[7]Per a R. I. BURNS, «Els mudèjars valencians del Regne de València de la generació posterior a la croada», dins Història del País Valencià, tom II, Barcelona, Edicions 62, 1989, p. 142, «Els mudèjars de València es rendiren i continuaren subsistint com a una sèrie d’aljames independents ». També a Sogorb, en els anys següents a la conquesta, la població va continuar sent musulmana en la seua pràctica totalitat. P. L. LLORENS, «Los sarracenos de la Sierra de Eslida y la Vall d’Uxó a fines del siglo XV», BSCC, 43, 1967, pp. 53-67, afirma que la clàusula que apareixia en les cartes de població de la primera meitat del segle XIII de la Serra d’Eslida i la Vall d’Uixó (i que s’hi concretava en el dret d’administrar-se per la llei musulmana i practicar el culte musulmà), fou també concedida a «toda la comarca de Segorbe, incluida la ciudad». No obstant això, des del 1248 hi anaren acudint un bon nombre de repobladors cristians, aragonesos i catalans.
[8]R. FERRER i E. GUINOT, «La repoblación valenciana medieval», en Historia del pueblo valenciano, vol. I, Levante, València, pp. 241-260; E. GUINOT, Cartes de poblament medievals valencianes, València, Generalitat Valenciana, 1991.
[9]R. CHABÁS, Historia de Denia, Alacant, Institut d’Estudis Juan Gil-Albert, Diputació d’Alacant i Ajuntament de Dénia, 1985, p. 246.
[10]Ch. WINDLER, «Poder polític i societat a la segona meitat del segle XVIII», Recerques, 30, Barcelona, 1994, pp. 33-35.
[11]P. RUIZ, «Los señoríos valencianos en la crisis del Antiguo Régimen: una revisión historiográfica », Estudis d’Història Contemporània del País Valencià, 5, València, 1984, pp. 23-79.
[12]A. GRAU, «Los señoríos del duque de Segorbe en la Sierra de Espadán desde la expulsión morisca al primer tercio del siglo XVIII. Constitución y desarrollo de unas comunidades rurales», Investigaciones geográficas, 12, Institut Universitari de Geografia, Universitat d’Alacant, 1994, pp. 271-282.
[13]Per a una descripció detallada per municipis, A. GRAU, Domini i propietat a la Marina Alta. Dénia, Xàbia i El Verger, segles XVXIX, Institut de Cultura Juan Gil-Albert i Ajuntament de Dénia, Dénia, 2001, pp. 174-184.
[14]A. GRAU, Domini i propietat..., pp. 184-210.
[15]Aquesta informació queda ratificada per l’estudi de l’estructura de la propietat de Xàbia (A. GRAU, Domini i propietat..., capítol IV, especialment pp. 82-146).
[16]Per a una visió global del Marquesat,A. GRAU, Domini i propietat..., pp. 34-35.
Text
de la
visita senyorial
a la villa de Fanzara, llocs de Suera,
Veo,Alcúdia de Veo, Aín i vila d’Eslida de l’estat de Sogorb (1765)
i al marquesat de Dénia (1766)
feta per don Baltasar Venero de Valera,
comptador major i procurador general
del duc de Medinaceli i Sogorb
i marqués de Dénia
Конец ознакомительного фрагмента.
Текст предоставлен ООО «ЛитРес».
Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.
Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.