AAVV - Al voltant del Cant de la Sibil·la a la Seu de València

Fig. 4. El Micalet de la Seu

4. Conclusions

M’agradaria acabar destacant com el desbordant cerimonial litúrgic valencià subratlla de forma molt destacada el caràcter dinàmic i enèrgic de la celebració medieval. La constant transformació de l’altar major mitjançant pal·lis i altres objectes de l’aixovar catedralici, la intensa relació entre el presbiteri i la sagristia com a àmbit preparatori del ritual o la potència processional del deambulatori de la seva girola, marcaven les pautes per a un complex cerimonial que vestia i desvestia l’edifici, entès com un autèntic escenari, en el qual el mobiliari i la indumentària funcionaven com a atrezzo . La litúrgia de la catedral va tenir dos punts escenogràfics bàsics: la capçalera de la catedral, amb l’altar major i el tram de creuer com a punts clau; i, a l’exterior, l’arc que es dibuixa des de la porta de l’Almoina a la dels Apòstols, recorrent l’exterior de les capelles radials del deambulatori. Era allà, al costat de la portada dels Apòstols i la plaça que la precedia, on la singular girola de la catedral, amb les seves contracapelles obertes, acollia a les seves terrasses la cerimònia de la benedicció dels Rams.

BIBLIOGRAFIA

CARRERES ZACARÉS, S. (1923): «Exequias regias en Valencia (1276-1410)», dins III Congreso de Historia de la Corona de Aragón , I, Val ència, pp. 229-272

CARRERO SANTAMARÍA, E. (2014): «La catedral de Valencia, la liturgia desbordada», dins E. Carrero (ed.), Arquitectura y liturgia. El contexto artístico de las consuetas catedralicias en la Corona de Aragón , Palma de Mallorca, Objeto Perdido, pp. 341-394.

— (2015): «Entre el transepto, el púlpito y el coro. El espacio conmemorativo de la Sibila», dins M. Gómez Muntané i E. Carrero Santamaría (eds.), La Sibila. Sonido. Imagen. Liturgia. Escena , Madrid, Alpuerto, pp. 207-260.

DONOVAN, R. B. (1958): The Liturgical Drama in Medieval Spain , Toronto, Pontifical Institute of Medieval Studies.

FALOMIR FAUS, M. (1995): Arte en Valencia, 1472-1522 , València, Generalitat Valenciana.

FERRANDO FRANCÉS, A., i X. SERRA ESTELLÉS (2007): Un canon de la Missa del segle XIV en romanç. Estudi i edició de la versió de Guillem Anglés (ACV, Ms. 169) , València, Facultad de Teología San Vicente Ferrer.

Hores de la Setmana Sancta (1553): Hores de la Setmana Sancta. Ab vna deuotíssima oración preparatoria para tenir vera concrictio. E vna deuotíssima contemplación a Nuestra Señora e a la fi de dites hores están les Matines de Nadal ensemps ab la Missa del Gall , València, Francisco Romano.

MARTÍ MESTRE, J., i X. SERRA ESTELLÉS (2009): La consueta de la Seu de València dels segles XVI-XVII. Estudi i edició del Ms. 405 de l’ACV , 2 vols., València, Facultad de Teología San Vicente Ferrer, Monumenta Archivorum Valentina.

MASSIP BONET, F. (1997): La ilusión de Ícaro: Un desafío a los dioses. Máquinas de vuelo en el espectáculo de tradición medieval y sus pervivencias en España , Madrid, Comunidad de Madrid.

MONFERRER I MONFORT, À. (1999): «El teatre popular dels dies de Nadal», en Antonio Ariño (dir.), El teatre en la festa valenciana , València, Generalitat Valenciana, pp. 89-114.

RODRIGO LIZONDO, M. (ed.) (2011): Melcior Miralles: Crònica i dietari del capellà d’Alfons el Magnànim , València, Universitat de València.

SANCHIS GUARNER, M. (1956): El Cant de la Sibil·la, antiga cerimònia nadalenca , València, Institució Alfons el Magnànim.

SANCHIS SIVERA, José (1909): La catedral de Valencia. Guía histórica y artística , València, 2 vols. Reed. facs., València, Librería París-Valencia, 1990.

TORRES FERNÁNDEZ, M. (2006): El ceremonial de Granada y Guadix y los espectáculos religiosos en Castilla a finales del medievo , Madrid, Fundación Universitaria Española.

VILLANUEVA, Joaquín Lorenzo (1804): Viage literario a las Iglesias de España , I, Madrid, Real Academia de la Historia.

— (1902): Viage literario a las Iglesias de España , II, Madrid, Real Academia de la Historia.

1. Una valoració de les fonts litúrgiques de la catedral, a Carrero Santamaría (2015).

2. El mateix Villanueva (1804: 145) va relacionar la Sibil·la valenciana amb la dels ordinaris de Reims i Rouen.

3. El marc d’estudi de la Sibil·la valenciana, a Sanchis Guarner (1956).

4. Les notícies, procedents dels Llibres d’obra de la catedral, han estat publicades per Sanchis Sivera (1909: 462-465), Donovan (1958: 146), Massip Bonet (1997: 140-143) i Monferrer i Monfort (1999: 89-114), que recullen la bibliografia corresponent.

5. Hores de la Setmana Sancta , f. XLIXr: «Y és bé que hixca per una porta y entre per l’altra, puix hi ha moltes portes, y per moltes rahons» (Martí Mestre i Serra Estellés, 2009: 72).

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.