Autores Varios - Documents de la pintura valenciana medieval i moderna III

177 .

1404, novembre, 8. València.

Testimoni de Bernat Godall, pintor de València, del nomenament de Vicent Cavaller com a subdelegat de lloctinent de la governació dellà el riu Uixó o de la Plana .

ARV, Protocol de Guillem Mir , núm. 1.493.

(…)

Testes, Vincentius Balaguer, ville Gandie, et Bernardus Godal, pictor Valentie.

178 .

1404, novembre, 13. València.

Testimoni de Guillem Estrany, pintor de València, de l’àpoca de 90 sous signada per Garcia de Port, notari, a Saat Aldogaiat de Mislata, part del preu del lloguer d’un tros de terra plantat d’alfaç .

ARV, Protocol de Guillem Mir , núm. 1.493. Cerveró, 1964, p. 116.

(…)

Testes, discretus Franciscus Soler, notarius Valentie, et Guillermus Estrany, pictor Valentie.

179 .

1404, novembre, 14. València.

Contracte signat entre Pere Nicolau, pintor i veí de València, i Gil Sánchez de les Vaques, draper i veí de Terol, per a la factura d’un retaule sota l’advocació de sant Joan Baptista per a l’església de Sant Joan de Terol per preu de 475 florins .

APPV, Protocol de Gerard de Ponte , núm. 25.027.

Arqués, ms. C. 1790; 1982, pp. 150-153. 18 Viñaza, 1889, p. 108. Alcahalí, 1897, pp. 227-228. 19 Sanchis Sivera, 1912 (2) pp. 243-245; 1914, pp. 33-35; 1928, pp. 56-60; 1930, pp. 57-60.

Die veneris, XIIIIa novembris .

In Christo nomine. Nos, Egidius Sànxez de les Vaques, draperius, vicinus civitatis Turoli, ex parte una, et Petrus Nicholay, pictor, vicinus Valentie, ex parte altera, considerantes inter nos de et super opere seu factione illius retabuli quod ego, dictus Egidius, volo per vos, dictum Petrum Nicholay, fieri pro et ad oppus ecclesie Sancti Iohannis Babtiste dicte civitatis Turoli de ystoria ipsius beati Iohannis Babtiste, fore concordata facta et conventa capitula que secuntur:

Los capítols dejús contenguts deuen ésser servats e complits entre Gil Sànxez de les Vaques, draper de Terol, e en Pere Nicholau, pintor de la ciutat de València, de la part altra, sobre la obra e confecció del retaule principal per a la esgleya de Sent Johan Babtiste de la ciutat de Terol.

Primerament, lo dit en Pere Nicholau és tengut a fer un retaule al dit Sànxez de la ystòria de sant Johan Babtista de l’ample de XXIII palms, ultra les polseres, e de alt tant com per rahó haja mester. E que y sia tengut fer pus belles polseres, e que lo dit retaule sia lo pus bell e pus bé acabat de fusta que algun altre retaule de València, ab son bell e solemne tabernacle, segons la mostra per aquell liurada als obrers de la parròquia de Sancta Creu de la ciutat de València. Lo qual lo dit en Pere Nicholau sia tengut de donar la fusta, e claus e totes coses necessàries, e fer serrar e fer obrar de fusta a·n Serra o aquell qui ha obrat lo retaule de la dita església de Senta Creu, e que sia punt a punt obrat de fusta segons aquell de fullaces e de totes coses necessàries al dit retaule.

Ítem, que quant lo dit retaule serà acabat perfetament ab lo tabernacle de fusta, ell bastirà aquell en la eclèsia que·l dit Gil volrà en la ciutat de València, e aquell mostrarà al dit Gil Sànxez, o a qui ell se volrà o a qui veure lo volrà, ans que comence aquell de enguixar ni de endrapar, ni de metre alre sobreposat, 20 en manera que lo dit Gil Sànxez, o aquells qui ell volrà, puxen del·liberar ab aquells menestrals e altres persones que a ell serà vist si lo dit retaule ha les perfeccions de la dita mostra donada als dits obrers de la dita eclèsia de Senta Creu. E si lo dit Gil Sànxez e obrers, o aquells qui ell volrà, veuran e trobaran que res hi fa adobar o a defer o a refer, que lo dit en Pere Nicholau a son cost e messió ho sia tengut fer. E que jamés no comence a pintar ni a·nguixar aquell tro lo dit Gil Sànxez e pintors, o aquells qui ell volrà, hajen acordat aquell estar a lur guisa, sots pena de cent florins dels béns del dit en Pere Nicholau applicadors al dit Gil Sànxez. E ultra açò, si lo dit en Pere Nicholau recusarà adobar o esmenar lo dit retaule axí com li serà dit per los dits Gil Sànxez e obrers, que aquell del preu del dit retaule dejús declarador puxen fer adobar e refer aquell a lur coneguda.

Ítem, que aprés que lo dit retaule e tabernacle serà perfetament acabat de fusta, e aquell serà vist e regonegut segons dit és e serà com ésser deu e no abans, lo dit en Pere Nicholau encolrarà, endraparà, e enguixarà e apparellarà tant perfectament com fer se puxa ni deja del millor drap nou que fer se puxe e de la millor aygua cuyta que fer se puxe, en manera que la obra sia ferma e duradora a son cost e messió, en manera que no haja esmena alcuna en aquell, e aquell meta a punt fins a deboxar. E d’aquí avant no passarà fins los dits Gil Sànxez e obrers per aquell deputats hajen del·liberat e·l manen que·l pinte la ystòria de sant Johan.

Ítem, aprés que lo dit retaule e tabernacle serà deboxat e per lo dit en Pere Nicholau o per altre pintor, segons dit és, que jamés lo dit en Pere Nicholau no començarà a metre algunes colors en aquell tro a tant que lo dit Gil Sànxez, obrers e diputats per aquell hagen vist e regonegut aquells si·ls altarà. E si acordaran que res s’i deja adobar ni mudar, que allò lo dit en Pere Nicholau mudarà e adobarà, e farà mudar o adobar, segons dit és en lo pròxim insert capítol, sots la pena e condicions en aquella proposades.

Ítem, aprés les coses desús dites seran feytes e no abans, lo dit en Pere Nicholau laurarà lo dit retaule totes aquelles que a ell aquell faran a donar del pus fin or e durable que trobar se puxa, e aprés procehirà en acabar lo dit retaule e tabernacle axí perfetament com mils e pus perfetament se puxa fer, e ab adzur d’Acre en aquells lochs on sia necessari e ab les pus fines e perfetes colors que trobar se puxen.

Ítem, que totes les filloles del tabernacle e ymatges sien d’aur fide florí de Florença, e dins lo dit tabernacle de adzur d’Acre del pus fique trobar se puxa e durable, en manera que lo dit tabernacle sia axí acabat com acabar se puxa sens alcuna esmena a coneguda dels obrers diputats.

Ítem, que les filloles, campes de talla, tabernacle, banchs, sotsbanchs e polseres sien daurades del pus fin or e durable que trobar se puxa. Açò sia entès que lo dit pintor sia tengut acabar lo dit retaule e posar aquell a son cost e messió, donant la fusta e clavó necessària sens pus en la eclèsia de Sent Johan babtista de Terol. E que lo dit en Pere Nicholau sia tengut de anar a la dita ciutat de Terol a son cost e messió, salvant que yo, graciós, li vull fer la messió de anar e estar en Terol e aquell posar e asentar aquell. E que sia acabat ab les pus fines colors e ab lo pus fin or durable que trobar se puxa, e que sia lo pus perfet e acabat retaule, axí de fusta com de pinzell, que a present se trobe en la ciutat de València o almenys sia a tal com lo retaule que·s fa en la dita eclèsia de Santa Creu o plàcia al dit Gil Sànxez e obrers per aquell diputats los plàcia, e sinó, que no sie tengut de pagar la obra del dit retaule fins que les alte e estiga a lur guisa e plaer.

Ítem, és convengut entre lo dit Gil Sànxez e en Pere Nicholau, pintor, haja de preu del dit retaule ab les perfeccions, coses e condicions sobredi tes, e no sens aquelles o alguna de aquelles, posat en lo loch on estar deu, axí com estar deu, quatre-cents setanta-cinch florins d’or comuns d’Aragó, los quals haja lo dit pintor e no abans lo dia que lo dit retaule partirà de València per levar-lo a Terol. [E] que lo dit Gil Sànxez li sia tengut de donar al dit en Pere Nicholau en València quatre-cents florins d’or comuns d’Aragó, e lo restant en Terol com serà lo dit retaule posat e estarà a guisa del dit Gil Sànxez, aprés que lo dit retaule serà mès ab son tabernacle, segons que estar deu. Lo qual haja haver acabat perfetament, segons dit és, e posat aquell en lo loch on deu estar dins dihuyt mesos contadors del quinzèn dia del present mes de noembre de l’any de la Nativitat de Nostre Senyor Jesuchrist de M oCCCC quatre, sots pena de cent florins d’or comuns d’Aragó dels béns del dit en Pere Nicholau al dit Gil Sànxez aplicadors e pagadors.