Marshall B. Rosenberg - Comunicació NoViolenta

Les accions concretes que observem , que afecten el nostre benestar

Com ens sentim en relació amb el que observem

Les necessitats , valors, desitjos, etc. que creen els nostres sentiments

Les accions concretes que demanem amb la finalitat d’enriquir la nostra vida

Quan fem servir aquest procés podem començar per expressarnos nosaltres o per rebre dels altres amb empatia aquests quatre tipus d’informació. Tot i que aprendrem a escoltar i expressar verbalment cadascun d’aquests components en els capítols 3 a 6, és important que tinguem present que la CNV no és una fórmula fixa, sinó que s’adapta a situacions i estils personals i culturals diversos. Tot i que em refereixo a la CNV com un “procés” o “llenguatge” per qüestions pràctiques, és possible experimentar els quatre components sense pronunciar ni una sola paraula. L’essència de la CNV està en la nostra consciència dels quatre components, no en les paraules que s’intercanvien.

Quan fem servir la CNV en les nostres interaccions —amb nosaltres mateixos, amb una altra persona o amb un grup— aprofundim en el nostre propi estat natural de compassió. És, per tant, un enfocament que es pot aplicar amb eficàcia en tots els nivells de la comunicació i en situacions diverses:

• relacions íntimes

• famílies

• escoles

• organitzacions i institucions

• relacions terapèutiques i d’assessorament

• negociacions diplomàtiques i de negocis

• disputes i conflictes de qualsevol naturalesa

Algunes persones fan servir la CNV per ser més profundes i curoses en les seves relacions íntimes:

Quan vaig aprendre la manera de rebre (escoltar) i de donar (expressar-me) fent servir la CNV, vaig passar de sentir-me atacada i trepitjada a escoltar de debò les paraules i extreure’n els sentiments que hi havia al darrere. Vaig descobrir un home molt ferit amb el qual havia estat casada durant trenta-vuit anys. M’havia demanat el divorci el cap de setmana abans del taller [de CNV]. Per no allargar-me, només diré que avui continuem junts i agraeixo la contribució [de la CNV] en el nostre final feliç... Vaig aprendre a escoltar els sentiments, a expressar les meves necessitats, a acceptar les respostes que no sempre volia sentir. Ell no existeix per fer-me feliç, ni jo existeixo per fer-lo feliç a ell. Tots dos hem après a créixer, a acceptar i a estimar, de manera que tots dos podem sentir-nos realitzats.

UNA PARTICIPANT EN UN TALLER A SAN DIEGO, CALIFÓRNIA

D’altres la fan servir per construir relacions més eficaces a la feina:

He estat fent servir la CNV a les meves classes d’educació especial durant més o menys un any. Pot funcionar fins i tot amb nens que pateixen retards de llenguatge, dificultats d’aprenentatge i problemes de conducta. Un alumne de la meva classe escup, insulta, crida i clava el bolígraf als companys que s’apropen a la seva taula. Jo li faig memòria: “Per favor, diguesho d’una altra manera, fes servir el llenguatge girafa” (en alguns tallers es fan servir titelles de girafes com a recurs didàctic per ensenyar CNV). Ell s’aixeca immediatament, mira la persona cap a la qual es dirigeix la seva ràbia i diu amb calma: “Per favor, podries allunyar-te de la meva taula? M’enfado quan t’apropes tant a mi”. Els altres companys poden respondre coses com: “Ho sento! Me n’havia oblidat, que et molesta”.

Vaig començar a pensar sobre la meva frustració amb aquest nen i a descobrir què necessitava d’ell (a més d’harmonia i ordre). Em vaig adonar de quant de temps havia invertit en la preparació de les classes i que les meves necessitats de creativitat i contribució també es veien frustrades en haver de bregar amb el seu comportament. També sentia que no estava atenent les necessitats d’aprenentatge dels altres nens. Quan es comportava així a classe li deia: “Necessito que em facis cas”. Havia de dir-ho unes cent vegades cada dia, però al final li va arribar el missatge i normalment participava activament en les sessions.

UN PROFESSOR DE CHICAGO, ILLINOIS

Un metge escriu:

Faig servir la CNV cada cop més per a la pràctica mèdica. Alguns pacients em pregunten si soc psicòleg, i afegeixen que normalment els metges no s’interessen pel seu dia a dia ni per com se’n surten amb la malaltia. La CNV m’ajuda a entendre quines són les necessitats dels pacients i el que necessiten sentir en un moment donat. La trobo particularment útil amb els pacients d’hemofília i de sida, perquè hi ha tanta ràbia i dolor dins seu que la relació metge-pacient sovint es veu seriosament danyada. Fa poc, una dona amb sida a qui havia estat tractant durant cinc anys em va dir que el que més l’havia ajudat havia estat que l’animés a trobar maneres de gaudir de la seva vida quotidiana. Fer servir la CNV m’ajuda moltíssim en aquest sentit. Abans, quan m’assabentava que un pacient tenia una malaltia mortal, sovint jo mateix em veia atrapat en la prognosi i se’m feia difícil animar-lo sincerament a viure la vida. Amb la CNV he desenvolupat una nova consciència, a més d’un nou llenguatge. Estic sorprès de veure que bé que encaixa amb la meva pràctica mèdica. Tinc més energia i alegria a la feina a mesura que vaig entrant més en la dansa de la CNV.

UN METGE DE PARÍS, FRANÇA

Altres persones fan servir aquest procés en el terreny polític. Una membre del consell de ministres de França que estava de visita a casa de la seva germana va comentar com havia canviat últimament la manera en què ella i el seu marit es comunicaven i es dirigien l’una a l’altre. Quan la seva germana li va parlar de la CNV, la ministra, encoratjada, va esmentar que la setmana següent havia de negociar unes qüestions bastant delicades relacionades amb els procediments d’adopció entre França i Algèria. Encara que hi havia poc temps, vam enviar un formador que parlava francès a París perquè treballés amb ella. Temps després, la ministra va atribuir gran part de l’èxit de les negociacions amb Algèria a les tècniques de comunicació que acabava d’adquirir.

A Jerusalem, durant un taller al qual van assistir israelians de diferents orientacions polítiques, els participants van fer servir la CNV per expressar-se sobre el controvertit assumpte de Cisjordània. Molts dels israelians que s’han establert a Cisjordània estan convençuts que en fer-ho compleixen amb un mandat religiós, i estan atrapats en un conflicte no només amb els palestins, sinó també amb altres israelians que reconeixen les ànsies de sobirania nacional dels palestins en aquesta regió. Durant una sessió, una de les meves formadores i jo vam fer una demostració d’escolta empàtica fent servir la CNV i després vam convidar els participants a fer torns per dramatitzar les diferents postures posant-se els uns en el paper dels altres. Al cap de vint minuts, una de les residents de la zona va declarar que estaria disposada a plantejar-se renunciar a les reivindicacions territorials i deixar Cisjordània per anar a viure al territori reconegut internacionalment com a pertanyent als israelians si els seus oponents polítics la poguessin escoltar de la manera en què els presents l’acabaven d’escoltar.

La CNV es fa servir avui dia a tot el món com un valuós recurs per a les comunitats que s’enfronten a conflictes violents i situacions de greu tensió ètnica, política o religiosa. Em resulta particularment gratificant que la CNV es difongui i s’apliqui a la mediació per resoldre conflictes a Israel, Palestina, Nigèria, Ruanda, Sierra Leone i altres llocs. Un cop, alguns dels meus col·laboradors van ser amb mi a Belgrad durant tres intensos dies oferint formació a ciutadans que treballen per la pau. Quan hi vaig arribar, la desesperació estava visiblement gravada en els rostres dels participants, ja que el país estava immers en una brutal guerra a Bòsnia i Croàcia. A mesura que la formació avançava, els sentíem la música del riure a la veu: havien arribat a sentir una profunda gratitud i una gran alegria per haver trobat l’empoderament que buscaven. Al llarg de les dues setmanes següents, en altres sessions de formació a Croàcia, Israel i Palestina, vam tornar a veure com altres ciutadans desesperats de països estripats per la guerra recuperaven els ànims i la confiança gràcies a la formació en CNV que havien rebut.