Carme Llanes Domingo - L'obrador de Pere Nicolau

17P. Iradiel i E. Belenguer, «El segle XV», en De la Conquesta a la federació hispànica ( Història del País Valencià , t. II), Barcelona, 1989, pp. 270-272; A. Furió (coord.), Història de València , València, 1999, pp. 117-123 i 129-132.

18A. Mayer, El estilo gótico en España , Madrid, 1943. J. Gudiol i Ricart, Pintura Gótica (Ars Hispaniae, vol. IX), Madrid, 1955. J. Berg Sobrë, Behind the Altar Table. The Development of The Painted Retable in Spain, 1350-1500 , University of Missouri Press, Columbia, 1989. J. Yarza Luaces, La Edad Media , Historia del Arte Hispánico II, Madrid, 1988. J. M. Azcárate González, Arte gótico en España , Madrid, 1996 (2a ed.), pp. 298-306 i 309. J. Yarza Luaces, La pintura española , Electa, 1995, pp. 71-184; El arte gótico I , Madrid, Ed. Cátedra, p. 319. J. L. Hernando Garrido, «Los artistas llegados al foco barcelonés durante el gótico internacional (1390-1450): procedencia, actividad y posible asentamiento. Aspectos Documentales», Lambard , Barcelona, 1991-1993, pp. 370-376; F. Ruiz Quesada, «Repercussions i incidències del periple pictòric mallorquí per terra catalanes i valencianes», catàleg de l’exposició Mallorca gòtica , Barcelona, 1998, pp. 21-43. A l’obra de Pere Nicolau fins a les publicacions de Dubreuil tothom hi trobava influència sienesa i no florentina.

19La bibliografia sobre aquest tema és ampla; podem assenyalar L. de Saralegui, «Pedro Nicolau I», Boletín de la Sociedad Española de Excursiones , trim. 2, Madrid, 1941, p. 28; Item , «La pintura valenciana medieval. Andrés Marzal de Sax (Cont.)», Archivo de Arte Valenciano , València, 1952, pp. 5-39. M. Heriard Dubreuil, Valencia y el Gótico Internacional (2 vols.), IVEI, València, 1987, pp. 106-107. R. Alcoy Pedrós (coord.), «De l’inici a l’italianisme», en Història de l’art gòtic a Catalunya. Pintura II , Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 2005. Item , «Tallers i dinàmiques de la pintura del gòtic internacional a Cataluña», pp. 139-205. F. Ruiz Quesada, op. cit. , 2005, pp. 32-39 i 48-49. J. Aliaga Morell, «El taller de Valencia en el Gótico Internacional», en La pintura gòtica durante el siglo XV en tierras de Aragón y en otros territorios peninsulares , pp. 207-241, Saragossa, CSIC, 2007 (M. Carmen Lacarra Ducay, coord.). M. Miquel Juan, 2008, pp. 133-134 i 151-152.

20A. José i Pitarch, «Els tallers de pintura (segles XIII-XV)», En torno al 750 aniversario , vol. II, pp. 419-420. Traça un procés d’assentament de tallers de pintura procedents de Catalunya posterior a 1350, amb un període de màxima expansió situat entre 1380-1450/60. J. Gómez Frechina, El retablo de Santa Úrsula, San Martín y San Antonio Abad , catàleg de la restauració, Museu de BB.AA. de València, València, 2004, pp. 18-25. Situa els mestres presents entre 1350 i 1380, Francesc Comes, Francesc Serra II i Llorenç Saragossà dins l’estil italogòtic.

21La problemàtica del mestre de Villahermosa ha estat abordada per: S. Llonch Pausas, «Pintura Italogótica Valenciana», Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona. 1967-1968 , pp. 11-223. A. José i Pitarch, «Llorenç Saragossa y los orígenes de la pintura medieval en Valencia 1», en D’Art. Revista del Departament d’Història de l’Art , Barcelona, 1979, pp. 21-50. A. José i Pitarch, «Llorenç Saragossa y los orígenes de la pintura medieval en Valencia 2», en D’Art. Revista del Departament d’Història de l’Art , Barcelona, 1980, pp. 109-119. J. Aliaga Morell, «Maestro de Villahermosa. San Lucas recibiendo la Verónica de la Virgen», en Madonnas y Vírgenes colección del Museo San Pío V , València, Conselleria de Cultura Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana, Fundación Caja del Mediterráneo, 1995, pp. 100-104. Indiquem una bibliografia bàsica, però el mestre de Villahermosa queda fora de l’àmbit de la present investigació.

22En aquestes dates a València sabem de la presència de Pere Serra II i de Llorenç Saragossà.

23F. Ruiz Quesada, op. cit. , 2005, pp. 48-49. Tot i ser possibles els contactes entre Esteve Rovira i Pere Nicolau, en l’atribució d’obres i en el disseny de la seua trajectòria no es tenen en compte tots els treballs a la ciutat de València entre 1390 i 1401, anteriors al treball per a Horta de sant Joan.

24ARV, Justícia de CCC sous , núm. 23, mà 12, f. 13, citat per L. Cerveró Gomis, «Pintores valentinos: su cronología y documentación», en Anales del Centro de Cultura Valenciana , València, n. 48, 1963, pp. 135-136.

25Totes les citacions en ARV, Justícia Civil , núm. 3.700, mà 9, f. 19v (20-3-1409). J. Aliaga Morell, op. cit. , 1996, pp. 154-174, doc. 15.

26A. Serra Desfilis i M. Miquel Juan, «Per moltes e bones obres e profits apparents que ha fetes e fets en tot lo temps: Pere Balaguer i la arquitectura valenciana entre els segles XIV i XV», en Historia de la ciudad IV . Memoria Urbana , Universitat Politècnica de València, Col·legi Oficial d’Arquitectes de València, 2005, pp. 90-111.

27ARV, Notal de Jaume Rossinyol , 2.685 (1-6-1390), doc. 1, publicat per J. Sanchis Sivera, «Pintores Medievales en Valencia», en Archivo de Arte Valenciano , 1928, pp. 52-53; op. cit. , 1930, p. 53. L. Cerveró Gomis, op. cit. , 1963, p. 135. Així mateix, és possible que actuara en representació del arquebisbe, Jaume d’Aragó.

28ARV, Notal de Jaume Rossinyol , 2.685 (2-5-1390). Pere d’Orriols nomena procurador seu el notari Jaume Rossinyol. En data del 3 de maig del mateix any Jaume Rossinyol com a procurador de Pere d’Orriols reclama als fusters Bernat i Francesc Tosquella, l’acabament del cor i la cadira bisbal. Vegeu també C. Llanes Domingo, «Els Tosquella, fusters i mestres del cor de l’església de sant Martí a Valldecrist (c. 1390)», en La cartuja de Valldecrist (1405-2005) , VI Centenario del inicio de la Obra Mayor, Castelló, 2008, pp. 223-239.

29J. Sanchis Sivera, «La escultura valenciana en la Edad Media. Notas para su historia», Archivo de Arte Valenciano , 1925, p. 4, cita que l’anotació es troba a l’Arxiu del Regne de València en mestre racional, però que el document està en mal estat i és de lectura difícil.

30Llorenç Saragossà en 1395 està documentat a Sogorb. Aquest mateix any Pasqual Domènec treballava al retaule de Sogorb; vegeu J. M. Pérez Martín, «Pintores y pinturas en el real monasterio de la Cartuja de Valdecristo (Altura-Castellón)», Addenda a pintores valencianos medievales y modernos. Archivo Español de Arte y Arqueología , núm. 36, 1936. Pere Nicolau treballava per a la ciutat de València. L’any 1395, Vicent Serra, fuster, cobrava nou florins d’un retaule que valia tretze per Arnau de Pedriça, de l’orde de Sant Francesc de Morvedre (Sagunt); en el document consta com a testimoni Llorenç Saragossà, pintor. En aquestes dates, Bernat Vilaur treballa per al duc de Gandia. Cal matisar que els obradors amb els quals podem relacionar amb Nicolau constitueixen un cercle més ampli del que en principi es pot pensar i, sobretot, que la coincidència cronològica no implica cap tipus de relació laboral.

31L. Cerveró Gomis, «Pintores valentinos: su cronología y documentación», Anales del Centro de Cultura Valenciana , núm. 45, València ( jul.-des. 1960), pp. 226-257. Item , 1963, pp. 75-76.

32ARV, Notal de Jaume Rossinyol , núm. 2.685 (30-6-1390). J. Sanchis Sivera, op. cit. , 1917, pp. 203-206, document 2.