Carme Llanes Domingo - L'obrador de Pere Nicolau

3. PERE NICOLAU, PINTOR DE RETAULES (1399-1408)

Amb el que sabem fins ara, podem considerar que entre 1399 i 1400 Pere Nicolau disposava d’un obrador consolidat i força especialitzat en la pintura de retaules a la ciutat de València. Aquest assentament es pot comprovar atenent que, el 1395, la documentació encara el citava com a commorans i veí de València, 61mentre que a l’abril del 1399 ja se’l cita, juntament amb Marçal de Sas, com a pictores, cives Valencie . 62Després de realitzar els retaules de Sant Jaume i el de Santa Àgueda (1399-1400) continuà amb la contractació d’un gran nombre de retaules, però en cap d’ells no constava Marçal de Sas juntament amb Pere Nicolau, ja que aquesta col·laboració no s’allargà més enllà del 1404. 63

Gairebé quasi totes les comandes d’obres d’aquests anys es fan en l’àmbit de la Seu de València; Bernat de Remolins, mossèn Miquel del Miracle i Roderic d’Heredia foren alguns dels seus clients. Tot i així, cal diferenciar el caràcter d’aquestes comandes: no sempre són encàrrecs propis, i en la majoria dels casos actuen com a intermediaris entre el capítol de la Seu i els pintors, en representació dels càrrecs eclesiàstics que ostenten. 64Aquest és el cas del retaule per a la confraria de Sant Jaume o el de Santa Margarida. En canvi, en altres circumstàncies són comandes pròpies i de caràcter funerari, com és el cas del retaule Sant Cosme i Sant Damià, Sant Miquel, Santa Caterina, Sant Joan Baptista i Sant Blai per a mossèn Miquel del Miracle a l’església del convent de Sant Agustí. 65És a dir, els mateixos anys, i de manera paral·lela, treballa prop d’on obrava Gerardo di Jacobo, Starnina, que feia un retaule per al bisbe de Dolia (Sardenya) a Sant Agustí, 66i amb Marçal de Sas, que contractà el retaule de Sant Tomàs amb Bernat Carsí per a la Seu. Malgrat aquesta proximitat, en la documentació no apareix relacionat amb el pintor florentí.

Entre 1401 i 1403, va treballar per a diverses esglésies parroquials, com és el cas d’Alfafar, un retaule que contractà en 1401, però que no acabà fins al 1403. També el mateix any es comprometia amb Bernat Carsí per pintar un retaule dels Set Gojos de la Mare de Déu per a l’església de Santa Maria, al lloc d’Horta de sant Joan (Tortosa). Crida l’atenció que a l’àpoca de cobrament hi figure com a pagador Ènnec de Vallterra, eclesiàstic molt vinculat al rei Martí, a Sogorb i a la cartoixa de Valldecrist i, que en 1403 era arquebisbe de Tarragona. 67Tot i que no ha estat massa destacat per la historiografia, també cobrà per treballs fets a les cartoixes de Valldecrist i Portaceli. De fet, Pere Nicolau està documentat durant els anys que coincideixen amb la consagració de l’església de Sant Martí a Valldecrist (1401) i, després, sota el priorat general de fra Bonifaci Ferrer (1402-1408), uns anys que coincideixen amb la presència del rei Martí i la reina Maria a València a l’esmentada cartoixa. 68

Són també anys en què Pere Nicolau contractà obra amb clients importants: el trobem fent treballs per a la casa del rei i per als estaments més alts del clergat valencià. També signà capitulacions de retaules amb mossèn Miquel del Miracle, un dels canonges més destacats del capítol catedralici, i amb Roderic d’Heredia, eclesiàstic vinculat a dues de les famílies més poderoses del moment: els Heredia, per lligams familiars, i els Lluna, que sempre comptaven amb la protecció de Benet XIII. A més, amb motiu de l’entrada solemne del rei Martí I a València per la convocatòria de les Corts, els Jurats li encomanen pintar la caixa que havia de contenir els Privilegis que havien de ser jurats pel monarca i per l’infant Martí de Sicília. 69

Des del 1403 fins al 1405, Pere Nicolau contractarà diversos treballs: un retaule per a la Seu, el de Santa Clara i Santa Isabel, 70i d’altres per a fora de la ciutat de València com el de Sant Maties i Sant Pere màrtir, per a l’església d’Onda (1405), 71o el tan conegut retaule de Sarrión dedicat a la Mare de Déu Aurora de Mediavilla. Mentrestant, respecte a la seua trajectòria personal, cal destacar la seua relació amb el notari Nicolau Salvat. El mes de juliol del 1404, nomena procurador el notari Nicolau Salvat, amb qui degué mantenir una bona relació des d’aquesta data fins al 1408. 72Sembla una relació de veïnatge bastant pròxima perquè, en 1405, intervé juntament amb Pere Nicolau com a avalador del deute que la mort de la seua muller Isabel li havia causat. 73Així mateix, és el notari que presenta l’escrit de reclamació perquè Jaume Mateu siga reconegut hereu, i el que reconeix estar amb el nostre pintor a l’hora de la seua mort: 74

Fon interrogat per sagrament lo proposant qui havia dictada la dita scriptura et dix que En Nicholau Salvat, notari.

El 30 d’agost del 1404, cobrava una àpoca de 50 florins pel retaule de Sarrión. 75L’import li’l pagà el draper Joan Garcia. A l’àpoca no s’indica quina era la ubicació del retaule, si era per a l’altar major, ni tampoc l’advocació, però diu clarament quod de presenti facio ad opus et pro ecclesia loci de Sarrión . Així doncs, no podem dubtar de la realització del retaule i de la participació de Pere Nicolau.

Per aquestes dates, un altre retaule important és el de Sant Joan Baptista per a l’església homònima de Terol. Les capitulacions signades el 14 de novembre de 1404, entre Gil Sanxes de les Vaques i Pere Nicolau, constitueixen un dels documents més detallats i interessants de la pintura valenciana, per la precisió dels acords i per la informació que ens aporten sobre les condicions imposades pel client al pintor. 76Entre les demandes d’aquest contracte figura la indicació de qui havia de ser el fuster, en aquest cas Vicent Serra, menestral amb qui Pere ja treballava el 1399. 77A més, li assenyala com a model un retaule que havia fet Marçal de Sas per a l’església de la Santa Creu. Encara que no sabem el grau de participació de Pere Nicolau en aquest treball, es tornava a donar la mateixa situació que s’havia produït en l’obra de la Capella dels Jurats. En aquella ocasió, Marçal de Sas s’encarregà de pintar els murals. 78Així, les relacions dels tres menestrals, el fuster, Vicent Serra i els pintors Marçal de Sas i Pere Nicolau, està documentada des del 1399 fins al 1404. Després d’aquesta data, Marçal apareix juntament amb Gonçal Peris, Joan Peris i Guerau Gener.

El fet que el 28 de juliol Nicolau nomena procurador, i algunes àpoques no signades entre 1403 i 1406, ens poden suggerir que el pintor no es trobava, almenys de manera continuada, a la ciutat de València. Aquests anys es corresponen amb els treballs fets per Nicolau a Valldecrist i Portaceli. Les pintures per a l’altar major de Portaceli encomanades per Pere Camuel com a marmessor de Joan Guerau es degueren fer en aquestes dates, tot i que Joan Guerau encara vivia el 16 de desembre del 1404. 79Així mateix, aportem una nova informació sobre la situació econòmica del pintor i les seues relacions personals i familiars. El 27 d’agost del 1405, Pere Nicolau passava per una situació econòmica difícil. Juntament amb Nicolau Salvat i Tomàs Salvat, Pere Nicolau confessà no poder pagar un deute de 100 florins que devia als seus sogres, Maria i Guillem Palma, perquè havia fet moltes despeses amb motiu de la llarga malaltia de la seua muller, Isabel, qui degué morir aquest mateix any. 80Fins ara desconeixíem el fet que Pere Nicolau haguera estat casat. El cert és que no tenien fills, o bé havien mort, perquè el 1408 cap hereu no li reclamà l’herència a Jaume Mateu.

Entre 1405 i 1408, continuà obrant altres retaules. És probable que ja col·laboraren amb ell, com a oficial, Jaume Mateu i Gabriel Martí, que tan sols roman al seu obrador uns dos anys. Fou en aquesta etapa quan contractà el retaule d’Onda per a Maciana de Tolsà, sota l’advocació de Sant Maties i Sant Pere Màrtir (1405-1409), 81al qual cal afegir un altre retaule per al monestir de Sant Julià (1403) 82i el retaule de Sant Bernabeu per a la Seu, que obrarà per encàrrec de Francesc Sossies. Durant aquests anys, va acabar i lliurar a Gil Sánchez de les Vaques una de les seues obres més importants: el retaule de Sant Joan Baptista per a Terol. 83