Varios autores - Estudios sobre teatro medieval

LA BÚSQUEDA DEL SANTO GRIAL (1997): trad. C. ALVAR, Madrid, Alianza.

CARMONA FERNÁNDEZ, Fernando (1988): «El motivo del “don contraignant” en la narrativa en verso de los siglos XII y XIII», Actes du XVIIIe Congrès International de Linguistique et de Philologie Romanes (Université de Trèves 1986), tom VI, Tübingen, Max Niemeyer Verlag, 1988, pp. 427-436.

— (1995): «Largueza y Don en blanco en el Amadís de Gaula», en Medioevo y Literatura. Actas del V Congreso de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, Granada, pp. 507-521.

CASTAÑO, Joan i Gabriel SANSANO (1992): «El text literari de la Festa o Misteri d’Elx: notes a la seua evolució», Festa d’Elx, 44 , pp. 93-99.

— (eds.) (1999), Història i crítica de la Festa d’Elx, Alacant, Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant.

FRAPPIER, J. (1972): «Le motif du “don crontraignant”, dans la littérature du Moyen Age», Amour courtois et Table Ronde, Genève, pp. 225-264. GIRONÉS, Gonzalo (1983), Los orígenes del Misterio de Elche, Valencia, Montañana.

GÓMEZ MUNTANÉ, Maricarmen (1986): Consueta de 1709. Estudi crític de la música, València, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència.

— (1993): «A propòsit de “Déu vos salve Verge imperial”, un cant monòdic del Misteri d’Elx», Festa d’Elx, 45, pp. 87-93.

HERNÁNDEZ, Antonio (1995): «Juan del Encina en el Misteri d’Elx», Festa d’Elx, 47, pp. 77-87.

JAUFRÉ (1996): trad. F. GOMEZ REDONDO, Madrid, Gredos.

KÖHLER, E. (1974): L’aventure chevaleresque, Paris.

LIDA DE MALKIEL, María Rosa (1969): «La literatura artúrica en España y Portugal», en Estudios de literatura española y comparada, Buenos Aires, Eudeba, pp. 134-148.

LLORENÇ, Alfons (1999): «Aproximació al món literari de la Festa d’Elx», en CASTAÑOSANSANO, pp. 157-179 (reedició).

MASSIP I BONET, Francesc (1984): Teatre religiós medieval als Països Catalans, Barcelona, Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona - Edicions 62.

— (1986): Consueta de 1709. Edició crítica del text, València, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència.

— (1999): «La Festa d’Elx (Consueta de 1625)», en CASTAÑO-SANSANO, pp. 105-126.

— (2000): Misteri assumpcionista de la catedral de València, Repertorio informatizzato dell’antica letteratura catalana de la Universitat de Nàpols (http://www.rialc.unina.it).

LA MUERTE DEL REY ARTURO (1997): trad. C. ALVAR, Madrid, Alianza.

ROMEU I FIGUERAS, Josep (1999): «El teatre assumpcionista de tècnica medieval als Països Catalans», CASTAÑO-SANSANO, 1999, pp. 59-95 (aquest text ha estat reproduït en multitud d’ocasions, la versió definitiva la trobem en Teatre català antic, vol. II, 1995, Barcelona, Curial, pp. 121-175).

SOBERANAS, Amadeu J. (ed.) (1983), Representació de l’Assumpció de Madona Santa Maria, Montblanc, Patronat de la Representació La Selva del Camp.

TROYES, Chrétien de (1991): El cavaller de la carreta (trad. F. Machirant), Bromera, Alzira.

— (1999): El conte del graal (trad. M. Riquer), Barcelona, Quaderns Crema.

VARAZZE, Jacopo da (1977): «Del Puyament de la Verge Maria en lo cel», en Vides de Sants Rosselloneses (ed. a càrrec de Charlotte S. MANEIKIS, Edward J. NEUGAARD i Joan COROMINES), Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, 1977, pp. 190-203.

Apèndix

Diàleg entre la Maria i l’àngel en els drames assumpcionistes de Tarragona, València i Elx.

1Fins l’agost de 2004 l’àngel repetia els dos versos dels descens per a pujar al Cel, amb la qual cosa la petició que li havia fet Maria quedava incomprensiblement sense resposta.

2Som conscients que al teatre medieval la divisió en escenes és del tot incorrecta ja que els actors van entrant a escena d’una manera acumulativa i hi romanen al llarg de tota l’obra, però aquest concepte ens pot ser útil per referir-nos a aquesta seqüència del Misteri d’Elx de forma aïllada.

3Encara que aquesta intervenció només existeix a Tarragona, a Elx es pot entendre l’existència implícita d’un parlament entre Jesucrist i l’àngel quan aquest diu expressions com «yo us port saluts e salvament/ del vostre Fill omnipotent», «e diu que al ters jorn» o «e manà’ns que eus la portàs».

4Les cites que utilitzem per posar els exemples de «do contraignant» estan preses de les traduccions de què hem fet ús, tant en català com en castellà, dels originals en francés ja que l’estructura d’aquest motiu, que és el que ens interessa, no es modifica amb la traducció.

Un document clau en la història de la Festa o Misteri d’Elx: El privilegi del Papa Urbà VIIIè (1632)

Joan Castaño i Garcia