AAVV - Aproximació històrica a la Ribera del Xúquer

5La professora Teresa Canet va estar d’alguna manera –bé conscientment o inconscient– la primera a encunyar el terme successos de Polinyà a l’hora de referir-se a allò que havia ocorregut el desembre de 1545 a Polinyà. Vegeu Teresa Canet Aparisi: «La abogacía fiscal: ¿una figura conflictiva en la administración valenciana?», en Rafael Narbona Vizcaíno (ed.): La Mediterrània de la Corona d’Aragó, segles XIII-XVI, vii Centenari de la Sentència Arbitral de Torrellas, 1304-2004: XVIII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó , vol. I, València, Fundació Jaume II el Just i Universitat de València, 2005, pp. 523-550 (p. 534).

6V. M. Garés Timor i X. Úbeda Revert: Senyors, bandolers i vassalls ..., pp. 27-38.

7Vegeu Santiago La Parra López: «La familia de san Francisco y la violencia señorial valencia na», en E. García Hernán i María del P. Ryan (coords.), Francisco de Borja y su tiempo. Política, religión y cultura en la Edad Moderna , València-Roma, Albatros Ediciones i ihsi, 2011, pp. 145-166 (p. 147).

8A propòsit de la vessant festiva de la cort virregnal de València, vegeu Lluís del Milà: « El cortesano » (estudi introductori i edició a càrrec de Vicent Josep Escartí), València, Institució Alfons el Magnànim, 2010.

9Vicent Castañeda i Alcover: «Don Fernando de Aragón, duque de Calabria. Apuntes biográficos», Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos , 25 (1911), pp. 268-286; Josep Martí Ferrando: Poder y sociedad durante el virreinato del duque de Calabria (1536-1550) , 4 vols. Tesi doctoral dirigida per Emilia Salvador Esteban, València, Universitat de València, 1993; J. F. Pardo Molero: La defensa del imperio: Carlos V ..., pp. 196-393; Regina Pinilla Pérez de Tudela: El virreinato conjunto de doña Germana de Foix y don Fernando de Aragón (1526-1536) . Fin de una revuelta y principio de un conflicto. Tesi doctoral dirigida per Emilia Salvador Esteban, València, Universitat de València, 1982.

10AGS, Estado, llig. 300, f. 134r.

11Vicent M. Garés Timor: «Grups de poder i conflictivitat a la Ribera del Xúquer: una aproximació a les bandositats de la vila d’Alzira després de les Primeres Germanies (1526-1540)», en Pau Armengol Machí (ed.): Estudis sobre la Ribera del Xúquer: XV Assemblea d’Història de la Ribera: Benimodo, novembre de 2012 , Benimodo, Ajuntament de Benimodo, 2015, pp. 193-211.

12ARV, Reial Cancelleria, 1320, ff. 122v-123v.

13ARV, Reial Cancelleria, 1320, ff. 125v-126r i 129r-v. Bertomeu Gomis va estar entre els defensors de Pere Colomer el 8 de gener de 1533, amb motiu de l’aldarull per la presa de possessió del forn de Carcaixent. Ferran Garcia-Oliver: La vall de les sis mesquites. El treball i la vida a la Valldigna medieval , València, Universitat de València, 2003, pp. 151-153.

14ARV, Reial Cancelleria, 1320, ff. 182v-183r. ARV, Reial Cancelleria,1321, ff. 25r-27r.

15ARV, Reial Cancelleria, 1320, f. 247r-v.

16El 24 d’octubre de 1543 Miquel Tovià, sastre, li va vendre una casa franca amb dos obradors situada al carrer Major a Francesc Olzina per 7.700 s. ARV, Mestre Racional, 987, f. 2r. Beatriu Gallach, vídua i tieta de Joan Moreno, vivia al cap del pont de Sant Agustí junt a la muralla. ARV. Mestre Racional, 986, f. 2r; ARV. Mestre Racional, 987, f. 8v; ARV. Mestre Racional 996, f. 5v.

17ARV, Reial Audiència, Sentències, caixa 291, núm. 1157 i 1181.

18ARV, Reial Cancelleria, 1320, ff. 247r-v i 309r-v.

19ARV, Reial Cancelleria, 1320, f. 310r-v; ARV, Reial Cancelleria, 1321, ff. 21v-23r.

20Jaume Olzina comprà de la cort del batlle d’Alzira, 11 de gener de 1540, una casa a la plaça de Sant Joan de l’antiga moreria, per 22 lliures. D’aquesta manera eixamplà les seues possessions, en tant que també tenia un palauet. Miquel Olzina també tenia una casa que havia comprat a Miquel Ribera, oracioner, el 18 d’agost de 1540 ARV, Mestre Racional, 986, ff. 65r-v; 66v i 82r.

21ARV, Processos de Madrid, lletra P, 22, f. 19r.

22L’assumpte eixí a relluir durant el procés de residència instat contra misser Benavent. ARV, Reial Audiència, Processos, 3a part, 5979, apèndix, s. f. Cfr. amb els noms dels bandolers recollits a Polinyà de Xúquer.

23Vicente Pons Alós: Cardenales y prelados de Xàtiva en la época de los Borja , Xàtiva, Iglesia Colegial de Santa María i Centro de Estudios Borgianos, 2005, pp. 88-93.

24Manuel Ardit: Creixement econòmic i conflicte social. La foia de Llombai entre els segles XIII i XIX , València, Afers, 2004, pp. 238-239; V. M. Garés Timor: «Grups de poder i conflictivitat...», pp. 193-211; – « Un avalot ab gran violència ...», p. 181. Pel que fa a Manuel de Vilanova i Serra vegeu Vicent M. Garés Timor: Aproximació a la vida, heretatge i descendència de don Manuel de Vilanova i Serra , Alzira, Ajuntament d’Alzira, 2017, on es reuneix bona part de la informació aplegada sobre la vida d’aquest personatge, dels seus avantpassats i els seus descendents.

25V. M. Garés Timor: «Grups de poder i conflictivitat...», pp. 199-205.

26V. M. Garés Timor: «Violencia y poder en la nobleza valenciana. Don Galcerán de Castellví y López de Mendoza, señor de Carlet (1539-1580)», en Amparo Felipo Orts i Carmen Pérez Aparicio (eds.): La nobleza valenciana en la Edad Moderna. Patrimonio, poder y cultura , València, Universitat de València, 2014, pp. 287-330 (pp. 291 i 316).

27ARV, Reial Audiència, Processos, 3a part, 5979, apèndix, ff. 111r-115v. Sobre el parentesc de Nicolau Valero amb els Santacreu, vegeu ahn, Inquisició, llig. 1756, núm. 6, ff. 421r-424r.

28V. M. Garés Timor: «Grups de poder i conflictivitat...», p. 207.

29A la comitiva hi era Miquel de la Guàrdia, verguer del batlle general; Joan de Sos (o de Fos), missatge i carceller del justícia d’Alzira; Joan Canyes, porter de la Governació; Francesc Manuel i Bernat Montsó, missatge del justícia d’Alzira; Jeroni Tomàs, Gaspar Viziedo, Joan Prats, Verguetes i Joan Mayo, àlies Navarro, notari-escrivà. ARV, Processos de Madrid, lletra P, 22, ff. 1r-31v.

30 Ibid ., f. 15v.

31 Ibid ., f. 8r.

32 Ibid ., ff. 23r, 33v i 47v.

33 Ibid ., f. 20v. Els guiatges estaven des de les Corts de 1542 exclusivament en mans del monarca. FRV, IX, XX-2, 3 i 6.

34 Ibid ., f. 9r.

35 Ibid ., f. 36r.

36 Ibid ., f. 59r.

37 Ibid ., f. 24r.

38 Ibid ., ff. 5v, 49v i 65v.

39 Ibid ., f. 13r.

40Vegeu, V. M. Garés Timor: « Un avalot ab gran violència ...», pp. 173-182.

41ARV, Processos de Madrid, lletra P, 22, ff. 11r-14v.

42 Ibid ., f. 32r-v.

43AGS, Estado , llig. 299, f. 70.

44A Carles V i Francesc de Borja els unien estrets vincles de sang. Sense anar més lluny, Ferran el Catòlic era alhora l’avi del monarca hispànic i el besavi del duc de Gandia. Llavors, per estrafolari que semble, l’emperador esdevenia oncle de Francesc, de la mateixa manera que aquest i el príncep Felip –al que havia vist néixer i bressolar– eren cosins prims. Això sense fer referència a la mútua consanguinitat per la via dels Enríquez, segons la qual Francesc de Borja i Carles V eren, a més, cosins tercers.

45ARV, Processos de Madrid, lletra P, 22, ff. 1r-31v.

46 Ibid ., ff. 32r-74v, 167r-169v i 196v-201v.

47 Ibid ., ff. 56v-57v, 66v-68r, 167r-169v i 196v-201v. L’obra del pare Morera sobre el monestir de la Murta recull una notícia de la reglamentació feta el 1582 en allò tocant al nombre de dies que podien romandre els bandolers perseguits pel rei en el monestir. Juan Bautista Morera: Historia de la fundación del monasterio del valle de Miralles y hallazgo y maravillas de la santíssima ymagen de Nuestra Señora de la Murta , Alzira, Ajuntament d’Alzira - Germania, 1995, p. 175. Vegeu també, Antonio Martínez Pérez: Les Cases de Moncada (Alzira, València) , Alzira, Ajuntament d’Alzira, 1987, pp. 101-108. Aureliano J. Lairón Pla: El monasterio de Nuestra Señora de la Murta de Alzira (1552-1835). Estudio histórico-diplomático a través de las actas capitulares . Tesi doctoral dirigida per Vicent Pons Alós, Universitat de València, Valencia, 2001, capítol 2.4.3.9 «Libros de las heredades de Xixerá y Moncada».