Carme Llanes Domingo - L'obrador de Pere Nicolau

33Pavès: escut oblong i que solia ésser tan llarg que cobria bona part del cos, A. M. Alcover i F. Moll, Diccionari Català-Valencià-Balear (d’ara endavant DCVB), Palma de Mallorca, 1982. vol. III, p. 333.

34ARV, Justícia Civil , núm. 3.700, mà 8, f. 10-10v, mà 9, ff. 17-24v, mà 10, ff. 25-26v. Vid. L. Cerveró Gomis, «Pintores valentinos: su cronología y documentación», Archivo de Arte Valenciano , València, 1972, pp. 44-57, i J. Aliaga Morell, op. cit. , 1996, pp. 154-174.

35J. Aliaga Morell, op. cit. , 1996, pp. 154-174.

36J. Sanchis Sivera, Pintores Medievales en València , separata de la revista Estudis Universitaris Catalans , vol. VI-VII (EUC, d’ara endavant), 1914, Barcelona, p. 13. J. Sanchis Sivera, «Pintores medievales en València», Archivo de Arte Valenciano , València, 1928, pp. 30-31 i 54.

37L. Cerveró Gomis, op. cit. , 1963, pp. 80, 133 i 230.

38ARV, Justícia Civil , llig. 695, mà 1a, f. 29 (4-11-1395), doc. 10. L. Cerveró Gomis, op. cit. , 1960, p. 230. En ell es pot llegir que Pere Balaguer havia venut a Guillem Cases un alberg i reclamava l’import al jutge assignat per liquidar els seus béns.

39ARV, Notals de Bernat Safont , llig. 494, núm. 2.798 (1398). J. Sanchis Sivera, op. cit. , 1914, p. 22.

40Un contracte pel qual l’aprenent o l’oficial d’un ofici es comprometia a treballar durant un període de temps en l’obrador d’un mestre.

41El contracte d’aquest afermament apareix, en A. Arqués Jover, Colección de pintores, escultores desconocidos sacada de instrumentos antiguos, auténticos , Caixa d’Estalvis d’Alacant i Múrcia, Alcoi, 1982, pp. 177-178.

42Caldrà analitzar aquests pintors amb més deteniment perquè mantenen relacions interessants que podrien ajudar a ampliar el cercle d’activitat dels tallers a València. En relació amb aquest tema M. Miquel Juan, op. cit. , 2008, pp. 214-215. C. Llanes Domingo, op. cit ., 2011, pp. 343-345.

43J. Hinojosa Gozalvo, Diccionario de la Historia Medieval del Reino de Valencia , 2002, vol. I, p. 257. Pere Balaguer dirigí entre 1392 i 1398, la construcció del Portal de Serrans. Entre 1406-1411 va treballar en la construcció de l’església de Santa Caterina de València. En 1410 treballava a la catedral de València. En 1414, col·laborà en la construcció del Miquelet. Pere March li encarregà un sepulcre per a la capella de Sant Marc de Gandia. Fins al 1424 féu treballs de menor importància a la catedral de València, A. Serra Desfilis i M. Miquel Juan, op. cit. , 2005, pp. 90-111.

44ARV, Jaume Mestre , 2.645. Entre 1399 i 1401 Pere Nicolau està realitzant retaules per a la Seu i Pere Balaguer és nomenat magister operis ville fabrice sedis civitatis .

45ACV, Protocol de Jaume Monfort (sènior) , 3.655. L. Cerveró Gomis, op. cit. , 1963, p. 136.

46AMV, Sotsobreria de Murs e Valls , 1.396 a 1.397, núm. 8, d. 3 en V. Vives Liern, «La puerta de Serranos. Informe acerca de su antigüedad y de su escalera principal», Archivo Español de Arte y Arqueologia , 1915, p. 29, i J. Sanchis Sivera, op. cit. , 1928, p. 53; op. cit. , 1930, p. 53.

47El convent de sant Domènec també es coneixia amb el nom de convent de Predicadors. Està situat al costat del riu Túria, a prop del pont del Real. És l’actual seu de la Capitania General de València.

48Aquesta capella més tard es va posar sota l’advocació de Sant Lluís Beltran. El retaule fou traslladat a la sagristia i al seu lloc s’hi va situar un llenç de Crist crucificat que ja apareix el 1521.

49El terme «fisiquo» apareix en alguns documents com a «magister in medicina». Hem consultat ARV, Notal de Francesc Saidia, 2.861 (21-7-1391). ARV, Guillem Cardona, núm. 503, 593 i el genealògic de Lluís Cerveró. Sobre l’activitat del metge de la reina Maria de Lluna, vegeu A. Javierre Mur, María de Luna, reina de Aragón , Madrid, CSIC, Instituto Jerónimo Zurita, 1942, pp. 169-172, i C. Ferragud Domingo, Medicina i promoció social a la baixa Edat Mitjana , Madrid, CSIC, 2005, pp. 182, 345, 506, 601, 604.

50J. Sanchis Sivera, «Maestros de obras y lapicidas valencianos en la edad media», Archivo del Arte valenciano , 1925, p. 26.

51La revisió documental per a la tesi (Llanes, 2011) abastava bàsicament els anys 1400-1450; tot i que per al present treball s’ha ampliat per als anys 1370-1400, no podem aportar noves dades.

52X. Garcia Borràs, «En torno al retablo de Fray Bonifacio Ferrer», en Archivo de Arte Valenciano , 1988, València, pp. 27-31. En aquest moment es produeix una denúncia del marquès de Villena contra Carrossa de Vilarragut que enfonsarà Bonifaci en un llarg procés. D’aquest procés es coneix el desenvolupament però no les causes que el provocaren. Els documents d’aquest procés han desaparegut.

53El 1376 és nomenat pel bisbe Jaume d’Aragó per a una càtedra de dret canònic a la catedral de València. J. Hinojosa Montalvo, op. cit. , 2002, vol. I, p. 222. X. Garcia Borràs, op. cit. , 1988, pp. 27-31.

54M. de Riquer, Història de la Literatura Catalana , Barcelona, Ariel, 1964 (1a edició), p. 117.

55Actualment Starnina és considerat autor del retaule de fra Bonifaci Ferrer i, en aquestes dates, possiblement present a Portaceli, on pogué executar diversos retaules.

56L. Tramoyeres Blasco, op. cit. , Las Provincias (19-11-1900). L. de Saralegui, op. cit. , 1941, p. 84. Després del 1400, Saralegui considera que Nicolau és el cap del taller on treballa Marçal. J. Aliaga Morell, L. Tolosa, X. Company, Llibre de l’entrada del rei Martí . Documents de la pintura medieval i moderna II , València, Universitat de València, Fonts històriques valencianes, 2007. Després de la publicació completa del document, la relació entre ells queda millor perfilada.

57X. Serra Estellés, «El cisma de Occidente», en La Luz de la Imágenes , vol. I, València, 1999, pp. 93-123.

58En algun moment, Ramon de Mir és un pintor que ha estat identificat amb Ramon de Mur, però cap document no ajuda, ara com ara, a consolidar aquesta hipòtesi. L. de Saralegui, op. cit. , 1941, p. 82.

59F. A. Roca Traver, Interpretación de las cofradías valencianas. La Real Cofradía de San Jaume , València, IVEHI, 1957.

60ARV, Protocol de Jaume Mestre , 2.645 (16-10-1400), doc. 20.

61ACV, Notals de Jaume Monfort , 3.522, quadern 2, ff. 16 i 17 (28-3-1395). Vid. document 4. L. Cerveró Gomis, «Pintores valentinos: su cronología y documentación», Archivo de Arte Valenciano , València, 1956, p. 106; Company i Aliaga, Tolosa, Framis, op. cit. , 2005, p. 384, doc. 672.

62AMV, Protocol de Jaume Desplà , 2-15. J. Sanchis Sivera, op. cit. , 1914, p. 27. Company i Aliaga, Tolosa, Framis, op. cit. , 2005, pp. 478-479, documents 908 i 909.

63Documentalment, les coincidències entre Marçal de Sas i Pere Nicolau es donen entre 1396 i 1404. En 1396, a la sala major de la cambra del Consell Secret; en 1399-1400, als retaules de Sant Jaume i de Santa Àgueda a la Seu; i en 1404, al retaule de Portaceli.

64En resseguir la trajectòria vital d’aquests eclesiàstics, hi observem, en general, una etapa de consolidació social, d’acaparar càrrecs i rendes: és un moment en el qual es preocupen per deixar constància del seu pas pel segle i de preparar la seua mort amb comandes de retaules i donatius. Vid . V. Pons Alòs i M. M. Càrcel Ortí, «Los canónigos de la catedral de Valencia (1375-1520). Aproximación a su prosopografía», Anuari Estudis Medievals , vol. 35, núm. 2 (2005) pp. 907-950.