Dolors Monserdà - Del món

I amb aquests pensaments l’Adela regirà el seu guarda-robes per a trobar un vestit que respongués a les seves noves aspiracions.

La feina fou un xic difícil: els vestits de carrer no servien i sigué precís recórrer a les robes d’alguns anys enrere per trobar-hi una bata blanca que, pels molts adornos que tenia, mai havia trobat el moment prou oportú per posar-se-la. Era tan extremada, tan guarnida! Ara se la posaria i, si conseguia el fi proposat, ja se’n procuraria d’altres.

Encesos els llums del lavabo, la jove senyora començà la tasca de la seva toilette. Ondejà els seus cabells castanys i els pentinà amb aire més modern; destapà capses i ampolles de perfumeria que estaven per encetar i, estrenyent un bon xic els cordons de la cotilla, se posà la bata blanca. Per més que aquesta ja feia quatre o cinc anys que era feta —la seva tia, que era senyora de molt bon gust, li havia portada com a present en un dels seus freqüents viatges a París— i les robes de casa no passen de moda com les de carrer, fou lo cert que la bonica figura de l’Adela restà tan elegant com distingida sota el gran plec Wateau de l’espatlla i dels guarniments en el coll i delantero, fets amb graciosos escarolats de glaces i cintes.

La gentil senyora quedà encantada de la seva obra.

Verament semblava més jove, i sa cara de línies fines, amb sa sonrosada blancor i sos hermosos ulls negres, dels quals se’n desprenia un dolç mirar, havia aumentat visiblement els seus naturals encisos. La transformació era tan manifesta que l’Adela no dubtà ja de que aquesta li atrauria la mirada de què li havia parlat la seva tia. Mes, com s’atansava l’hora de la prova, amb el seu bon criteri pensà que, amb major motiu que els demés dies, tenia de cuidar de que tot lo de la casa estigués en harmonia amb el seu vestit nou i, ja en aquest punt, recordà amb esglai que tenia cambrera nova, una germana de la dida, que li havia arribat aquella mateixa tarda del poble de les Borges, tan estrafalàriament vestida amb un sac i faldilles de cretona de color de sang de bou amb pics grocs, i un cap amb unes estuferes que semblava que no havien sentit mai el pas de la pinta espessa, que no hi havia manera de pensar en que aquell vespre pogués servir la taula, perquè el seu marit era intransigent en el vestuari i bona presentació del servei.

Ja a l’hora peremptòria, i neguitosa de trobar-se amb tal contrarietat, pensà que lo únic que es podia fer era que la dida —que tenia una galant figureta—, deixant els nens al cuidado de la noia de les Borges i posant-se sobre d’un dels seus vestits bons el davantal blanc de la cambrera, servís la taula, cosa en la que, per fer ja temps que era a la casa, n’estava prou ensinestrada. I, una volta salvat aquest inconvenient i acabats d’ultimar tots els detalls, esperà l’arribada del marit, el qual, després de canviar el seu paletó per un còmodo batin, s’encaminà al menjador sense notar-se que hagués fet esment de les novetats que es manifestaven en el vestuari de la seva muller. Mes, ja posats a taula, davall del potent resplendor de la llum elèctrica i d’un seguit de moviments de la pobra Adela, que, tan prompte jugant amb una llaçada de cintes com estirant els plecs de les grosses mànegues, no deixava en pau a la seva hermosa bata de París, el seu espòs, adonant-se, per fi, de la flamant transformació, digué senzillament, quasi irònicament:

—Que has de rebre visites aquest vespre, que t’has posat tan mudada?

La jove senyora, encara que glaçada per la fredor de la pregunta, tingué esma de fixar els seus ulls en els del seu marit, en els quals, per més fondo que els explorà, no hi sapigué veure cap expressió que es diferenciés de la que habitualment hi tenia; i amb tanta vivesa la ferí aquesta desil·lusió que les llàgrimes li formaren com una mena de nu en el coll; nu que, fent un violent esforç, pogué rompre per confegir les frases d’una evasiva resposta.

Amb aquesta impressió, el sopar seguí desanimat. L’Adela s’increpava an ella mateixa per la seva ingenuïtat en creure que un vestit pogués fer brollar una mirada ; és a dir, una mirada de la potència de què li havia parlat la seva tia; una mirada que pogués revelar les emocions interiors, quelcom de llum psicològica..., quan tot de sobte la germana de la dida, que s’havia quedat en una cambra interior de la casa cuidant els nens, sense preocupar-se de si cometia o no cometia una inconveniència, entrà al menjador fent uns grossos alirets per explicar als senyors el susto que li havia donat el noi gran fent-li sortir d’una capsa de joguines, petita, petita, un ninot amb cucurulla i unes grosses barbasses el qual, al sortir, li donà un gran cop al nas. I la noia de les Borges, vestida amb el sac i faldilles de color de sang de bou, no n’escatimava cap detall; i, balancejant-se d’un cantó a l’altre, seguia la seva narració amb un enfilall de rialles que deixaven veure, per entremig dels seus llavis vermells i molsuts, dues fileres de dents més blanques que la llet, mentres que els seus grossos ulls negres, brillant amb tota l’alegria d’una forta i sanitosa joventut, parlaven molt més que la seva llengua pel damunt de ses galtes massisses i rodones, cobertes del ros envellutat del préssec a punt de collir.

L’Adela, que estava asseguda enfront del seu marit, el mirà temorosa dels renys que anaven a eixir de sa boca d’home refinat enfront d’aquella falta de respecte, però, en lloc de trobar-se amb el regany que temia, se trobà amb una mirada plena de fosfòriques lluïssors, d’intenses irradiacions, de delitós embadaliment; amb una mirada de tan parladora potència, que en un mateix instant conseguí encendre amb el carmí de la vergonya el rostre de l’honrada muntanyesa i asclar amb la destral d’un dolor jamai sentit el cor de l’enamorada esposa.

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.