AAVV - Al voltant del Cant de la Sibil·la a la Seu de València

Per a oficiar el Divendres Sant, es preparaven l’oficiant, els ministres i l’altar amb vestimentes blanques i ciris. Com que s’havia d’anar a buscar l’hòstia del monument, es disposaven un calze i altres recipients, els poms de l’oli i els corporals, mentre el sotssagristà prenia la clau de la tomba i marxava amb dos escolans a treure les relíquies i les capes que ocupaven l’entarimat del monument, deixant l’entrada expedita. La raó no era altra que la prohibició de consagrar en Divendres Sant, quan Crist estava soterrat i, per aquest motiu, es reservava una hòstia al sepulcre, com narren les Hores de la Setmana Sancta (1553: CXCVIv- CXCIXr). Darrere els sagristans, arribava la processó que des del cor conduïa els tres canonges sota pal·li, amb la creu major, vestits de negre, encensant i amb ciris negres, que s’encarregaven de pujar al monument, obrir la tomba i prendre el cofre on es guardava l’hòstia consagrada. El sotssagristà treia la creu que s’havia dipositat simbòlicament juntament amb la sagrada forma i es començava a desmuntar el monument, s’oficiava la missa a l’altar major, que tornava a quedar despullat amb la creu d’atzabeja i, després del toc de les matraques, se celebraven les tenebres.

En finalitzar tot, els sagristans tornaven a canviar l’aspecte de l’altar major. Es netejava el presbiteri i es col·locaven entelats blancs, tapissos blancs i es vestia l’altar amb un aixovar també blanc. Finalment, es netejava la pila baptismal i s’omplia d’aigua, deixant-la llesta per al dissabte sant (Martí Mestre i Serra Estellés, 2009: 102-105).

A nones del dissabte sant, s’anaven descobrint tots els retaules –fins al moment, tapats– i s’anaven vestint els altars de la catedral i l’església, al mateix temps que es portava el foc nou a l’altar major ( Hores de la Setmana , 1553: CCIX-CCXr). L’altar estava ocupat en aquell moment pel porter, el guardià amb la creu petita i els dos diputats, tots ells de dol, portant canelobres i ciris negres apagats, que precedien en processó des de la sagristia a qui llegia l’ Exultet . Amb la llum nova era encès el Ciri de la Fe –que estava pintat– i després era beneït, per a passar a llegir l’ Exultet des del costat de l’evangeli, on hi havia el faristol de ferro. Al mateix temps, es feien les incisions al ciri pasqual per a col·locar els grans d’encens, que començava a cremar i, acabat l’ Exultet , s’encenia juntament amb les altres espelmes de l’altar, i es portava a la sagristia el Ciri de la Fe (Martí Mestre i Serra Estellés, 2009: 108). Com deia, tots vestien ornaments negres, excepte el diaca que cantava l’Angèlica, de blanc, i que a més beneïa el ciri pasqual, col·locant els cinc grans d’encens sobre aquest, en senyal de creu ( Hores de la Setmana , 1553: CCXIr i Villanueva, 1804: 152). Després d’això començava la processó a la pica baptismal amb la creu, el crisma, l’oli, els canelobres i l’encenser per a beneir l’aigua i, tot seguit, batejar el ciri pasqual. Amb l’aigua de batejar, el responsable de l’armari n’omplia dos càntirs i la repartia a totes les piques de la catedral, d’on la gent la prenia per a emportar-se-la a casa (Martí Mestre i Serra Estellés, 2009: 108). Per fi, els responsables tornaven al cor cantant entre el toc de totes les campanes. En aquest moment es treien les vestimentes negres i les canviaven per unes altres de color blanc i, en finalitzar i després de sopar, els sagristans preparaven la capella major amb quatre bigues entelades a l’exterior i altres quatre a l’interior, amb brocats i cortines de ras i el pal·li a l’altar major, a la vegada que s’empal·liava també la sagristia ( Hores de la Setmana , 1553: CCXVIIIv i CCXXIIIr-CCXXVIr, i Martí Mestre i Serra Estellés, 2009: 109-110). A la vigília de Pasqua granada, en paral·lel a la celebració de la Pentecosta, la cerimònia de l’aigua beneïda a les fonts baptismals tornava a repetir-se amb el Ciri de la Fe, que hauria estat abans col·locat al canelobre de fusta del presbiteri (Martí Mestre i Serra Estellés, 2009: 136-137).

Per a la Pasqua de Resurrecció, sembla que com a costum local, ja recollit pel liturgista valencià Guillem Anglés en ple segle XIV, la missa s’oficiava a mitjanit i des de Pasqua a la Trinitat no hi havia matines sinó nocturna (Ferrando Francés i Serra Estellés, 2007). En temps de Sanchis i Sivera les matines començaven a les sis i se sortia de la sagristia en processó per la girola, amb ciris encesos, i s’entrava al cor i a l’altar per la via sacra (Sanchis Sivera, 1909: 471). D’idèntica manera és recollit a la consueta de 1527, quan la processó de vuit capes blanques, vuit ciris blancs i vuit bordons, amb tots els protagonistes vestits de blanc, feien «professçó per detrás lo Corpus y per la Verge Maria de l’Anell, dret al cor», és a dir, de la sagristia a la girola i, donant la volta per aquesta, al cor, per la via sacra, les portes de la qual havien estat obertes pel sagristà. Un fet singular també recollit a l’ordinari del segle XVI indica que, com a excepció, es deixava entrar els fidels a aquestes matines de la Pasqua de Resurrecció, per a la qual cosa el guardià de la catedral obria el portell del bisbe «per quant hi ha franca entrada a tots quants vullen venir a matines» (Martí Mestre i Serra Estellés, 2009: 111). Això mateix també es dedueix de les Hores de la Setmana Sancta on s’al·ludeix a l’entrada del clergat i llecs a la sagristia, en els moments previs a l’arribada al cor:

E lo bisbe o prevere y cantors, vestits de vestiments solemnials, entranran en la sagrestia ab tot lo clero y lechs. E aquí lo bisbe e prevere y los cantors pendran caschú hun ciri encés. E tots ab molta devoció, feent processó, exint de la sagrestia, vendran al chor dient la seguent Antíphona: Christus resurgens ex mortuis... » ( Hores de la Setmana 1553: CCXXIXv-CCXXXr).

Durant tèrcia, totes les capes de l’aixovar litúrgic de la catedral –incloses les d’Alexandre VI– eren portades fins al cor i tot –fins i tot la coberta dels llibres– era vestit de color blanc o, si no, de vermell, o carmesí, com el pal·li ric. En aquest moment, el mestrescola enviava els capellans a la sagristia per a prendre totes les relíquies fins l’altar «axí les de la Seu com les del rey»–, que havien estat preparades aquell mateix matí en una espècie de repositoris portàtils que eren traslladats fins al presbiteri. Com indica una nota de la consueta, al segle XVII van passar a mostrar-se, el segon dia de Pasqua, a la plaça dels Apòstols, en una de les capelles dels arcs de l’«obra nova» (Martí Mestre i Serra Estellés, 2009: 112-113). A la processó, el bisbe portaria la imatge de la Mare de Déu amb un vel blanc, mentre a la consueta del canonge Herrera s’indica com «Hecho el Asperges, se bueluen a la sacristía para salir en processión y en ella lleva el domero assistente la ymagen de plata de Nuestra Señora que se pone en el altar, como queda dicho en la primera parte de esta consueta (cap. 8, pag. 56), cuidando el sacristán de San Pedro de tener prevenidos el altarico y dos candeleros» (Martí Mestre i Serra Estellés, 2009: 113-114 i ACV, Consueta de la Santa Metropolitana Yglesia de Valencia , 362). Després de la processó, el bisbe pujava a la trona des de la qual es realitzaven els sermons, seguit del sotssagristà que llegiria les oracions. Al costat d’aquests, tres capellans amb les mans velades anirien portant les relíquies al prelat, d’una en una, i amb un ordre establert a «lo libret que stà en la capsa dels librets». Els tres se situaven estratègicament als graons de l’altar, l’altre a sota i el tercer al costat de la porta del púlpit i damunt un banc, des d’on anaven entregant les relíquies al bisbe que, al seu torn, les mostrava als fidels, «e si en lo reliquiari hi haurà moltes relíquies, e oracions y antífones, no ha de senyar fins a la darrera». Destaquem aquí que la Pasqua de Resurrecció era una de les festes més sumptuoses en vestuari, ostentació de relíquies, capes, ciris i bordons en processó, que la mateixa consueta indica com a pròpies de les grans festes: la Pasqua, el Corpus, la Mare de Déu d’Agost i la Nativitat (Martí Mestre i Serra Estellés, 2009: 114-115).