Jordi Bilbeny - Carles I sense censura

129FRANCISCO FERNÁNDEZ DE BÉTHENCOURT, Historia Genealógica y Heráldica de la Monarquía Española, Casa Real y Grandes de España ; Establecimiento Topográfico de Enrique Teodoro, Madrid, 1901, Tom Tercer, p. 447.

130A. RUMEU DE ARMAS, ob. cit., p. 345.

131IUAN FRANCISCO ANDRES DE UZTARROZ i DIEGO IOSEF DORMER, Progressos de la Historia en el Reyno de Aragon, y Elogios de Geronimo Zurita, su Primer Coronista ; Herederos de Diego Dormer, Saragossa, 1680, foli 579.

132Cf. MERCÈ SOLÀ i GUSIÑER, «Adrià VI»; Gran Enciclopèdia Catalana ; ob. cit., vol. 1 (1979), p. 185.

133Cf. JUAN ANTONIO LLORENTE, History of the Inquisition of Spain, from the Time of its Stablishment to the Reign of Ferdinand VII ; James M. Campbell & Co.; Filadèlfia, 1843, p. 36.

134RAFEL MOMPÓ, email personal amb data 12 de novembre del 2019.

135JOSEFINA MATEU IBARS, Los virreyes de Valencia. Fuentes para su estudio ; Estudios Monográficos-2, Sèrie Tercera, Publicaciones del Archivo Municipal de Valencia, València, 1963, p. 117.

136Cf. M. [LOUIS-PROSPER] GACHARD, Collection des Voyages des Souverains des Pays-Bas ; Tom Segon, «Itinèraire de Charles-Quint de 1506 a 1531. Journal des Voyages de Charles-Quint de 1514 a 1551, par Jean de Vandenesse», F. Hayez, Brussel·les, 1874, p. 79, nota 6.

137Cf. M. DE FORONDA Y AGUILERA, ob. cit., p. 307.

138Cf. «Testament del Illmo. Sor. Dn. Joan de Borgia, Duch de Gandia», Sanctus Franciscus Borgia, Quartus Gandiae Dux et Societatis Jesu Praepositus Generalis Tertius ; August. Avrial, Madrid, 1894, tom I, p. 7.

139Cf. M. [LOUIS-PROSPER] GACHARD, ob. cit., p. 79, nota 6.

140Ídem, p 79, nota 7.

141Cf. REAL ACADEMIA DE LA HISTORIA, Coleccion de Córtes de los Antiguos Reinos de España. Catálogo ; Imprenta de José Rodriguez, Madrid, 1833, p. 122.

142VICENT PONS ALÓS, «La convocatòria», Las Cortes Forales Valencianas. Poder y Representación ; editat per Reginia Pinilla Pérez de Tudela, traducció de Núria Martínez, Corts Valencianes, València, 1994, p. 106.

143O. OLEART i PIQUET, ob. cit., p. 17.

144LORENZO MATHEU SANZ, Tratado de Celebracion de Cortes Generales del Reino de Valencia ; Iulian de Paredes, Madrid, 1677, foli 22.

145FELIX DE LATASSA Y ORTIN, Biblioteca Nueva de los Escritores Aragoneses que Florecieron desde el Año de 1500 hasta 1599 ; Oficina de Joaquin de Domingo, Pamplona, MDCCXCVIII, tom I, foli 165.

146Ídem.

147I. F. ANDRES DE UZTARROZ, ob. cit., foli 66.

148MARTYN RADY, Carlos V ; versió castellana de Manuel Rivero Rodríguez, El Libro de Bolsillo-1555, Alianza Editorial, S.A.; Madrid, 1991, p. 82.

149Ídem, p. 93.

150ALFRED KOHLER, Carlos V. 1500-1558. Una biografía ; traducció de Cristina García Ohlirch i revisió científica de Bernardo J. García García, Marcial Pons, Ediciones de la Historia, S.A.; Madrid, 2000, p. 172.

151Cf. AMADA LÓPEZ DE MENESES, «Las primeras embajadas rusas en España (1523, 1525 y 1527)»; Bulletin Hispanique , 48, núm. 3 (1946), p. 217.

152Ídem, p. 216.

153Ídem, p. 218.

154Cf. VICENTE BOIX, Apuntes Históricos sobre los Fueros del Antiguo Reino de Valencia ; Imprenta de D. Mariano de Cabrerizo, València, 1855, p. 10.

155Cf. O. OLEART i PIQUET, ob. cit., p. 17.

Un altre tema que ens ajuda a descobrir la presència de la cort imperial i com aquesta i el protagonisme militar i polític catalans han estat esborrats de la Història és tot el que afecta la captura del rei de França Francesc I a la batalla de Pavia i el seu futur captiveri, de presó en presó, fins a arribar davant de l’Emperador i de la cort. Com veurem tot seguit, en força casos les cròniques ens diuen que el rei va venir pres de Gènova a Barcelona i d’aquí ja el van traslladar a Madrid; en d’altres ocasions, el rei va de Barcelona a València i de València ja el condueixen directament a Madrid. Però, també hi ha casos, com al llibre d’En Juan Ochoa La Carolea , on se’ns narra només que, un cop l’Emperador va ordenar que li trametessin el monarca francès, «s’embarcà a Gènova amb En Carles de Lanoy. Un cop vingut, fou posat en bona guarda a la Fortalesa de Madrid». 156 El mateix fa En Julián de Pinedo, per qui el rei Francesc «es lliurà a En Carles de Lannoy, que el conduí a Madrid, on s’estigué fins al tractat de primer de gener del 1526». 157 Al Sumari del pare Mariana també se’ns diu que, després de la batalla, «l’enviaren pres a Espanya», i «s’estava a Espanya pres al castell de Madrid». 158 Com conformement fa l’editor de les Memòries de Carles V en asseverar que «fou portat el rei a Espanya, a Madrid» 159 . I, fins i tot, En Pere Gil ens relata a la seva Història Moral de Cathalunya , que, un cop capturat, «fou aportat lo rey Francisco ab galeres per Lanoy a Espanya l’any mateyx 1525»; 160 i, sense dir en quin port va sorgir, al moment remarca que, després de múltiples festes, «entrà lo rey Francisco en Madrid». 161 I llestos. Amb la qual cosa s’esborrava qualsevol traça de la seva presència a Catalunya i creava un llast de confusió infinita que ha perdurat fins als nostres dies. Com ho ha observat al 1893 En Fernández Duro, en parlar de la presó del rei de França, «malgrat ser tants els qui han escrit i comentat els esdeveniments de l’època de Carles V, cap dels crítics no ha explicat minuciosament aquest episodi curiós». 162 I en glossar l’obra d’En Champollion-Figeac, que va intentar precisament resseguir documentalment el viatge de Francesc I ja captiu, apuntava: «L’obra especial dedicada a reunir els documents relatius al captiveri de Francesc I, no desfà els errors que respecte a dates i llocs contenen les obres anteriors; no interpreta bé, segons sembla, alguns dels mateixos documents que hi insereix; no diu, en fi, com feu el rei el seu viatge». 163 Sí. Un rastre perdut, secularment esborrat, que arriba fins a les portes del segle XX. Especialment, l’itinerari per Catalunya. Però, tanmateix, quin va ser el rastre del seu pas pels regnes catalans? Vegem-ho detingudament.

La nova de la victòria de les tropes imperials a Pavia va arribar a Barcelona el 5 de març del 1525, «i el dia 6 se solemnitzà amb un Te-Deum i una processó general, com la del dia de Corpus, on tots els homes i dones que hi assistiren portaren un ram de llorers». 164 Mentrestant, el rei pres havia estat embarcat a l’armada imperial, amb «vint-i-quatre galeres i alguns bergantins», 165 i era dut a Cotlliure, 166 i d’aquí a Cadaqués. 167 Segons En Santacreu, «l’endemà anaren a Palamós, on estigueren descansant tres dies per causa del rei, que venia de la mar una mica cansat i marejat». 168 És des d’aquí que, el 17 de juny, En Lanoy escriurà a l’Emperador, 169 manifestant-li que té ganes de veure’l ben aviat. 170 I de Palamós van anar a Barcelona. 171

En Víctor Balaguer ens fa saber que, immediatament, «el 9 de juny, el governador de Catalunya mossèn Pere Cardona publicà un pregó, pel qual, després de manifestar que era pròxim a entrar en aquesta ciutat el rei de França, presoner, encarregava que ningú no s’atrevís a dir ni a fer afronts, ni paraules injurioses a cap dels qui fos de la terra de dit rei de França, sota pena d’una multa i de vint-i-cinc dies de presó». 172

Deu dies després, desembarcava a Barcelona. Amb tots els pèls i senyals ho recull el Dietari de la Generalitat, que en dona puntual notícia el dilluns 19 de juny: «En aquest dia, entre les sis e set ores aprés migjorn, arribaren en la plaja de la present ciutat de Barchinona lo molt il·lustre senyor don Charles de la Noy, visrey de Nàpols e capità general del victoriós exèrcit del emperador y rey nostre senyor, y en sa companyia lo molt magnífich e valerós capità Alarcón, ab XXI galeres, de les quals XV eren de sa magestat, molt armades y ornades, e les sis eren del rey de França ab los palaments, banderes e tendals negres en senyal de dol y tristícia, per quan los dits senyors capitans portaven presa la persona del rey de França en la galera capitana, que fon pres en la batalla de Lombardia per lo imperial exèrcit del emperador nostre senyor». 173 Llavors, las naus van prendre terra «e moltes d’elles posaren scales en terra. E principalment la dita capitana, en què eren los dits capitans e la persona del dit rey presoner, posà la popa al cap del pont de fusta que los magnífichs consellers de la dita ciutat havien fet fer perquè desembarcàs per aquell lo dit rey de França. E essent desembarcats los dits rey de França, virey de Nàpols e lo capità Alarcón, en companyia de ells lo senyor don Pedro de Cardona, governador de Cathalunya, e molts altres cavallers e gentils hòmens, passaren, tots junts, a cavall per la font del Àngel, carrer Ample e per lo Dormidor de Framenors, e isqueren al portal que ix al sol de la Rambla, davant la Atarassana, e per la Rambla amunt se’n anaren al ort del reverendíssimo senyor arcabisbe de Tarragona, en lo qual aposentaren los dits virey de Nàpols, capità Alarcón e rey de França, presoner». 174