Mercè Foradada - L'amor quiet

Aq ue st matí he passat una gran estona llegint les teves cartes i després amb el t eu retrat al davant em f ei a l’efecte q ue m’anaves a parlar, i després t’he fet molts « tonicos » , però tu tan ser ió s com si la teva Mía no et digués res; vinga, prefer ei xo fer-te els compliments a la teva mat ei xa persona, cada d ia trobo q ue el t eu retrat és més fred i desitjo més fer-los al m eu Nano, no penses ig ua l, tu? (Puigcerdà, 31/8/1913).

Algunes notes del tercer, quart i cinquè sobres (parcial)

1. A partir d’aquí, i si vull seguir amb les notes temàtiques i alhora respectar una mica el fil cronològic de la correspondència, no puc comentar exhaustivament sobre per sobre. A. i M., obligats a una separació de més de dos mesos, des del 10 de juliol fins al 18 de setembre, i amb un carteig diari —només s’interromp amb ocasió de les escadusseres visites que pot fer-li ell a Lamalou (una) i després a Puigcerdà (tres)— com a únic nexe de relació i de consol, s’intercanvien cent vint-i-quatre cartes plenes d’informacions, però sobretot de l’expressió d’uns sentiments en ebullició.

2. Potser no hauria d’incloure tants fragments de les cartes en el redactat, però n’hi ha tants que resulten aclaridors i emocionants per seguir l’aventura dels dos amants i la innocència i la il·lusió amb què viuen la descoberta i l’evolució dels seus sentiments.

3. Com sol passar quan s’intercalen escrits de dos personatges i estils, he acabat desenvolupant una certa preferència per les cartes d’A. Deixant de banda alguns comentaris i expressions de signe masclista, si els jutjo amb els meus ulls de dona del segle xxi —d’altra banda, perfectament atribuïbles als rols prescrits per l’època i la classe social dels joves promesos—, les seves cartes són més amenes, substanciades i profundes. M., encotillada en el seu paper de nena de casa bona, aviciada i consentida, resulta més repetitiva, monòtona i previsible, encara que es podria pensar, en descàrrec seu, que la vida d’estiuejant ociosa que fa no li proporciona cap més tema i cap altre al·licient que el d’alguna sortida familiar, l’espera de les cartes i l’expressió constant del seu amor malenconiós, obsessiu i un pèl capriciós. Caldrà veure com evolucionen els respectius estils en les situacions vitals que els esperen en el futur.

4. Un altre aspecte que hauria de seguir considerant és l’evolució de les salutacions i els comiats. A. continua exhibint la seva creativitat en les salutacions: Mar iu cha estimada de la meva vida , Adorada Mar iu cha meva , Mía meva , Neneta estimada , Tonteta estimada , Doneta meva adorada , Ma petite, Ma chérie, No ie ta adorada …, durant els dos primers mesos de correspondència, encara que al setembre, després de la llarga separació, sembla que institucionalitza la salutació La meva estimada María , que només trenca un cop, Mía meva , en aquest últim tram. Quant als comiats, A. es mostra tan apassionat i inspirat, tan impacient d’accelerar aquesta etapa de dolorosa absència, que es fa difícil una selecció. No m’he pogut estar de fer-ne una petita tria, amb tot: Ad eu , estimada María, no t’oblidis ni un moment de q ui només espera amb febre no haver-se de separar m ai de tu i q ue amb tot el s eu cor t’env ia mil petons i abraçades dels q ue ara ens són permesos però q ue són a pagar amb el temps. Alejandro / El Ramón ja s’està passejant pel passadís com d ie nt q ue ja és hora d’acabar, ai xí és q ue et d ei xo fins demà i et f ai g milers i milers de petons com sabré fer-los a q ui estimo més a la meva vida i per q ui estic cada cop més b oi g. Una abraçada i un petó com els q ue ens farem cada d ia q ua n ens fiq ue m al llit, t’env ia el t eu Alejandro / Ad eu , estimada Mía, perdona q ue en les meves cartes no sàpiga expressar com de molt, moltíssim, t’estima el t eu Alejandro / Ja tinc el dinar a la t au la. El m eu menú és: una tassa de caldo, mongetes tendres, bacallà no sé com i rosbif; de postres peres i préssecs. Què et sembla? Vols acompanyar-me encara q ue el menú no sig ui g ai re lluït? Crec q ue ho far ie s amb molt de gust però te n’has de q ue dar amb les ganes, com jo em q ue do amb les de tenir-te al m eu costat i, abans de començar, fer-te mil petons com els q ue et faré sempre, del t eu Nano / Amb tot et perdono, i perquè ho creg ui s i vegis, a cada cercle dels q ue et posaré aquí sota, hi posaré també un petó ja q ue no puc posar-te’l a les galtes com ser ia el gust del t eu Nano, q ue cada d ia t’estima més. Alejandro [hi ha deu cercles] / Ad eu , vida de la meva vida, t’abraça amb tota la seva força i et besa amb boger ia el t eu Nano, q ue no voldr ia separar-se m ai de tu. Alejandro / Fins després, doncs, i pensa q ue mentre tu estig ui s llegint aq ue sta carta, per la carretera va a tota velocitat fins a tu, amb el cor ple d’alegr ia i d’il·lus io ns, com si en arribar pogués estrènyer-te en els s eu s braços per comunicar-te tot l’escalf del carinyo q ue sent per tu, amb l’entus ia sme dels s eu s petons i caríc ie s, el t eu Alejandro / Almenys, Mía adorada, el t eu Nano ai xí ho vol i no desitja res més q ue v eu re’t ja en les teves func io ns de mestressa i senyora, per prodigar-te a cada moment les seves caríc ie s i fer-te la més feliç de totes les dones. Molts petons, mil abraçades i tot el s eu amor de nen b oi g t’env ia el t eu Alejandro / En d ei xar aq ue stes altures, no t’oblidis ni una mica del t eu amor i endú-te’l tot per al t eu Nano q ue sense no pot v iu re. Per última vegada en carta, t’abraça molt fort i t’env ia els s eu s petons més afect uo sos el t eu Alejandro .

Pel que fa a M., segueix mantenint la fórmula ja fixada de salutació, El m eu estimat Alejandro , que combina, en nou ocasions, sobretot cap al final de l’estiu, amb la de Nano m eu estimat . Els comiats no són tampoc gaire variats, gairebé són tots de l’estil Ad eu, Alejandro m eu , ja saps q ue t’estima molt i t’env ia milers de petons la teva María , que es repeteix amb petites variacions. De vegades, als marges, hi afegeix una mena de postdata amb algun pensament o sentiment de caràcter més aviat pràctic o fruit de la impaciència per la carta diària, que ha arribat, o no, abans que ella hagi tancat la seva: Perdona la carta d’av ui , et d eu haver fet passar una mala estona / Salutac io ns de tots / Ad eu , estimat Alejandro, rep molts petons de la teva Mía / Acabo de rebre la teva molt estimada carta i sento moltíssim q ue hagis estat un d ia sense rebre carta meva / Ja pots estar segur q ue jo no he d ei xat m ai d’escr iu re’t / Crec q ue ja la d eu s haver rebut perquè d eu ser culpa del corr eu / Et compad ei xo, pobre Nano m eu , ja sé el q ue es pat ei x perquè a mi també em va passar una vegada / Reconec molt bé la bondat del m eu Alejandro perquè malgrat q ue no hag ue ssis rebut la meva carta me n’has escrit una de molt llarga / Desitjo q ue no estig ui s trist, Nano m eu , ja saps com t’estima la teva Mía. Cap al final de l’estiu, amb els nervis a flor de pell, M. multiplica les notes al marge, amb mostres d’impaciència i tristesa o d’exuberant alegria, segons com ha estat la «collita» que li du el carter: Nano m eu , acabo de rebre la teva carta i a D. G. q ue ja m’has escrit com abans. No pots pensar el temps tan dolent q ue he passat des q ue v ai g rebre les teves d ue s últimes cartes, q ue a més de curtes eren molt poc afect uo ses. Ara q ue ha passat, et dic q ue ahir em van fer plorar mentre t’escriv ia i av ui també. Estava molt trista perquè pensava q ue no sab ia per q ui n mot iu , però q ue ja no m’estimaves tant com abans, i cr eu -me q ue no pod ia resistir aq ue sta id ea , Nano m eu . Bé, ara no en parlem més, amb la teva carta d’av ui ja em q ue do molt contenta i t’env io milers de petons. Mía .