Baltasar Venero de Valera - Visita senyorial a l'Estat de Sogorb (1715) i al Marquesat de Dénia (1766)

En una altra part del document, en concret quan la investigació se centra en el Verger, s’hi especifica el motiu pel qual s’hi utilitzava:

la casa del Molinell, situada en el camino real de Dénia y en su término, a la orilla de la parte que alinda con el de Oliva, y se halló de obra de bastante fortaleza y quasi nueba, pues havrá unos treinta años que se hizo con el fin de que sirbiese de molino con tres muelas, que oy permanezen en sus sitios, y no llegará a un año lo que sirbió de molino por la dificultad grande de no tener pendiente ni cahída el agua para hazer correr las muelas.

La necessitat de molins, considerada per tothom com a peremptòria per a la població de Dénia, contrasta amb l’actitud dels agents ducals, que la supediten als interessos i control de la senyoria:

Y aunque los han solizitado construir algunos vezinos y también el común de esta ciudad, pretendiendo sus establezimientos, no se les han querido conzeder por su excelencia.

És per això que, tot i la apariència paternalista i protectora que volia donar la casa ducal —amb la qual s’hi pretenia alleugerir tensions, sobretot en moments de crisi— la seua imatge real entre els veïns de Dénia quedava molt allunyada d’aquella pretensió.

Per a la resta de poblacions, la situació de les regalies oferia un panorama diferenciat. En el cas de Xàbia, algunes apareixien com a possessions municipals pel fet que la vila no gaudia de béns de propis; és més, els forns, molins fariners i almàsseres s’hi havien declarat des de sempre en qualitat de domini útil, és a dir, com a béns emfitèutics. [15]Al Poble Nou, la situació era més simple encara, atés que «No goza su excelencia regalías algunas en este lugar, por tenerlas cedidas durante su voluntad al mismo pueblo, mediante el restablezimiento o erección de lugar»; no obstant això, la qüestió era un poc més complexa, ja que l’any 1698 la casa ducal havia lliurat al municipi només el forn i carnisseria (tot reservant-s’hi «en propiedad y usufruto las de molinos, panadería, tiendas, tabernas, mesón y otras qualesquiera que se puedan considerar»), i en 1734 els Medinaceli concediren també a «la universidad o lugar de Benitachell [...] las regalías de la tienda, taberna y panadería, que havía usado sin título y pertenezia» en qualitat d’establiments emfitèutics. Quant al Verger, eren «pròpies» de la senyoria i estaven arrendades totes les regalies existents: «tienda, taberna y panadería; mesón y carnizería»; dos forns, un molí i una almàssera, de la qual, després d’especificar la seua ubicació, descripció i estat, s’afegeix que,

por ser corto al surtimiento de ello para la cosecha de azeite de este lugar, se ha mandado por su excelencia añadir otra prensa y otro rebrón o muela en dicha almázera, y se están trabajando en ello.

La mateixa voluntat de control senyorial es manifesta, com ja hem avançat, en la confecció dels capbreus i els amollonaments dels termes municipals del

¶ 15 Aquesta informació queda ratificada per (A. GRAU, Domini i propietat..., capítol IV, espel’estudi de l’estructura de la propietat de Xàbia cialment pp. 82-146).

marquesat, sobretot els que conformaven el seu perímetre. Als termes de Dénia, Xàbia, el Verger i Benitatxell, el marqués tenia la jurisdicció alta i baixa, civil i criminal; a la resta de municipis del marquesat tan sols la suprema (és a dir, el coneixement i execució de les causes criminals). Per això, es volia deixar ben establert que

[...] aunque dichos lugares tienen términos particulares, todo es término general de Dénia, y por esta causa es su excelencia señor de todos los montes, ríos y barrancos que estan en dicho término genera. Cada uno de estos pueblos tiene (??) se han extendido por la parte que les ha proporcionado su codizia y interés de sus señores, propasándose a conzeder establecimientos de terrenos incultos para fabricar en lo que es término general de Dénia, perjudicando en ello gravemente a su excelencia, aprovechándose de las yerbas y montes, que son proprios de su excelencia y de las tierras que están dentro de su término general de Dénia; y, como tales, le priban del derecho de sus establezimientos y los de censos y tercios diezmos, luismos y otros enphitéuticos.

Per tal d’acabar amb aquesta actuació, el duc de Medinaceli presentà una intervenció doble: per una part, va efectuar capbrevacions locals i amollonaments generals; per una altra, va interposar plets davant el que es consideraven intromissions segons ell inacceptables. En relació amb l’acció esmentada en primer lloc, una qüestió problemàtica de delimitació municipal —que va tardar segles a solventar-se— fou la que van protagonitzar Dénia i Xàbia; el document esmenta els motius al·legats, els litigis plantejats i la solució practicada, i arriba fins i tot a la descripció de les partides i predis afectats. Un aspecte remarcable n’és que els molins de vent existents aleshores van quedar tots dins del terme de Xàbia. Pel que fa a la segona actuació, el document inclou una enumeració exhaustiva i farcida d’informació puntual de tots els plets i litigis plantejats amb particulars i amb corporacions municipals per a la defensa dels interessos senyorials.

Per últim, pararem esment en l’apartat que fa referència a la situació comptable del moment. I no perquè siga novedosa (l’evolució de la renda senyorial al marquesat de Dénia ha estat estudiada anteriorment per A. Grau, amb el treball publicat l’any 2001 i al qual hem anat fet ací nombroses referències), sinó perquè figura en el document a continuació de la descripció dels termes particulars de les poblacions investigades i de les seues collites i la producció fiscalitzada, tot conformant amb aquests apartats una magnífica instantània del moment; una foto fixa que, molt probablement, assoleix un nivell, si més no, comparable a la visió que trenta anys després en donaria el botànic Cavanilles.

A mena de síntesi succinta, s’hi estableix que a Dénia

[...] las tierras son generalmente de secano, excepto algunas heredades que tienen sus norias, para el benefizio del riego de algunos pedazos de huertas, en las que posehen con sus casas de campo [...] Es de tan buena calidad la tierra que lleba trigos y cebadas tan fuertes como los de huerta, se crían dazas, alfalfes y todo género de ortalizas sin riego alguno y muchas moreras, de forma que la cosecha de seda con ser el término de secano, asciende a tres mil libras la de esta ciudad [...] Los frutos pricipales son: los de vino, que se cogerán diez y ocho mil cántaros; de pasa, que serán quatro mil quintales; de almendra, que se cogerán trescientas cargas. Hay bastante cosecha de algarrobas, y de azeytes, y algún tanto de ygos.

Molt semblant era la realitat que se’ns definia per a Xàbia, el terme de la qual

sólo goza de la llanura y valle inmediato a la villa [...], que tendrá una legua de circunferencia; otra en el cabo Martín llamado las Planas de la Guardia o del cabo Martín, que tendrá un quarto de extensión; otra llamada la Valle de San Bartholomé, de otro quarto de legua de ámbito; y otra llanura nombrada la Plana de San Gerónimo, de la misma ancharia de quarto de legua.Y lo restante del término es montuoso, cultibado y poblado de algarrobos, ygueras, almendros y algunas viñas, en las cahídas o laderas de dichos montes. Los referidos quatro llanos o valles son de secano de tierra bastante fértil, por produzir cosechas de trigo, cebadas, y a causa de la frescura que generalmente goza, cría moreras, abares, dazas y de toda especie de verduras y principalmente abundan de almendros, olibos y viñas de pasa y vino, y se cuentan hasta cien caseríos, con sus norias para criar alfalfes y todo género de ortalizas, con algunos frutales.

Quant al Poble Nou,