Baltasar Venero de Valera - Visita senyorial a l'Estat de Sogorb (1715) i al Marquesat de Dénia (1766)

A mena d’exemple: els establiments de terres i cases, que havien estat tradicionalment a càrrec del governador i alcalde major de cada estat senyorial, des del decret del 10 de novembre de 1756 passaren a ser competència exclusiva del comptador major i procurador general de la comptadoria central de València per a tots els estats ducals dels Medinaceli en terres valencianes.

Amb una administració eficient i cada vegada millor assessorat, era el mateix duc qui signava personalment les ordres, decrets i instruccions de comptadoria que fonamenten les visites que ací es relacionen. El decret del 15 de novembre de 1764 resumeix a la perfecció la preocupació i els objectius del duc de Mediaceli:

Reconociendo que el manejo de esos estados ha sido confuso y poco útil a mi hacienda, así porque las reglas establecidas anteriormente lleban uniformidad con los fueros a que estaba sugeto en general ese Reyno y sus tribunales, como porque las faltas de cabrebaciones a sus tiempos y la omisión de mis dependientes no han procurado a proporción del fomento que han ido teniendo los frutos y posesiones, poner al conato respectivo al aumento y conocimiento de derechos, fincas, y demás que corresponda. He resuelto se forme la conjunta intrucción para que su observancia contenga los perjuicios sufridos hasta el presente y facilite el buen orden y régimen, que apetezco para el logro del aumento de mi hacienda, beneficio de mis pueblos y vasallos y claridad de mis derechos y regalías.

Les instruccions posteriors, en el seu capítol 15 expressaven la necessitat d’efectuar un

[...] reconocimiento ocular de las cosas, por lo expuestos que están a engaños los informes que se toman [per la qual cosa] se haze preciso que de quando en quando se visiten y reconozcan formalmente a mi nombre por la persona que yo diputare para ello.

Es tractava, en definitiva, de «[...] tomar el devido conocimiento del estado de los derechos, regalías y obras para poder disponer lo combeniente a la recuperazión, conserbazión y reparos que se nezesiten»; i, sobretot, segons consta en el decret ducal del 15 de novembre de 1764,

[...] cortar los perjuizios sufridos hasta de presente y facilitar el buen orden y régimen que apetezco para el logro del augmento de mi hazienda, benefizio de mis vasallos y pueblos y claridad de mis derechos y regalías.

En altres paraules, el control exhaustiu (sobre les possessions, regalies, privilegis i rendes senyorials) que duia implícit aquesta inspecció esdevenia fonamental, atés que la seua finalitat última era, d’una banda, evitar fraus; i, d’una altra, l’observança i manteniment del règim senyorial vigent. Com per a moltes altres comarques valencianes, la contestació social generalitzada a les prestacions i exigències feudals hi estava encara per vindre.

Les visites que es van efectuar entre setembre i octubre de 1765, i entre abril i juny de 1766, respectivament, se centraren en les poblacions pròpies de la senyoria a l’anomenada baronia d’Eslida (Fanzara, Sueras, Veo, Alcúdia de Veo, Aín i Eslida) i al marquesat (Dénia, Xàbia, el Verger i Poble Nou de Benitatxell), però també van tenir en compte la situació existent en d’altres on la casa era titular de la jurisdicció suprema amb mer i mixt imperi, encara que els seus propietaris foren senyors alfonsins. En aquest darrer cas, s’intentava esbrinar la situació concreta del pagament de determinats drets (com ara el terç delme) i controlar els establiments que es feien en els termes particulars de cada població i en els seus límits perquè, en formar part de l’anomenat «terme general de Dénia», estaven sota la jurisdicció del marqués de Dénia i hi necessitaven la seua autorització; de fet, els treballs efectuats abans de delimitació i amollonament dels diferents termes municipals que formaven el marquesat constituïren un element fonamental d’aquesta inspecció.

L’encarregat de realitzar el reconeixement fou Baltasar Venero de Valera, comptador major i procurador general del duc de Medinaceli a l’antic Regne de València. Hi va estar assistit, en qualitat de secretari per a redactar les actes i diligències, per Juan Antonio Catalá Ruiz, escrivà públic i oficial de l’esmentada comptadoria de València. Les visites girades responen a un mateix esquema: suposava l’examen de

[...] sus concejos, justicias y regimientos, archivos, juzgados, escrivanías y asientos y efectos de penas de cámara [...] sus términos o recintos en general, con expresión de sus situaciones y estado, y clases de sus moradores y vezindarios, frutos y cosechas que produzen y demás digno de atención que se note y en que tenga algún particular interés.

S’hi especifica, així mateix, la necessitat d’escorcollar l’estat del

[...] castillo, palacios, puertos, edifizios y demás obras privativas de su excelencia muy ilustre y de las regalías que al presente posea; de las obras y reparos que se nezesiten para conserbar las que lo requieran; y del estado y responsión de derechos, de censos, partizión de frutos, luismos y demás que por reales donaziones y capítulos de población en donde les haya [...] Y todo a fin de tomar el devido conocimiento del estado de los derechos, regalías y obras para poder disponer lo combeniente a la recuperazión, conserbazión y reparos que se necesiten.

Els documents acaben amb un apartat on s’especifiquen les propostes definitives dels agents visitadors per tal d’evitar i superar «los perjuicios contra los derechos y la hacienda de su execelencia». Aquesta secció revisa totes les qüestions problemàtiques detectades anteriorment i es caracteritza —no podia ser d’una altra manera— per la defensa dels interessos de la casa de Medinaceli.

Les visites destaquen per la seua meticulositat. Des d’un punt de vista comptable, per exemple, s’hi especifica què fer per tal de resoldre cadascuna de les anomalies detectades; quant a les qüestions relacionades amb la titularitat de les possessions i rendes escaients, contínuament es busquen referències en la documentació dipositada als arxius senyorials; una documentació, d’altra banda, ben inventariada i utilitzada sempre que la circumstància ho requeria. Pel que fa al nostre objecte d’estudi, hem de destacar que es tracta d’informació documental inèdita, de primera mà i de gran valor històric, procedent de l’arxiu ducal de Medinaceli. Els informes del comptador major i procurador general del duc, Baltasar Venero, fan referència a les raons de l’evolució demogràfica, l’estat i necessitats de les edificacions existents (cases, ponts, ports, molins, almàsseres, etc.), les queixes dels vassalls, la distribució de cultius i produccions agràries estimades i, fins i tot, comentaris sobre l’estat de comptes i estimacions sobre ingressos per rendes i despeses senyorials. En un i en l’altres cas, els informes detallen a més aspectes específics relacionats amb realitats i contextos molt diferents.

Parafrasejant Pedro Ruiz, la documentació en aquest cas no es redueix a una descripció de pagaments, evidentement onerosos per a les economies camperoles, dels quals es beneficiava la casa ducal de Medinaceli, sinó que permet obtenir una visió de conjunt més àmplia relacionada amb el component polític del règim senyorial i dels seus elements de coerció. [11]La documentació ofereix molt més que la mera relació d’ingressos, produccions, rendes o despeses, sempre interessants per entendre millor la realitat quotidiana pròpia d’uns territoris molt significatius de les senyories valencianes al final de l’Antic Règim. Permet, a més, «recórrer» els territoris amb el procurador senyorial i, per això, tornar a tindre coneixement d’usos i pràctiques amb major detall i profunditat fins i tot que els que va oferir Cavanilles en les seues Observaciones sobre la Historia Natural, Geografía, Agricultura, Población y Frutos del Reyno de Valencia publicades el 1795. Fa possible, en definitiva, la «reconstrucció» de l’ocupació del territori, del paisatge cultural, de les càrregues senyorials i del tipus d’explotació d’una part molt representativa del país, en un moment especialment interessant i sobre el qual no abunda precisament la informació. Una documentació, al capdavall, d’utilitat no sols per a especialistes, sinó per a totes aquelles persones interessades en el millor coneixement de la memòria col·lectiva d’un dels pobles més antics d’Europa.