Varios autores - Estudios sobre teatro medieval

Donades les característiques del document que hem descrit, és més que probable que el procés original es custodiara a l’Arxiu Diocesà de València, seu de la Cúria Metropolitana on es dirigien les apel·lacions d’instàncies menors, com era la diòcesi d’Oriola. Tanmateix, aquest arxiu va perdre la majoria del seu fons històric —convertit en pasta de paper— durant la Guerra d’Espanya (1936-1939). Les seues restes contenen encara documentació referida a processos i plets de diferents classes, sobretot dels segles XVIII i XIX i, fins i tot, un apartat de processos d’apel·lacions del bisbat d’Oriola (Serra, 2003). Molt possiblement seria dins d’aquesta secció on es conservaria el procés relatiu a la Festa d’Elx i, integrat en ell, el document original redactat pel Tribunal de l’Auditor General de Roma.

Entre les apel·lacions conservades, n’hi ha dues instades des del Raval de Sant Joan d’Elx (una pel seus síndic, jurats i «alfamam», l’any 1604 i una altra pel vicari de l’església de Sant Joan, l’any 1789), o altres quinze fetes per la diòcesi d’Oriola que fan referència a Elx, datades entre 1575 i 1811 i referides, fonamentalment, a drets sobre beneficis eclesiàstics.

Destaquem, entre aquestes apel·lacions, la instada per l’Ajuntament d’Elx contra el clergat de les esglésies de Santa Maria i Sant Salvador en relació a la venda de carn a eclesiàstics. 15Com ja hem explicat en un altre lloc, aquest plet és va iniciar per la creació per part del clergat local d’una carnisseria pròpia on, donada la seua immunitat, no es pagaven impostos municipals. El plet tingué repercussió en la representació de la Festa d’Elx de l’any 1700 en negar-se els sacerdots que cantaven en la celebració a rebre la tradicional «pesada de carn» com a retribució simbòlica de la seua intervenció (Castaño, 1997: 61-64).

Arxius d’Oriola

Donat que la part final del document en qüestió recull la notificació al Vicari General d’Oriola, així com la resposta d’aquest, també hem consultat els arxius d’aquesta ciutat, cap de la diòcesi.

És el cas de l’Arxiu Diocesà o del Palau, que, en els últims setanta anys ha patit grans pèrdues documentals causades pels efectes de la Guerra Civil i del riu Segura. Actualment ha estat traslladat al Seminari de Sant Miquel on les seues restes esperen una catalogació o, si més no, un primer inventari. De l’arxiu només és possible consultar ara mateix els pocs llibres de registre conservats, però no els expedients solts. Res hem trobat en els llibres «de Mitra», on s’anotaven les actuacions i manaments episcopals. I en el cas dels llibres de visites pastorals, tot i que es conserva un de les visites del bisbe Bernardo Caballero de Paredes, no hem localitzat entre les seues pàgines cap referència a la Festa, encara que conté les actes de les visites a les esglésies de Santa Maria i Sant Salvador d’Elx de l’any 1629. 16Caldrà esperar a l’ordenació i descripció dels expedients solts conservats per a veure si queda documentació de l’auditoria diocesana on podria estar el procés inicial referit a la Festa. Tampoc comptem amb un catàleg de l’arxiu de la catedral d’Oriola i, per tant, no ha estat possible fer una recerca entre els seus fons, tot i que no creiem probable que es troben referències al document elxà donades les seues característiques processals.

Millor sort hem tingut a l’arxiu notarial ara dipositat a l’Arxiu Històric de la ciutat on es conserven els protocols del notari Baltasar Voltes entre els anys 1613 i 1648. Aquest Voltes va ser qui, segons els nostre document, va alçar acta de la comunicació del tribunal valencià al Vicari General d’Oriola i, també, de la seua contestació. I, efectivament, al protocol número 732, folis 109-113v, està registrat el document en qüestió sota l’epígraf de «Mandatum Apostolicum de manuntendo cum citatione et inhibitione». 17En ell es transcriu la carta redactada pel jutge eclesiàstic Jeroni de Torres el 24 de maig de 1632 i dirigida al Vicari General d’Oriola, on informava de l’existència de la carta apostòlica de l’Auditor General de la Cambra Apostòlica de Roma, que transcriu íntegrament. Recordem que en aquesta Carta s’anunciava la pena per als contraventors i el termini de seixanta dies per a presentar-se a Roma, davant de l’esmentat tribunal, en cas de no estar conformes en els seus termes.

I a continuació s’inserta la notificació feta pel notari Voltes al Vicari General Francesc Piquer a instàncies de Ginés Massanes, procurador de la vila d’Elx davant de la diòcesi d’Oriola. El notari manifesta que li va entregar una còpia refrendada de la carta apostòlica i una altra a Vicent Montesinos, promotor fiscal de la Cúria. Finalment, s’inclou una «Resposta a unes lletres apostòliques» on es transcriu la coneguda contestació del Vicari General, escrita en castellà. En ella s’acata el mandat de l’Auditor pontifici, tot i que es reserva la potestat d’informar més extensament a aquest en el termini determinat de seixanta dies. Donat que aquesta resposta presenta petites variacions ortogràfi ques i d’algunes paraules respecte a la inclosa en la còpia notarial que fins ara coneixíem, ens ha semblat d’interés reproduir-la en un apèndix final.

És evident la gran importància d’aquest document que confirma l’existència d’un procés obert a València per a evitar que el bisbat d’Oriola posara impediments a la representació de la Festa. I també ens presenta una còpia de la carta apostòlica que, a falta de l’original, ara ja tenim transcrita en dos documents notarials diferents, un de Miquel Jeroni Ferri, de València i l’altre de Baltasar Voltes, d’Oriola.

* * *

La recerca portada a terme sobre el document del 1632 ens confirma la seua importància dins de la història de la Festa d’Elx ja que va ser clau a l’hora d’assegurar la seua continuïtat. No ha estat possible localitzar de moment el suposat procés entre la vila d’Elx i els bisbat d’Oriola, en el qual s’inclou, ni els seus antecedents documentals. Les circumstàncies adverses patides pels diferents arxius on suposem que es conservaven, no permet trobar-los, almenys amb els instruments descriptius dels quals ara mateix disposem. I encara que, fins i tot, és possible que s’hagen perdut per a sempre, caldrà esperar a la catalogació d’arxius com el catedralici i, sobretot, el diocesà, d’Oriola per a contemplar noves possibilitats. Mentrestant caldrà seguir alerta ja que, com és sabut, de vegades es produeixen troballes on la casualitat juga un paper definitiu, especialment en conjunts documentals de gran volum. Només la continuïtat de les investigacions, amb ajudes constants i suficients, la recerca pacient i rigorosa i les reflexions i l’intercanvi de coneixements entre els especialistes que propicien congressos com el de la SITM, permetran seguir avançant en el coneixement d’aquest i d’altres moments destacats de la Festa d’Elx. Un coneixement que, emmarcat dins de l’estudi del teatre medieval en general, possibilita una millor comprensió d’una part fonamental i irrenunciable de la nostra cultura comunitària i del nostre passat com a poble.

Bibliografia

ANDRÉS ROBRES, F. et alii (1990): Inventario de fondos notariales del Real Colegio Seminario de Corpus Christi de Valencia, Valencia, Generalitat Valenciana.

ANGLIOLINI, P. d’ i C. PAVONE (dir.) (1981-1984): Guida Generale degli Archivi di Stato Italiani, Roma, Ministero per i beni Culturali e Ambientali.

ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL D’ELX (1980): «Aprobación de la Fiesta de Ntra. Sra. de la Asunción. Varios, t. I, n. 3, Ar. 2», Festa d’Elig, s.p. [5-12]

CASTAÑO I GARCÍA, J. (1997): L’organització de la Festa d’Elx a través del temps, València, Consell Valencià de Cultura.