Vicenta Tasa Fuster - Llengua i Estat

2. Utilitzem el terme de construcció ideològica, seguint Therborn (2015), com aquella visió del món que inclou tant les experiències quotidianes dels individus d’una societat com les elaborades doctrines intellectuals, la consciència dels actors socials i els sistemes de pensament i els discursos institucionalitzats d’una societat determinada. Therborn recorda, en aquest sentit, que no es pot confondre ideologia amb ciència, art, filosofia o dret. No tota ideologia pot ser ciència, art, filosofia o dret; però això no ha de fer-nos oblidar que tota construcció intel·lectual, científica, filosòfica o de dret sorgeix de configuracions ideològiques i podria funcionar com una ideologia.

3. Cal destacar l’estudi de Guillo (1989) sobre la utilització de la idea de la jerarquia lingüística per a l’expansió, primerament interna (dins dels estats nació) i posteriorment exterior (arreu del món), de la llengua considerada «superior» i «nacional», en el cas de les dues llengües de més ressò internacional en els darrers tres segles: l’anglés i el francés.

4. El genocidi armeni (1915-1917), gairebé en l’oblit, a mans de les forces nacionalistes dels Joves Turcs, és el cas probablement més terrible de la història contemporània d’extermini físic de milió i mig de persones per raó de llengua i cultura diferent de la del projecte nacional majoritari.

5. No s’ha de confondre la idea de «jerarquia (de representacions socials) en el dret» amb el principi de «jerarquia normativa del dret». La primera té a veure amb la construcció ideològica que hi ha darrere del dret material; el segon fa referència, com és ben sabut, al fet que una font o norma preval sobre una altra norma en funció del rang jeràrquic de l’autoritat o de l’òrgan que l’emet.

6. Vegeu, en aquest sentit, els treballs de Franklin (2010), Réaume (2005 i 2013) o MacKinnoc (1989) sobre les teories del dret i la jerarquia de gènere; i de manera més genèrica pel que fa a les construccions ideològiques, Therborn (2015 ) o Butler (2001); o referides a l’àmbit del gènere, el treball de Laqueur (1994).

7. Vegeu, per exemple, el Conveni-marc per a la protecció de les minories nacionals del Consell d’Europa de 1995, o la Declaració sobre els drets de les persones que pertanyen a minories nacionals o ètniques, religioses i lingüístiques, aprovada per l’Assemblea General de l’ONU, en la resolució 47/135, de 18 de desembre de 1992.

Текст предоставлен ООО «ЛитРес».

Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.

Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.