Hug de Cardona - Hug de Cardona

El considerable nombre de documents aportats no és suficient com per no reconèixer una compartida insatisfacció. Certament han passat gairebé cinccents cinquanta anys d’ençà de la mort d’Hug de Cardona, i no ens haurien de queixar de la magnitud del rastre documental que va deixar al seu darrere. D’altres cavallers com ell i més poderosos gairebé deambulen per l’anonimat i el silenci de les fonts. Amb tot, hi ha dos aspectes centrals que se’ns escapen dels materials documentals sobreviscuts. L’un, la gestió del senyoriu i les relacions amb els vassalls, i l’altre el concernent a l’àmbit privat, en tot allò que dóna llum a la família, les pautes de consum i els nivells de vida. Del notari amb qui Hug de Cardona treballà durant molts anys, Pere Rovira, a penes han quedat uns parell de quaderns, i l’exercici d’un any sencer (1462). Amb comptabilitats senyorials, pressupostos domèstics i quotidianes vicissituds familiars la imatge resultant d’Hug de Cardona hauria estat probablement més matisada i segurament més contrastada. No podem descartat tampoc que en el futur apareguen més documents. Un escorcoll profund en l’arxiu d’Osuna podria donar bones sorpreses, com també els arxius de Navarra, pel matrimoni d’Hug de Cardona amb Blanca de Navarra, l’Arxiu de la Corona d’Aragó i, sobretot, l’arxiu particular on ha anat a raure la documentació dels Cardona, malauradament inaccessible a hores d’ara.

En aquest projecte s’han involucrat altres persones que per raons que no venen al cas l’han hagut d’abandonar. José Antonio Alabau i Benjamín Escriche van fer algunes transcripcions i des d’ací volem reconèixer la seua contribució.També volem expressar el nostre agraïment al personal dels diversos arxius les facilitats que ens han donat, en particular a l’Arxiu del Regne de València, en permetre’ns treballar directament sobre originals quan els microfilms no permetien lectures segures. El nostre company i amic Mateu Rodrigo ens ha oferit permanentment la seua competència i saviesa en transcripcions difícils o dubtoses. Ens satisfà, finalment, que darrere d’un projecte erudit com aquest, de circulació gairebé constreta als cercles de la investigació històrica, hi haja el suport d’una entitat cívica com l’Associació Hug de Cardona del Real, i en particular del seu president Vicent Mahiques,l’entusiasme del qual ha encomanat des del primer moment la nostra tasca.

València, sant Antoni, 2009

SIGLES

[1]Referència inclosa en la procuració al seu torn de Francesc Martorell a Ramon Borrell de Xaló del 19 de juliol de 1425 (doc. núm. 30).

[2]J. CASTILLO, Alfons el Vell..Duc ReialdeGandia Gandia, CEIC Alfons el Vell, 1999, pp. 132-134.,

[3]J. PELLICER i E. SOLIVARES, Antologia d’escriptors de la Safor, 1,València, Gregal Llibres, 1986, pp. 35-38.

[4]Doc. núm. 3.

[5]Doc. núm 8.

[6]Quatre testimonis signen al peu de la donació Doc. núm. 2. feta en la casa de mossèn Vidal de Blanes, en la plaça dels Predicadors de València. Un d’ells és «lo noble n’Uget de Cardona».Tot i el diminutiu, aquest Huguet difícilment pot identificar-se amb el nét d’Alfons el Vell, un nadó encara i segurament a la vila de Cardona amb sa mare.

[7]Ibidem.

[8]M. DE RIQUER (a cura de), Lletres de Batalla, cartells de deseixements i capítols de passos d’armes, vol. II, Barcelona, Barci-no,1968.

[9]Doc.núm.3.

[10]Les prorrogacions estan contingudes en un plet del 15 d’abril de 1426 (doc. núm. 40).

[11]Ibidem.

[12]Doc. núm. 7.

[13]Docs. núms. 9 i 10.

[14]Joan, rei consort de Navarra, havia rebut la possessió del ducat el novembre de 1425, gairebé un any després de la mort d’Alfons el Jove. En realitat la donació estava prevista des de 1417, quan Alfons el Magnànim el va concedir al seu germà Joan, atesa la manca de successió directa d’Alfons el Jove, i el senyoriu creat per Jaume II per al seu fill Pere devia revertir a la corona precisament en aquest supòsit. Ara bé, això no fou possible més que l’endemà del tras-pàs d’Alfons el Jove. J. L. PASTOR, Gandia en la baixa Edat Mitjana: la Vila i el Senyoriu dels Borja, Gandia, CEIC Alfons el Vell, 1992, pp. 134-139.

[15]Doc. núm. 11.

[16]Menor de 20 anys per­què el 1429 reconeix tenir més de 16 anys però menys de 25 (doc. núm. 48).

[17]Amb tot, als docs. núm. 52 i 155 el dot de Blanca s’avalua en 16.000 florins. La informació al nostre abast, però, no permet aclarir la raó d’aquesta confusió.

[18]J. A. GISBERT, «L’empremta d’un trapig del se­gle XV al Real de Gandia. Arqueologia del sucre al cor de la Safor», Afers, 32 (1999), pp. 33-60.

[19]Per tant, considera que no estava «sotsmès a for e juredicció de vós, molt honorable mossèn lo lochtinent, ni de cort vostra», i encara exigeix la remissió de la causa «al jutge ordinari de la dita vila de Cardona» (doc. núm. 83). El 1454 el ma­teix Hug, però, es reconeix com a domiciliatus in regno de Valentia (doc. núm. 249).

[20]Aquest Joan, que morí abans que sa mare, tingué al seu torn altres cinc fills, Jordi, Joan, Maria, Beatriu i Isabel.

[21]El llinatge de Joana, però, es presta a con­fusió. Quatre anys després del matrimoni, el 30 d’agost de 1448, Joan Cornet es reconeix com a germà seu i des d’aleshores és sempre al seu costant exercint de procurador i vetlant pels seus interessos (docs. núms. 206 i 211). És probable, doncs, que els Sebastià hagen escollit el cognomen Cornet per anomenar la família, una substitu­ció que tampoc no és estranya entre la noblesa valenciana.

[22]Doc. núm. 219.

[23]Els lligams amb els Centelles són estrets: el noble Ramon de Riusec, diu Hug de Cardona és «frare e cu­nyat nostre» (doc. núm. 76).

[24]Doc. núm. 260.

[25]Veieu el document del 4 de setembre de 1473: APPV, protocol de Vicent Pedró, núm. 25.230.

[26]Doc. núm. 307.

[27]Doc. núms. 316, 318 i 319.

[28]Només coneixem una clàusula del testament (doc. núm. 323). Però per un do­cument del 4 de setembre de 1473 sabem que l’herència de Joana comprenia també l’alqueria de Sella, en terme de Dénia, i que en aquesta data Onofre procedeix a vendre-la a Francesc de Vilanova per 25.000 sous per tal de cobrar el llegat de 1.000 florins que li havia fet la mare (APPV, protocol de Vicent Pedró, núm. 25.230).

[29]Doc. núm. 336.

[30]Doc. núm. 339.

[31]Pere Rovira, el notari que ha treballat fidelment per a ell dia a dia durant molt anys i en qui confiava plenament, moria cap a la meitat dels anys sei­xanta.

[32]Doc. núm. 208.

[33]Camarleng, però del seu adversari i duc de Gandia, l’infant Joan, n’havia estat també Hug de Cardona (doc. núm. 257).

[34]Docs. núms. 281 i 282. Les bandositats continuen almenys fins al 1466 (doc. núm. 324).

[35]Doc. núm. 307.

[36]Doc núm. 350.

[37]A més, rep la tercera part del delme i la primícia dels sucres. En un principi, Hug de Cardona s’apropiava integrament el delme i la primícia de la canyamel, però arran de la demanda del bisbe i el capítol de la catedral de València i una posterior sentència del 4 d’abril de 1438, només se’n quedarà un terç. Doc. núm. 151.