Mercè Foradada - L'amor quiet

Sinopsi

Una caixa tancada, que passa de mans a mans, conté un tresor que ara veu la llum: les cartes que es van intercanviar una parella d’enamorats, María Simón i Alejandro Morillo, durant el primer terç del segle xx, escrites a cavall de Barcelona, Puigcerdà i Lamalou-les-Bains.

Basant-se en aquests documents, Mercè Foradada, neta de la María i l’Alejandro, elabora una obra que retrata d’una manera fidel i des d’una posició privilegiada la vida real de l’alta burgesia barcelonina, amb les seves grandeses i misèries, a partir de la quotidianitat de la vida familiar al passeig de Gràcia i de la devoció per l’amor dins d’un ordre, en una època especialment convulsa des d’un punt de vista social i polític. Aquest amor es perpetua fins avui dia en una història paral·lela que fa immortals els sentiments responsables.

L’amor quiet ens dona l’oportunitat de conèixer les interioritats d’una nissaga que comença amb el copropietari de l’Editorial Montaner y Simón, on van treballar Pere Calders i Jesús Moncada, domiciliada a l’edifici que ara acull la Fundació Tàpies.

Dedicatòria

A la María i l’Alejandro.

A la Merceditas, la seva segona filla,

que amb els anys escriuria en una caixa de cartró

«cartas de los papás (para quemar)».

A tots els Morillo i Simón

que encara són aquí i als que hi han passat.

Amb el prec que disculpin la gosadia de mostrar

una part de la biografia dels seus avantpassats,

i amb l’esperança que ells, com jo, prioritzin

l’alegria de reviure’ls a la discreció d’amagar-los.

A la Rosa i el Julio Bou, amics i nets de Cora Morillo,

que m’han ajudat en la investigació sobre Alejandro Morillo.

I com sempre, al Pau, l’Anton, l’Anna, el Jan, el Toti,

la Mia, el Jordi, la Belén, el Pol i el Leo, els meus estimats

i el sentit últim del meu estar en aquesta Terra.

Cites

«Tú no te irás, mi amor, y si te fueras,

aun yéndote, mi amor, jamás te irías».

rafael alberti

«No llores porque ya se terminó, sonríe porque sucedió».

gabriel garcía márquez

«Quan la meva veu calli amb la mort,

el meu cor et seguirà parlant».

rabindranath tagore

«Alma a quien todo un Dios prisión ha sido,

venas que humor a tanto fuego han dado,

médulas que han gloriosamente ardido,

su cuerpo dejará, no su cuidado;

serán ceniza, mas tendrá sentido;

polvo serán, mas polvo enamorado».

francisco de quevedo

«El que compta per a ella és, al contrari,

captar aquesta durada que constitueix el seu pas

per la Terra en una època concreta,

el temps que l’ha travessada, el món

que ella ha enregistrat només vivint».

annie ernaux

«Desperta, és un nou dia,

la llum

del sol llevant, vell guia

pels quiets camins del fum.

No deixis res

per caminar fins al ponent.

Car tot, en un moment,

et serà pres».

salvador espriu, «Cançó de l’albada»

Taula

Sinopsi

Enllà

Mi querida María / Querido Alejandro

L’aproximació i el prometatge

La María

L’Alejandro

Algunes notes del primer sobre, i de la correspondència en general

Els Gats

Querida María de mi corazón / Mi querido Alejandro

Ara que ja són nòvios, cal afrontar la primera separació

Les cases i els llocs

Algunes notes del segon sobre

El Daltabaix

Mariucha adorada / Nano mío querido

L’enamorament en plena efervescència. Els sentiments s’afermen

El valor de les cartes i els retrats: el fil conductor

Algunes notes del tercer, quart i cinquè sobres (parcial)

Enyor

Mujercita mía adorada / Mi Nano querido

El dia a dia de la María i l’Alejandro al llarg del primer estiu. Diferents rols i ocupacions

El temps meteorològic i el temps cronològic

Més notes del tercer, quart i cinquè sobres (parcial)

La Veïna

Mía mía / Nano mío querido

Parents i amics

Els encàrrecs

Més notes del tercer, quart i cinquè sobres (parcial)

Pensaments dels altres que ja són meus

Mujercita adorada / Maridito mío querido

Hi ha novetats

Anades i vingudes

Algunes notes del sisè sobre

Les parts i el tot

Mi querida María / Mi querido Alejandro

El nen

Mare i pare, però amants

Algunes notes del setè sobre

La visita

Querida Mía / Alejandro mío querido

L’estiu del fill i mig

L’evolució dels tarannàs

Algunes notes del vuitè sobre

Més enyor

Mi querida María / Mi querido papá. Nano mío querido

El Francisco i els animals

Els iogurts

Morillo-Simón versus Abadal-Simón

Algunes notes del novè sobre

L’amor quiet

Mi querida Mía

La carta solitària

L’evolució de la correspondència

Algunes notes del desè sobre

D’ells a nosaltres

Marujilla querida

Cinc cartes conservades

El valor i la cura de les coses

Algunes notes de l’onzè sobre

D’illes i bombolles

Mi queridísima María / Nano mío querido

Últimes notícies

Els grans temes d’interès

Algunes notes del dotzè sobre

El dia infinit. La nit infinita

Epíleg

Enllà

No sap on és. No sap com és.

Deu ser això, el Més Enllà? O és només l’Enllà?

L’única certesa que té és que, quan el mira, pot sentir-se. és. Com un reflex al mirall que només apareix quan al davant hi ha algú que s’hi projecta.

Per què no els veu, els altres? Els Fills, els Nets, la resta de la família, els amics. Percep que hi són, els nota. I els intueix raonablement bé… vius. L’escalfen. Però no els pot veure.

Només a Ell.

I ja fa dies, potser setmanes, que ho fa. Des d’aquest Enllà que no sap on és, el veu. A Ell… i la Casa.

Es van començar a mostrar, i alhora la van fer aparèixer a Ella, quan Ell hi va tornar. De sobte, Ella es va trobar en aquest indret tan desconcertant, i va poder veure la Casa i a Ell. Havien passat molts dies? Setmanes?

Va ser quan finalment els Fills li havien permès marxar, sol, com els havia acabat exigint. Ja havia complert el tràmit de deixar-se acompanyar i mimar una pila de dies: ara a casa de la Nena, la filla gran; ara en una forçada estada a la ciutat on treballa i viu un dels Bessons, el Menut. Però havia arribat l’hora de la veritat, de la soledat que havia d’aprendre.