Ítem, que lo dit Gil Sànxez sia tengut pagar los dits quatre-cents florins al dit en Pere Nicholau e tota l’altra quantitat en los térmens e manera en los prop capítols explicats, sots pena de cent florins d’or d’Aragó applicadors al dit en Pere Nicholau. E a solució de les dites quantitats, sia compel·lit lo dit Gil Sànxez e puxa ésser feta execució per lo jutge seglar que·l dit en Pere Nicholau elegirà. E axí matex, que lo dit en Pere Nicholau puxa ésser compel·lit per lo jutge seglar que·l dit Gil Sànxez elegirà dins en la ciutat de València a execució e solució de les dites penes, en cas que aquelles se cometessen e lo dit Gil Sànxez les volgues exhegir.
Ítem, que si en los presents apparen o apparran algunes coses obscures o ambígües, la interpretació e determenació de aquelles pertanga al dit Gil Sànxez, o als obrers o diputats per ell, e no a alguna altra persona.
Ítem, que com lo dit retaule sia acabat, que lo dit Gil Sànxez, o aquell que ell volrà, sia tengut de reebre lo dit retaule bell e acabat e no abans. E que lo dit Gil Sànxez sia tengut de fer-lo levar de Terol a son cost e messió, donant cordes e lançols e cubertes ab què lo dit en Pere Nicholau lo ligue per manera que vaja bé.
Ítem, que com lo dit en Pere Nicholau haurà acabat lo dit retaule e serà content dels CCCCLXXV florins que·ll deu haver del dit retaule, e lo dit Gil Sànxez serà content e pagat del dit retaule e serà asentat, que lo dit en Pere Nicholau sia tengut fer definició al dit en Gil Sànxez e lo dit Gil Sànxez al dit en Pere Nicholau, e que romanguen absolts lo hu de l’altre.
Quequidem capitula per nos visa, recognita et ut premitittur conventa et concordata, laudantes, ratificantes et confirmantes, promitimus et convenimus in bona fide alter nostrum alteri et alter alteri adinvicem et vicisim, ipsa capitula et omnia et singula apponita et contenta in eis a prima linea usque ad ultimam et ea omnia iuxta ipsorum serie per nos attendenda et complenda firmiter attendere et complere et non contrafacere vel venire nec facere venire ullo modo, causa vel etiam ratione. Volentes etiam quod casu quod fieri debeat executio, prout in quodam capitulo predictorum continetur, fiat ipsa executio per quemcumque iudicem laycum per alterum nostrum requirentem, eligendum prout in eodem capitulo continetur, cuius foro nos submitimus proprio foro, quo ad hec renuntiantes sine aliqua libelli oblatione, et cetera, sed realiter et de facto prout in executionibus fiscalibus est fieri usitatum, omni ordine iudiciario pretermisso, non obstantibus quibusvis foris, iuribus et auxiliis in contrarium venientibus, quibus renuntiamus penitus ex certa scientia et cum presenti. Et pro premissis omnibus et singulis per nos tenendis, et cetera, obligamus alter alteri adinvicem et vicissim omnia bona et iura nostra, et cetera, mobilia, et cetera .
Testes, Iohannes Soler, textor, et Bernardus Deuslosab, parator pannorum, cives Valentie.
Posthec, die veneris, X iunii anno CCCC oVII o, Petrus Martí, parator Valentie, procurator dicti Egidii Sanxes cum speciali mandato, constat instrumento publico acto Turolii VI amadii proxima dicti anni, clauso per Dominicum Pérez de Ochova, notarium, et Petrus Nicholay, confiterunt se contentos de predictis, voluerunt dictum instrumentum cancellari.
Testes, discretus Iacobus Falomir, notarius, et Iohannes Mercer, sederius, cives Valentie.
180 .
1404, novembre, 15. València.
Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla .
AMV, Manual de Consells , A-22, f. 319v.
(…) en Domingo de la Rambla (…).
181 .
1404, novembre, 20. València.
Àpoca de 7 florins signada per Francesc Real, daurador i ciutadà de València, a Caterina, vídua de Joan Làtzer, llaurador de Rascanya, per raó de certs treballs realitzats en afers de la dita Caterina .
APPV, Protocol de Gerard de Ponte , núm. 25.027.
Die iovis, XX novembris.
Franciscus Real, daurator, civis Valentie, scienter confiteor vobis, domine Caterine, uxor quondam Iohannis Làzer, agricole, comoranti in alcharea de Rescanya, orte dicte civitatis, presenti, et cetera, quod solvistis et dedistis michi voluntati mee numerando in presentia notarii et testium subscriptorum, septem florenos auri comunes Aragonia de et pro laboribus per me sustentis pro vobis in diversis negotiis et factis vestris a toto preterito tempore usque nunch. Unde renuntio, et cetera. Absolvo et difinio vos et vestros omniaque bona et iura vestra, et cetera, ab omni questione, et cetera, quam contra vos et bona vestra facere posse, tam ratione predicta quam alia quamvis causa seu ratione, a dicto preterito tempore usque in presenti die, faciens vobiscum bonum fine et pactum firmissum de non petendo vel conveniendo vos vel vestris ac bona vestra, et cetera. Ulterius pro premissis seu alia ullo modo michi et meis imponens silencium sempiternum, ut melius, et cetera.
Testes, discretus Iacobus de Vallseguer, notarius, et Iohannes Maçana, conversus, cives Valentie.
182 .
1404, desembre, 13. València.
Testimoni de Bernat Salom, pintor de València, del pagament de 2.000 sous fet per Domingo Valero, flaquer de València, a Ramon Falcó, brunater i veí de València, per raó del dot de Caterina, filla del dit Domingo .
APPV, Protocol de Jaume de Blanes , núm. 23.211.
(…)
Testes, Bernardus Çalom, pictor, et Martinus de Signa, panniparator Valentie.
183 .
1404, desembre, 16. València.
Testimoni de Vicent Massana, pintor de València, de la confirmació feta per Joan Guerau, prevere de l’església de Sant Bartomeu de València, de la venda d’un tros de terra campa sota el domini del benefici de l’Assumpció de Santa Maria .
APPV, Protocol de Jaume de Blanes , núm. 23.211.
(…)
Testes, Iohannes Yvanyes, cursor, et Vincentius Maçana, pictor, Valentie vicini.
184 .
1405, gener, 5. València.
Testimoni de Joan Albespí, pintor de València, del lliurament de 2.300 sous fet per Pere Martí, pre -vere, habitant de València, a Jaume Campgalí, candeler, i a la seua dona Caterina, preu del carregament d’un censal de 191 sous i 8 diners .
APPV, Protocol d’Andreu Polgar , núm. 23.179.
(…)
Testes, Iohannes Albespí, pictor, et Ferdinandus de Calataiubio, scutiffer, Valentie degentes.
185 .
1405, gener, 9. València.
Consell de la ciutat de València, amb l’assistència de Domingo de la Rambla .
AMV, Manual de Consells , A-22, f. 334.
(…) en Domingo de la Rambla (…).
186 .
1405, gener, 11. València.
Àpoca de 600 sous signada per Joan de Burgos, pintor i ciutadà de València, a la seua dona Caterina .
APPV, Protocol de Joan Perpinyà , núm. 21.884. Cerveró, 1963, p. 77.
Die dominica, intitulata XI ianuarii anno a Nativitate Domini M oCCCC oquinto. Iohannes de Burgos, pictor, civis Valentie, confessus fuit et recognovit in veritate se habuisse a dompna Caterina, sponsa sua, absenti, per manus Nicholau Perpiniani, agricultoris Valentie, presentis, XXX libras [regalium Valentie] isto modo, scilicet, XV libras in de]nariis numeratis et XV in raubis ipsa […] valentibus. Et quare rei veritas, et cetera.
Testes, Iohannes Blay, piscator, et Iohannes Tàrraga, magister operis ville.
187 .
1405, febrer, 14. València.
Albarà del racional de la ciutat de València per raó dels treballs fet per Pere Nicolau, pintor .
AMV, Certificacions del racional , q·q-2.
Disapte a XIIII de febrer, any MCCCCV.
Sènyer en Berthomeu Cerdà, sertefich-vos com per mans d’en Pere Nicolau, pintor, són estades despeses vint-tres lliures, tres sous, deu diners per manament verbal dels honrats jurats de la ciutat, ço és, en XX penons que à feyts de cendat ab flocadura e cordons de seda groch e vermells per obs dels caps de L que los honrats jurats an feyts d’aquells DCCC hòmens de les paròquies e ravals de la ciutat als quals an donat huna lança longa a cascú, e més per CC balestés. Per què costen, primerament, lo cendat, V lliures, XII sous, VI diners; seda e fer la flocadura e cordons ab les mans, VIII lliures, IX sous, IIII diners; per talar e cosir a tres costures los dits penons, flocadura, VIIII lliures, II sous. De les quals à donat compte devent, per què, si us plaurà, farets-ne albarà dreçat a l’honrat en Ramon de Salas, clavary, per tal que les dites XVIIIIo lliures, XI sous, X diners puxen héser pagades al dit Pere, he li sia feyt compliment ab ço que li aurà bestret. Fet lo damunt dit dia e any.
Читать дальше