Carme Llanes Domingo - L'obrador de Pere Nicolau

Des de la perspectiva temporal, la recerca documental abraça des del 1387, uns anys abans de la primera notícia coneguda fins ara sobre Pere Nicolau, fins al 1410, uns pocs anys després de la seua mort. En certa manera, la proposta defuig els problemes atributius per preocupar-se més pels aspectes socials de la producció artística.

L’enfocament vol anar més enllà d’escriure la biografia del pintor i pretén dibuixar, mitjançant la seua trajectòria vital i professional, un retaule –valga la paraula–en el qual queden reflectits els diversos elements que intervenen entorn de la producció artística de Pere Nicolau i el seu obrador, més enllà dels problemes d’estil i de les atribucions. A més, s’ha procurat inserir els esdeveniments que marcaren la seua vida en un procés més ampli, la gènesi i difusió de l’estil internacional a València. La investigació que hem dut a cap ha intentat, per mitjà de l’anàlisi dels àmbits de treball, els clients i els col·laboradors de Pere Nicolau, donar una explicació més rica i ampla de la producció artística baixmedieval a la ciutat de València a la fi del segle XIV i els primers anys del segle XV.

Aquest interès per Pere Nicolau no és nou. Nombrosos estudiosos amb anterioritat l’havien donat a conèixer i havien estudiat la documentació relativa a les seues obres. A més, Nicolau era, fins fa poc, l’únic pintor d’aquesta etapa, l’internacional, en qui era possible fer coincidir un document amb una obra conservada. Per ell s’havien interessat estudiosos estrangers com Mayer o Post. Leandro de Saralegui, en les seues primeres publicacions, ja mostrava interès per escriure una monografia sobre Pere Nicolau, considerat un dels pintors més rellevants a València cap al 1400. Aquest investigador va mamprendre una sèrie d’articles sobre la pintura medieval valenciana, el que aleshores s’anomenaven els «primitius» valencians, però els seus treballs mai no varen ser publicats en format de llibre. L’interès pel tema li venia tant pel càrrec que ocupava al Museu de Belles Arts com per una tradició anterior, interrompuda per la Guerra Civil, de recuperació i interès pel passat medieval que havien encetat erudits locals vinculats a la Renaixença valenciana.

A més de Saralegui, destaca l’important tasca de José Sanchis Sivera, canonge de la Seu i autor d’un llibre fonamental per a l’art valencià, La catedral de Valencia (1909), que, juntament amb la publicació de Pintores medievales en Valencia (1930), constituïen fins fa poc el corpus documental bàsic en l’estudi de l’art medieval valencià. La tasca divulgativa de Sanchis Sivera va ser continuada amb les recerques de Cerveró Gomis fins als anys setanta i completada amb les recents publicacions de Company, Aliaga i Tolosa. En el present treball presentem els aspectes historiogràfics i documentals en un annex final amb la intenció de fer més fluida la lectura de la trajectòria professional de Pere Nicolau.

Fa uns anys, potser sense pensar-ho massa, vaig decidir fer una tesi doctoral sobre pintura valenciana. Al llarg del temps aquest propòsit m’ha donat moltes alegries i també penes, però tot quedava compensat en trobar a l’arxiu un document que aportava nova informació o en completava l’existent. L’emoció que la recerca m’ha donat és comparable a com em sent ara en donar forma a tantes notícies disperses per explicar –de la millor manera que sé– l’ambient de la producció artística valenciana entorn del 1400 des de l’obrador de Pere Nicolau.

El present treball, L’obrador de Pere Nicolau , forma part de la recerca feta en l’elaboració de la tesi de llicenciatura llegida a la Universitat de València. És, doncs, una reelaboració d’alguns dels capítols de la tesi, dedicada a l’estudi de l’obrador del pintor de retaules que es considera un dels iniciadors de la pintura d’estil internacional a la ciutat de València. L’arribada a bon port de la recerca no hauria estat possible sense la col·laboració d’altres persones; per això expresse el meu agraïment als professors Joan Aliaga Morell, de la Universitat Politècnica de València, i a Amadeo Serra Desfilis, de la Universitat de València, per la direcció de la tesi. Igualment, he d’agrair als historiadors Carmel Ferragud Domingo i Núria Ramon Marqués la col·laboració i la paciència incondicionals que em demostren dia a dia.

1A. Furió, Història del País Valencià , Tres i Quatre, 2001, pp. 103-158.

2M. T. Ferrer Mallol-R. Narbona Vizcaíno, «L’estructuració de la societat», en Història, política i societat dels Països Catalans , vol. III, Barcelona, 1996, pp. 162-215; E. Belenguer i Cebrià-C. Cuadrada Majó (coord. vol. III).

I. ITINERARI VITAL I ACTIVITAT PROFESSIONAL

En 1996 es va donar a conèixer un document datat el 27 de juliol del 1408, en el qual es feia referència a una demanda interposada pel pintor Jaume Mateu, nebot de Pere Nicolau. Mateu havia requerit ser reconegut el seu hereu, després de la mort sense testar del seu oncle. El pintor Gonçal Peris fou nomenat pel justícia civil de València curador dels béns del difunt i Jaume Mateu reclamava ser reconegut com l’únic hereu i familiar dins el regne de València. Havia de demostrar el grau de parentesc amb Pere Nicolau i que no existia a la ciutat i Regne de València cap parent més proper al pintor difunt. Veïns, compares, companys de feina i menestrals de diferents oficis donaren testimoni sobre la vida, l’ofici i les relacions familiars de Pere Nicolau i del que en aquestes dates era l’únic parent viu a la ciutat de València, Jaume Mateu. 1

En efecte, Pere Nicolau apareix documentat a València entre els anys 1390-1408. 2Al llarg d’aquests anys va transcórrer l’assentament del pintor a la ciutat de València i, en paral·lel a la introducció de l’estil internacional, el seu obrador va aconseguir en poc de temps un gran reconeixement. Ell mateix serà acreditat com un gran mestre per Marçal de Sas (1393-1410), un reconegut pintor alemany, i per Antoni Peris (1401-1424), pintors actius a la ciutat durant aquests anys. Per entendre millor la seua trajectòria professional, és interessant conèixer més de prop els àmbits on treballa i els clients i promotors amb els quals es relaciona en diferents moments del seu recorregut vital.

Des de les primeres publicacions sobre pintura medieval, la figura de Pere Nicolau ha estat valorada com una personalitat cabdal dins de la pintura gòtica internacional a València; la seua obra era considerada com una adaptació valenciana del gòtic internacional europeu. Gairebé sempre, el seu nom apareix associat o relacionat amb pintors estrangers com Gerardo di Iacopo –Starnina– o Marçal de Sas, aragonesos com Llorenç Saragossà, i valencians com Gonçal Peris. Aquests pintors, introductors l’estil internacional, són considerats la primera generació del gòtic internacional a València.

Ara bé, amb independència del tractament documental i bibliogràfic rebut, la personalitat de Pere Nicolau planteja encara molts problemes. A tall d’exemple, la seua formació és un aspecte poc estudiat fins ara, tant dins com fora de l’entorn valencià. 3Al voltant d’aquest tema s’han fet fins ara dues propostes; la més acceptada considera que Nicolau es va formar a l’obrador de Llorenç Saragossà o amb Marçal de Sas, però cap document no corrobora ara com ara una relació d’aquestes característiques. 4Però, des dels trets formals presents en la seua obra, Saralegui, Heriard Dubreuil o José i Pitarch posen en relació Pere Nicolau amb tres components de l’estil internacional: la tradició italogòtica anterior, la influència flamenca i un italianisme d’arrels florentines o sieneses. Sense contradir els trets estilístics, i a diferència del que ha mantingut la historiografia anterior, Ruiz Quesada ha proposat que Pere Nicolau degué formar part de l’obrador d’Esteve Rovira i que la seua arribada a València es produí des de Barcelona a la dècada dels anys vuitanta del segle XIV. Tot i que la segona part d’aquesta proposta és possible, la relació entre Esteve Rovira i Pere Nicolau no està documentada, malgrat la coincidència temporal. 5Ara com ara, sí que estan confirmades i contrastades les relacions professionals amb Marçal de Sas, Gonçal Peris, Antoni Peris o Bartomeu Avellà; tanmateix, excepte en el primer cas, desconeixem el caràcter de la relació. Aquestes qüestions, en principi biogràfiques, són molt significatives a l’hora d’aïllar les obres atribuïdes a Pere Nicolau de les d’altres pintors coetanis i permeten situar de manera adequada la seua trajectòria artística. 6