Autores Varios - Sobre el descrèdit de la modernitat

Afegim, també, en relació al context artístic valencià, que Fuster tenia amistat o coneixença dels artistes d’aquells anys com Andreu Alfaro, Monjalés, Sòria. Lozano era un habitual al grup obert i canviant a què he al·ludit abans, que es reunia a la redacció de Levante , des d’on Fuster sortia a passejar. I visitava l’estudi de Manolo Gil o de Joaquim Michavila, o anava a les exposicions que uns altres podien fer. Amb xerrades amb ells, s’informava i tractava de veure-hi clar en els nous plantejaments de l’art.

El problema central que aleshores es debatia era el de l’art figuratiu en contraposició al de l’art abstracte, geomètric o informal. L’informalisme s’imposava arreu. O, si més no, el refús de la pintura com a imitació de la realitat, cosa que quedava acadèmica i a superar.

Alguns puns de referència avantguardistes d’aquesta banda dels Pirineus eren grups com Dau al Set, amb Pons, Tàpies, Cuixart, Brossa. Hi havia també Cirlot i Tharrats, que portava una revista que es tancà el 1954. A Madrid, el grup El Paso, i a París, el Grup 57. Crítics com Sebastià Gasch en parlaven a la revista Destino , aleshores la més important, sobretot per als qui, com Fuster, estaven interessats en la vida cultural catalana.

En aquest context concret, específicament artístic, Fuster es va plantejar l’assaig. Ben mirat es tracta d’un text que respon a unes intencions. La primera, de què ja he parlat abans, era especulativa: el propòsit era explicar què havia passat i seguia passant en l’evolució de la pintura occidental en relació amb la realitat. Però hi havia una segona intenció, que era conseqüència de la polèmica sobre l’art abstracte. Fuster ho confessa, més tard, en el pròleg a la segona edició en castellà. Diu que, en principi, no volia entrar en la qüestió, però que, de fet, hi va entrar. Efectivament, en El descrèdit , a més d’una «explicació» hi ha una «oposició» –que més tard corregirà– davant l’informalisme. Però d’aquests problemes ja es parlarà en altres intervencions, centrades en el text.

En el context, i contextos, que he tractat de sintetitzar, es va escriure El descrèdit de la realitat . Les condicions de possibilitat d’un llibre com aquest, i en aquells anys, eren més aviat, com hem vist, condicions d’impossibilitat, imposades per la rutina, la dimissió o la ignorància. Un llibre que només es podria explicar dins d’una cultura normal, que s’hauria pogut escriure a París i segur que hauria estat celebrat o discutit.

Aquesta és la primera paradoxa. Però n’hi ha una altra que la subratlla i la dobla encara més. Em referesc ara al context sociolingüístic. El provincianisme cultural no podia donar per ell mateix com un producte seu un llibre així. El català de València encara menys, perquè estava definit per una situació de diglòssia en què la llengua de cultura era el castellà. Molts grans personatges de la vida, diguem-ne, intel·lectual valenciana, a més, perseguien el vernacle com aquell rector del Seminari de Montcada, don Antonio Rodilla, castigant els seminaristes de poble que hi arribaven amb el seu valencià matern. Ho feia en nom de la cultura mateixa. Per la seua banda, l’arquebisbe Marcelino Olaechea estava més preocupat per les seues tòmboles, cosa que li valgué el nom de Marcelino el «tombolero».

El valencià estava deteriorat, castellanitzat en el seu ús oral, i arcaic, poc mal·leable i poc entrenat en l’ús culte, en el seu escrit escàs i esporàdic. Va ser en el pla teatral –el sainet– on tingué més audiència, escrit en un valencià popular i degradat. Encartonat i limitat, generalment, al vers, per una banda, i desbarrat i vulgar, per l’altra. Ja he al·ludit abans a les minories que tractaven de posarhi una mica d’ordre i de normalitat, si més no gramatical. En aquell moment, el valencià ja s’identificava com «català». Ara, els multiples usos cultes del valencià no eren ni plantejats. En el millor dels casos no passaven de moure’s dins d’una miniliteratura. I encara. Escriure sobre temes d’art, de matemàtiques, de religió, de filosofia, de ciència, i estudiar en valencià, era una cosa que a pocs valencianistes arribava a passar pel cap. Fuster va ser un dels que va fer botar aquest límit i a demostrar-ho escrivint. En aquell moment ho va fer, entre altres obres més, amb un llibre que s’ocupava d’explicar una teoria sobre l’evolució de la pintura. En català i sobre pintura, valga’m Déu! És clar, Fuster era aleshores, als seus primers trenta anys, no sols una persona culta en castellà, o altres idiomes, sinó també en català, en el català normatiu de Fabra i en el literari dels escriptors del Principat i de Balears. Aques fet, insòlit, encara s’accentua més si tenim en compte que va escriure el llibre a Sueca i que Catalunya vivia en les catacumbes. El context cultural català, i en català, no podia ser més desastrós. Fuster, però, arribà a retrobar-se en un àmbit lingüístic comú, amb una història comuna, i amb una literatura moderna que s’havia fabricat majoritàriament a Catalunya i a les Illes, abans de la guerra d’Espanya.

El descrèdit , però, va ser escrit i publicat. A València no va ser gens llegit, si és que no es va ignorar l’existència mateixa del llibre, que, per altra banda, s’havia editat a Palma de Mallorca. El fet és que, ací, ningú no en parlà. A Barcelona va ser vist amb interés i van aparéixer a la premsa alguns comentaris.

Ací, entre nosaltres, per dir-ho sintèticament, el llibre no responia a les condicions de possibilitat necessàries: ni per ser escrit, ni per ser llegit, ni, menys encara, per ser discutit. Era un text sense context, positiu si més no, tant pel que fa a la seua producció com a la seua recepció. El descrèdit era un assaig d’una cultura normal , però aquesta normalitat no existia.

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.