Carme Llanes Domingo - L'obrador de Pere Nicolau

En els articles escrits abans del 1936, els pintors i tallers de l’àmbit de la Corona d’Aragó han estat abordats separadament, com si la seua producció i trajectòria artística no es nodrira de relacions ni influències recíproques. Llevat de les primeres conferències de Tramoyeres a Madrid i d’alguna aportació feta per Saralegui, en poques ocasions s’ha posat l’èmfasi en les relacions entre els obradors de pintura als territoris de la Corona. 7Aquest oblit és important si considerem dos aspectes: d’una banda, el paper unificador de la Cort i la seua mobilitat i, d’altra banda, les interrelacions dels tallers. Tots dos aspectes, encara pendents de valorar-se mitjançant una investigació, són importants, perquè l’esquema atributiu dels obradors valencians encara no està totalment delimitat, en especial els últims anys del segle XIV, context en el qual s’insereix la formació de Pere Nicolau. En aquest sentit, dins l’àmbit valencià, fins fa poc no havia estat tractat amb prou profunditat un dels factors fonamentals en la difusió de l’estil internacional, el mecenatge real, en concret els regnats de Joan I (1387-1396), Martí I (1396-1410) i el paper jugat per la cort papal d’Avinyó. 8

1. D’IGUALADA A BARCELONA. L’ASSENTAMENT A VALÈNCIA (1370-1390)

Els orígens i formació de Pere Nicolau no són massa coneguts, ja que la historiografia s’ha limitat, fonamentalment, a abordar la seua producció artística i les relacions de la seua obra amb els pintors coetanis i les seues obres. Pel caràcter internacional de la seua única obra documentada, els investigadors l’emplaçaven com un deixeble o col·laborador de Marçal de Sas, amb qui apareixia contractant obra a la Seu de València. Tanmateix, en resseguir la seua producció, el paper de Nicolau sembla més destacat del que inicialment es pensava.

D’acord amb els testimonis aportats, Pere Nicolau era originari d’Igualada (Anoia), fill de Pere Nicolau i germà de Gueralda Nicolau, mare de Jaume Mateu. Així ho afirmava, entre altres, Antoni Miralles, tapiner i ciutadà de València: 9

Et dix saber sobre aquell ço que·s segueix, ço és, que ell, testimoni, conegué lo pare dels dits En Pere Nicholau e dona Gueralda, muller del dit En March Matheu, lo qual havia nom en Pere Nicholau, e açò en un loch apel·lat Aigualada e en un altre loch apel·lat Capellades, e depux lo veu star en Barcelona e a la dita Gueralda veu star en Sant Martí en Çarroqua, qui és ha una legua de Vilafranqua de Penades, en lo Principat de Catalunya. E ell, testimoni, conegué los dits En Pere Nicholau e Na Gueralda, los quals veu que lo dit En Pere Nicholau, lo prom, los havia e tenia per fills e aquells a aquell per pare, e axí mateix veu que aquells dits En Pere Nicholau pus jove e na Gueralda se apellaven e havien per germans la hu a l’altre e per aytals veu que eren tenguts e reputats per tots les conexents a aquells ( . . . )

( . . . ) et en aprés / [f. 34v.] veu que lo dit en Pere Nicholau, pintor, stant en València se féu venir lo dit en Jacme Matheu ací en València ( . . . ).

Així mateix, el nostre testimoni es declarava compare de Pere Nicolau:

Generalment fon interrogat de parentela, odio, amore , timore , correlatione , subordinatione etc., et dixit non, salvu que lo dit En Pere Nicholau era compare 10d’ell, dit testimoni, però per tot lo dit compadratge no[h]y havia dit sinó lo fet de la veritat.

Un altre testimoni, Pere Vallés, 11confirmava la relació entre Gueralda i Pere Nicolau, tot i que més tard els situava a Sant Martí Sarroca entorn del 1405-1406. També ens aporta una referència important: Pere Vallés coneix Pere Nicolau a través de Bernat Vendrell (1405-1448), pintor vinculat a Gonçal Peris.

Igualada, el lloc on va residir de petit Pere Nicolau, està situada a la Catalunya central, a escassa distància de Capellades i en l’encreuament del camí reial de Lleida a Barcelona, prop del camí militar entre Manresa, Òdena, Querol i Montbui. 12Al segles XII i XIII, Igualada depenia jurisdiccionalment del monestir de Sant Cugat del Vallès, que era propietari de les rendes de la terra i estava inclosa en la vegueria de Vilafranca del Penedès. Al segle XIV, les activitats econòmiques més significatives eren l’adoberia i el tèxtil. En 1381, per un privilegi reial passà a ser un carrer de Barcelona i formava part de la vegueria d’aquesta ciutat. A conseqüència de la pesta i dels conflictes socials, des de final del segle XIV i la primeria del segle XV, Igualada va patir una forta despoblació i, per tant, no ens ha d’estranyar la migració de la família Nicolau. 13

D’altres circumstàncies ajuden a ubicar Nicolau en un marc espacial que degué influir en la seua dedicació a l’activitat artística, ja que cap al 1370 les terres properes al Penedès o l’Anoia registren l’activitat de diferents obradors. Prop d’Igualada es troba Rubió. En aquesta població es conserva un retaule de la fi del segle XIV. El seu autor, conegut com el mestre de Rubió, és l’autor d’un retaule dels Set Gojos de la Mare de Déu , un conjunt pictòric singular i molt original, que encapçala la producció artística d’un pintor anònim, però actiu entre Manresa i l’Anoia. 14Un altre focus artístic proper a Igualada és Manresa. A la seu d’aquesta ciutat encara es conserven retaules gòtics importants i es considera que per aquestes terres van treballar, entre altres, els germans Serra. Per tant, les referències geogràfiques i artístiques situen Pere Nicolau i la seua família a Catalunya, propers als focus artístics més significatius de la fi del segle XIV. Tanmateix, la documentació consultada a Igualada no ens ha permès obtenir cap referència a Pere Nicolau o la seua família. 15Com que desconeixem l’ofici del pare de Pere Nicolau, és difícil establir cap relació de la seua família amb els obradors barcelonins del moment. Tal i com indica Antoni Miralles, el pare de Pere Nicolau va traslladar-se des d’Igualada fins a Barcelona, probablement entorn del 1370-1380, mentre que la seua germana s’assentava a Sant Martí Sarroca. 16Tot i que no es pot afirmar amb certesa, hi ha la possibilitat que Pere Nicolau vivira a Barcelona entre 1380-1390, una data en la qual ja es troba a València.

Durant els anys finals del regnat de Pere el Cerimoniós i els primers del seu fill, Joan I, es van produir grans migracions de població dins el context de la Corona. Així mateix, la mobilitat degué afectar els pintors. Les causes dels moviments de població obeeixen a diverses raons, des d’aquelles de caràcter personal fins a les que es produïren a conseqüència dels conflictes socials, guerres, bandositats, juntament amb epidèmies i anys de fam. 17És probable que l’arribada de Pere Nicolau a València responguera a qualsevol d’aquests motius, sense oblidar-ne d’altres relacionats amb la pintura, com la dispersió o pertinença a algun dels obradors de Barcelona. Hem de tenir present que durant l’últim terç del segle XIV són diversos els pintors que realitzen una activitat itinerant dins l’àmbit de la Corona, com per exemple Llorenç Saragossà o els germans Serra.

La situació descrita fa que una de les incògnites importants de la biografia de Pere Nicolau siga esbrinar en quin obrador aprèn l’ofici de pintor. A partir del que sabem ara com ara, es poden plantejar dues hipòtesis. La primera contemplaria la possibilitat que la seua formació es produïra al principat de Catalunya entre l’any 1365 i el 1390. A l’últim quart del segle XIV, Catalunya era el nucli més significatiu de la influència sienesa en tota la Corona. A l’espai geogràfic en el qual suposem que es mou Pere Nicolau, s’hi troben presents diversos tallers: el taller de Destorrents i els obradors dels germans Serra. Foren obradors dedicats a la miniatura i a la pintura sobre taula, que hi aportaren gran quantitat de temes iconogràfics i composicions que més endavant veurem desenvolupades per la pintura internacional valenciana representada en l’obrador de Pere Nicolau. 18Això suposaria que Pere Nicolau aprengué l’ofici dins les formes italogòtiques. La confirmació d’aquesta hipòtesi hauria de contemplar la possibilitat que Pere Nicolau fóra molt jove en arribar a València i que aprenguera les formes internacionals juntament amb Starnina i Marçal de Sas. 19