Mercè Foradada - L'amor quiet

Ja v ei g per la teva carta q ue no estàs de bones i q ue estàs enfadat amb la teva Mía, però em sembla q ue no te n’he donat cap mot iu ; al contrari, les meves cartes són cada cop més llarg ue s i estic notant q ue a les teves els passa el contrari. Ahir ho v ai g comprendre perquè sopaves a casa de la Mercedes i després hav ie s de sortir, però m’escriv ie s q ue av ui la teva carta ser ia llarga i no has omplert ni les q ua tre pàgines. Després em d iu s q ue la de dissabte sí q ue serà llarga perquè és vigíl ia de festa i av ui m’escr iu s q ue t’h au ré de perdonar q ue la carta de dissabte serà molt curta perquè has de sortir amb els t eu s amics. Molt bé, don Alejandro, ai xí estem? Jo cada d ia surto d ue s o tres vegades amb les meves amig ue s i no he pensat m ai de fer una cosa semblant, però saps per què? Perquè jo ser ia la primera q ue em castigar ia si cada d ia no pogués passar una bona estona amb el m eu Alejandro, però es v eu q ue a tu no et passa el mat ei x (Puigcerdà, 2/8/1913).

Vas fer bé de pensar q ue em r iu r ia de les teves cartes amb pretens io ns de sermonejar-me, q ue no són més q ue una q ua ntitat de m oi x ai nes; almenys com a tals me les prenc jo, i com q ue he notat q ue q ua n va de sermó les cartes són de q ua tre planes, desitjo q ue ving ui n sempre sermons (Barcelona, 5/8/1913).

Q ue bona q ue ets i q ui na sort tinc q ue m’estimis com tu ho fas! Em sembla tanta i tan immerescuda la meva felicitat, q ue a cada moment temo perdre-la. Com et sacrifiq ue s tu, q ue tens tantes distracc io ns, escrivint v ui t pàgines al t eu Nano perquè saps com de content està ai xí! (Barcelona, 9/8/1913).

No em qu ei xaré m ai , com tu d iu s, q ue sig ui s eg oi sta perquè vols q ue les meves cartes sig ui n ben llarg ue s, ja q ue em posar ia a mi mat ei x en el mat ei x cas perquè jo també voldr ia q ue les teves fossin cada d ia no de q ua tre sinó de v ui t planes, però conf io q ue tu q ue ets tan bona sabràs perdonar-me q ue no compl ei xi amb tu com mer ei xes (Barcelona, 4/9/1913).

Procuraré únicament sent més extens recompensar-te pel m eu laconisme d’ahir, perquè no et posis trista si és q ue encara persist ei xes q ue l’amor es revela amb el metratge de les cartes. Q ue dolent q ue soc! Començo ja fent-te enfadar, però només ho f ai g perquè dissabte, q ua n ens v ei em, em facis un sermó d’aq ue lls q ue em fan r iu re tant (Barcelona, 8/9/1913).

—Els retrats.

Alejandro m eu , estic molt trista; em sembla q ue ja fa moltíssim temps q ue ens hem separat i només és des d’ahir al matí. No ho sé, no puc fer-hi res, tot em d ei xa indiferent i ho f ai g tot per força; l’únic amb què g au d ei xo és estant sola a la meva habitac ió (ho dic malament, sola amb el t eu retrat davant m eu ) escrivint-te, per dir-te una vegada més q ue t’estimo molt, molt, i q ue desitjo q ue el temps passi molt de pressa (Lamalou, 11/7/1913).

Estic molt trist sense tu i ara q ue no puc v eu re’t és q ua n més comprenc com t’estimo i la falta q ue em fas per contar-te totes les meves tristeses i alegr ie s q ue tu sents tant com jo mat ei x. Tinc el t eu retrat penjat a la meva habitac ió , al costat del llit i a l’altura del m eu capçal, ai xí és q ue en ficar-me al llit i en llevar-me et conto la mar de coses (Barcelona, 11/7/1913).

Voldr ia q ue v ei essis les ximpler ie s q ue f ai g i q ue et dic q ua n v ei g el t eu retrat, perquè sabessis segur com t’estimo (Barcelona, 12/7/1913).

Ara he estat uns q ua nts minuts encantada mirant-te, em semblava q ue m’anaves a parlar i dir-me alguns dels t eu s compliments; però desgrac ia dament he d’esperar encara alguns d ie s per sentir-los, no és veritat, Nano m eu ? (Lamalou, 14/7/1913).

Mentre no ten ia posat el marc al t eu retrat no m’atrev ia a besar-lo per por d’embrutar-lo, però ara me n’aprofito de valent i no entro ni una vegada a la meva habitac ió q ue no t’agafi i et faci la mar de ximpler ie s, a las q ua ls et q ue des tan impassible com si estig ue ssis parlant amb algú de la famíl ia Simón (Barcelona, 15/7/1913).

Q ua n et d ei xo [d’escriure], em sembla impossible no poder v eu re’t i parlar-te. L’únic consol q ue em q ue da és q ue , q ua n v ai g a l’habitac ió , t’atabalo amb petons sobre el vidre massa fred i insensible del t eu retrat (Barcelona, 16/7/1913).

Però ara, tenint un Nano q ue m’estima tant i q ue mentre estic escrivint em mira amb uns ulls tan tristos q ue em recorden els del Lic eu , no me’n cansar ia m ai i crec q ue em passar ia tot un d ia escrivint-li per dir-li el q ue ja li he dit tantes vegades (endevines el q ue és?), i q ue no t’ho vull tornar a dir. Q ua n et miro molt en el retrat gran i et v ei g tan ser ió s, em fa l’efecte q ue estàs trist, llavors agafo el petit i et trobo q ue estàs r ie nt amb una cara de satisfacc ió q ue em c au sa molta alegr ia (Lamalou, 22/7/1913).

La meva revetlla consist ei x a fer el q ue més m’agrada, o sig ui passar una bona estona amb la meva doneta estimada. Per ai xò, m’hi he posat amb tota comoditat i per estar més en famíl ia he d ei xat el despatx i he vingut al menjador, i amb el retrat de la meva Mía al davant he agafat la Waterman disposat a dir-li moltes coses (Barcelona, 24/7/1913).

Jo crec q ue a estones em torno b oi g perquè f ai g coses q ue no fan per la meva edat i menys pel m eu caràcter; av ui mat ei x, en arribar a casa he agafat el t eu retrat i m’he posat a besar-lo i a ballar-hi d ie nt la mar de best ie ses. No puc tr eu re’m de la imaginac ió ni un moment la R ei na de la meva ànima amb aq ue ll vestidet i aq ue ll tricot tan vistós i q ue li qu ei a tan bé q ue semblava un d’aq ue lls ocellets del Senegal. Veritablement amb l’emoc ió de la meva partida no sab ia el q ue em d ei a, però no saps, estimada Mar iu cha, com de bé et queia aq ue lla mun ió de colors (Barcelona, 4/8/1913).