Carme Llanes Domingo - L'obrador de Pere Nicolau

Aquesta obra ha obtingut el XXIX Premi Ferran Soldevila de Biografia, Memòries i Estudis Històrics (2012), convocat per la Fundació Congrés de Cultura Catalana amb el suport i la col·laboració del Museu d’Història de Catalunya, de Publicacions de la Universitat de València i de la revista L’Avenç . El jurat va estar integrat per Joaquim Albareda, Agustí Alcoberro, Josep Fontana, Josep M. Muñoz, Vicent Olmos, Josep M. Salrach i Sebastià Serra.

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia oper qualsevol altre, sense el permís previ de l’editorial.

© Carme Llanes Domingo, 2014

© D’aquesta edició: Universitat de València, 2014

Publicacions de la Universitat de València

http://puv.uv.es publicacions@uv.es

Disseny de l’interior i maquetació: Inmaculada Mesa

Correcció: R.F.R.R.

Il·lustració de la coberta: Retaule dels Set Goigs de la Mare de Déu (Sarrió, Terol, 1404) © Museu de Belles Arts (València) Disseny de la coberta: Celso Hernández de la Figuera

ISBN: 978-84-370-9695-7

«(...) que l’art de pintor és tal que si lo que l’aprèn no ha subtil enteniment per molt que faça lo mestre no·l farà covinent deixeble et si lo aprenent és subtil aprendrà bé lo dit ofici encara que lo mestre no [h]y haja gran diligència».

ANTONI PERIS, pintor valencià (1408)

(...) Si com l’infants quan mira lo retaule e, contemplant la pintura ab imatges ab son net cor, no lo’n poden gens partre –tant ha plaser de l’aur qui l’environa– (...)

JORDI DE SANT JORDI

Havia molt navegat i era molt subtil e valentíssim mariner

TIRANT, c. 86

ÍNDICE

PRÒLEG, Joan Aliaga i Amadeo Serra

INTRODUCCIÓ

I. ITINERARI VITAL I ACTIVITAT PROFESSIONAL

1. D’Igualada a Barcelona. L’assentament a València

2. La consolidació de l’obrador

3. Pere Nicolau pintor de retaules

4. Les últimes obres

II. ELS ÀMBITS ARTÍSTICS

1. El cor de la catedral de València

2. El portal de Serrans

3. La Casa de la Ciutat de València

4. La Seu de València

5. La Cartoixa de Valldecrist

6. La Cartoixa de Portaceli

7. Treballs per convents i esglésies parroquials

III. ELS PROMOTORS I ELS CLIENTS

1. Per reverència a Déu i honor de l’Església. Promotors i clients eclesiàstics (1390-1408)

1.1 Pere d’Orriols

1.2 Ènnec de Vallterra i Sánchez d’Heredia

1.3 El capítol de la catedral, intermediari en la construcció i ornamentació de la Seu

2. Devoció i imatge del poder. La casa del rei (1401-1403)

3. Els Jurats i les institucions urbanes (1390-1396)

4. El patriciat urbà: els clients particulars

5. Els mentors de les històries

IV. L’OBRADOR DE PERE NICOLAU. ELS ASPECTES ECONÒMICS DE LA SEUA PRODUCCIÓ

1. Els obradors de pintors a la ciutat de València

2. Aprenents i col·laboradors de Pere Nicolau

3. Els contractes de Pere Nicolau. Preus i sistemes de pagament

3.1 Contractes, preus i mides

3.2 Materials, tècniques i suports

3.3 Terminis i lliurament de les obres

4. Els retaules de Pere Nicolau. Una proposta per valorar la seua obra

4.1 Els preus de Pere Nicolau i els d’altres pintors coetanis

V. LA PRODUCCIÓ ARTÍSTICA

1. Les obres

1.1 Les obres documentades

1.2 Una única obra conservada. El retaule de Sarrió

1.3 Unes atribucions conflictives

2. El llenguatge plàstic i la trajectòria de Pere Nicolau

VI. PERE NICOLAU I L’ESTIL INTERNACIONAL A VALÈNCIA. CONCLUSIONS I PROBLEMES

1. La condició social i professional de Pere Nicolau

2. El nou perfil social i la formació intel·lectual de Pere Nicolau

3. Pere Nicolau i la pintura catalana coetània

4. Pere Nicolau i l’inici de l’estil internacional a València

5. Pere Nicolau i els altres obradors de la ciutat de València

5.1 La col·laboració amb altres pintors

5.2 Marçal de Sas

5.3 Antoni Peris

5.4 Gonçal Peris

5.5 L’obrador de Pere Nicolau, focus de formació artística

6. Aportacions, consensos i divergències entorn de l’obra de Pere Nicolau

APÈNDIX.

1. La revisió documental

2. La historiografia sobre Pere Nicolau

3. Annex documental

BIBLIOGRAFIA

ABREVIATURES

PRÒLEG

Fa segles, la història de l’art va començar per contar les vides d’artistes. Les anècdotes, les proves del seu mestratge, els incidents amb els promotors i clients, el seu tarannà singular i divers constituïren la base per ordir trames biogràfiques a partir de fonts orals i d’altres escrits, com havia fet Giorgio Vasari en la seua monumental obra, Vides del més excel·lents arquitectes, pintors i escultors des de Cimabue fins al nostre temps (1550). Fins a les acaballes del segle XIX, les obres van ser valorades sobretot pel pes documental i informatiu que oferien sobre la vida i el quefer de determinats artistes, com ha recordat Alessandro Nova. Al capdavall, es pot debatre què és l’art, però no hi ha dubte que han existit persones, que anomenem artistes, dedicades a eixa activitat. Quan aquesta qualificació es discuteix a propòsit dels artistes medievals, s’oblida que, tot i ser considerats artesans, també se’ls estimava com a artífexs competents, aptes i subtils, dotats de capacitat d’innovació, respectuosos amb la paraula donada en un contracte.

Contar l’experiència dels pintors valencians del segle XV, una època esplèndida del gòtic i del primer renaixement, és difícil perquè les dades documentals són poques i no sempre tenen a veure amb l’activitat artística, ans informen més aviat de les relacions socials i els aspectes econòmics de la seua vida privada. Ens agradaria disposar d’autobiografies, declaracions públiques o comentaris concrets dels mateixos pintors o dels seus contemporanis, dels homes i les dones que tastaren llur art posant els ulls per primera vegada als retaules o les miniatures.