor-traductor–, després de resumir-nos com l’Emperador, a «Burgos», va ser desafiat pels reis de França i Anglaterra, exposa a l’apartat 13 que, «havent passat tot això, Sa Majestat se’n tornà a Madrid, on aplegà corts dels regnes de Castella, en les quals fou jurat per Príncep dels dits regnes el seu fill Felip». 121 I tot seguit, a l’apartat 14, rebla: «Anant l’Emperador a l’any de 1528 a Valladolid , se sentí la primera vegada atacat per la gota i tingué noves de com l’exèrcit, que el rei de França havia enviat a Itàlia, sota color de voler alliberar el papa Climent (el qual, com queda ja dit, era ja lliure), havia passat endavant per escometre i assaltar el regne de Nàpols, del qual prengueren una gran part i posaren setge a la ciutat». 122 Com que a l’inici de l’apartat 15 de les Memòries ja se’ns relata que «Sa Majestat continuà amb el que determinava fer, que era anar a Montsó a tenir corts», 123 és evident que s’ha obviat matusserament el pas del Cèsar per València i que, al text, aquesta obliteració ve marcada pel canvi de la ciutat del Túria per la del Pisuerga. Dada que ens hauria de posar en alerta per tenir en compte que allà on vegem, d’ara endavant, escrit «Valladolid», tal vegada calgui interpretar «València», i esbrinar-ho del tot sempre que altres proves ens ajudin a la corroboració. Generalment, la suplantació de «València» per «Valladolid» la deduïm pel context i per d’altres lectures que hi fan referència, que ens aporten nova informació o desdiuen la que aquell document o crònica ens aporten. Però l’Àlex Sendra ens forneix una prova directa d’aquesta perversa suplantació. Així, en llegir la Brevíssima Relació de la Destrucció de les Índies , s’adona, sorprès, que el pare Cases hi expressa que «la Isla de Cuba es quasi tan luenga como desde Valladolid a Roma». 124 I ho vol comprovar. Amb aquest fi, calcula la distància de l’illa antillana i la projecta sobre un mapa, amb les mateixes coordenades, entre Roma i la ciutat castellana en qüestió. I el que veu i tots veiem és que, més que ser tan «luenga como desde Valladolid a Roma», és «tan llonga com des de “València” a Roma». Per tant, l’experiment li permet concloure que, almenys a la Brevíssima del pare Cases, «se censura la Nació Catalana a favor de Castella» i que «és evident que s’esborra València substituint-la per Valladolid». 125

De fet, si com se’ns diu i rediu, el Cèsar venia amb la cort des de Madrid, ciutat on va convocar les Corts Generals de Montsó, ¿com podem explicar ara que En Dormer, per contra, ens digui que el monarca les va convocar, no pas des de Madrid, sinó des d’una desconeguda i misteriosa «Villa de Mayoreto el 27 de març»? 126 On era l’Emperador? I per què ara uns textos ens parlen que es troba a Madrid i un altre a «Mayoreto»? Quina vila autèntica i real s’amaga darrere d’ambdós retocs?

En aquest sentit de desvirtuacions sistemàtiques, veiem de nou que Ferran el Catòlic, volent que entre catalans i aragonesos «no hi hagués pignoracions ni marques» expedí amb aquest fi «un Priveligi dat a Mayoreto el dotze de Maig del mil cinc-cents quatre». 127 Quan faig un cop d’ull a l’ Itinerari dels Reis Catòlics confegit per En Rumeu de Armas, per saber on era el monarca en aquella data precisa, m’adono que el 12 de maig el rei Ferran –sempre segons la documentació castellana– era precisament a «Medina del Campo». 128 Amb la qual cosa, si mirem d’identificar «Mayoreto» amb una vila concreta, tindríem ara un nou emplaçament de Carles: a Medina del Campo; cosa, tanmateix, inaudita i que no recull cap document. Per la qual raó sembla, com de costum, que el nom de «Mayoreto» s’hagi inventat tan sols per tapar el nom d’una altra ciutat. Consegüentment, continuo pensant, sobretot ara, que el rei Ferran expedeix una pragmàtica en aquesta vila de «Mayoreto» per solucionar temes entre catalans i aragonesos, que es dilataven al llarg dels segles sense solució efectiva, que Carles podria ser també en qualque regne català. Així mateix, per En Fernàndez de Béthencourt som conscients que el rei Ferran va escriure una carta a En Joan d’Aragó, duc de Luna i Castellà d’Amposta, nebot seu, datada el 17 de maig del 1508 «al lloc de Mayoreto». 129 Ara bé: quan faig de nou un cop d’ull a l’ Itinerari dels Reis Catòlics d’En Rumeu, m’adono desconcertat que ara, en aquesta data exacta, el rei Ferran es troba ni més ni menys que a «Burgos». 130 És a dir, i en resolució, que si tenim tot un seguit de dades documentals on «Mayoreto» ara és «Madrid», ara «Medina del Campo» i suara «Burgos», però sempre allò que es tracta als textos datats aquí fa referència a temes d’estricta índole catalana, és que hem de continuar sospitant que el nom «Mayoreto» és el triat pels censors per tapar i deslocalitzar una o diverses de les nostres ciutats. També m’ho fa pensar el fet que Adrià d’Utrecht, confirmi En Joan Garcia com a secretari del Consell Suprem de la Santa Inquisició per als regnes d’Aragó i Navarra, el 12 de febrer del 1517 a «Mayoreto». 131 Com que Adrià d’Utrecht va ser bisbe de Tortosa del 1516 al 1522, 132 i tractant-se, per part seva, del nomenament d’un aragonès per a un càrrec de la Corona d’Aragó, cal sospitar que «Mayoreto» torni a fer referència a una ciutat catalana. Efectivament: per En Juan Antonio Llorente sabem que Adrià d’Utrecht va prendre possessió del seu càrrec d’inquisidor general dels regnes d’Aragó el 7 de febrer del 1517, precisament a «Mallorca». 133 Quan li comento a l’amic i investigador Rafel Mompó aquest tema, em respon que ell també s’ha trobat aquest topònim tan peculiar a la documentació. Però que més que «Mayoreto» li apareix «Maioreti». I m’escriu: «Si he esmentat lo de “Maioreti/ Majoreti” és perquè, insospitadament per mi, apareix sovint a la documentació (sobretot de Ferran però no únicament). Els qui han ensopegat amb el topònim acostumen a identificar-lo amb Madrit i, en algun cas, amb Mayoral i altres poblacions. Només volia compartir que és més habitual trobar “Maioreti” que no “Mayoreto”. La cosa no destorba el teu treball en allò més essencial perquè, curiosament, sempre que apareix “Maioreti/Majoreti” ho fa en contextos catalans: d’ací, de les dues Sicílies o de Sardenya. Tot això vist sense aprofundir-hi gaire, de manera que no ho puc assegurar totalment». 134 Però ho pot assegurar. I coincideix amb mi en l’essencial: que el terme substitueix un topònim català.