AAVV - Cartes de poblament valencianes modernes II

XVII. Íttem, és estat pactat que dits nous pobladors e los vehins e vasalls de dita vila que són o per temps seran, hajen de partir tota la palla de sa cullita, així de les terres del rech com del secà, a la sisena, ço és, la una part per a el senyor y les cinch parts per a el vassall, la qual palla haja de pendre lo senyor en lo paller, quant li pareixerà, dels que faran paller en sa perfecció, y el que no farà paller haja de portar la part del senyor a la palliza de la cassa de la senyoria francament.

XVIII. Ítem, és estat pactat que los dits nous pobladors que huy són y los vasalls que per temps seran tinguen obligació y hajen de partir tots e qualsevols fruyts de qualsevol gènero de arbres, així de horta com de secà, que huy són e per temps seran, al terz, ço és, dos parts per a el vasall y una per a el senyor, en esta forma: que lo oli se haja de partir, fet que sia y clar, en la almàcera, triant lo senyor la part que li pareixerà; les moreres, en los arbres, exceptant les garrofes y figues les quals se hajen de partir: les garrofes que es culliran en les garroferes, així de horta com de secà, se hajen de partir seques que sien a hon lo senyor voldrà, les tres parts per a el vasall y la quarta per a el senyor; y les figues se hajen de partir seques que sien, així de horta com de secà, a la sisena, ço és, cinch parts per a el vasall y una per a el senyor; y dels arbres de fruyta que no es farà diners ni grangeria, cullguen aquella per a sa casa, lo vasall y també lo senyor, sens partició alguna; y si farà grangeria, se haja de partir ab dit senyor al terç, com dit és dels demés arbres.

XIX. Íttem, és estat pactat que dits nous pobladors y los vasalls que per temps seran hajen de pagar y partir ab lo senyor a la sisena del fruyt de les vinyes, ço és, si fan pansa, seca que sia y pagat lo delme, de sis arrobes una, ço és, cinch per al vasall y la una per a el senyor; y si fan vi, així del mosto com del prensat y repremut, de sis cànters hu, ço és, los cinch per a el vasall y lo hu per a el senyor, al duell, la qual verema se haja de fer en los cubs de la senyoria y, la part tocant al senyor, lo dit vasall la haja de portar a la cassa o puestos que el senyor senyalarà francament. Y de les vinyes que novament plantaran, los primers set anys sien franchs de dita partició.

XX. Íttem, és estat pactat que lo dit senyor dóna llicència e permís, als dits vasalls que huy són e per temps seran, per a cullir les olives verdes o negres per a adobar per a ses casses y servici, fins tres barcelles, sens partició alguna, y si més ne culliran, ne hajen de pagar la part a la senyoria; ab què el temps que les cullguen o lo dia que les culliran, hajen de manifestar-o a dit senyor per a què les asente y mesure, per aquell temps de fer lo oli lo senyor cobre y es refasa de la part.

XXI. Íttem, és estat pactat que dit senyor establirà a cascú de dits nous pobladors, per a ells y als seus, en los càrrechs y censos damunt dits y ab les obligacions infrascrites, les casses y terres que cascú de aquells té encomanades fins en número de cent casses y heretats, eo les que millor y més comodament li pareixerà fer, a son beneplàcit. Y los arbres que en cascuna terra que se’ls establirà, sien de qui tindrà lo sòl de la terra, de manera que ningú del dia del establiment en avant puga tenir senyoria en ningun gènero de arbres que lo sòl de la terra no li sia establida, de tal manera que ningú tinga arbres en terra de altri, y exceptant les oliveres de les partides de la Pedrera y Alfonya.

XXII. Íttem, és estat pactat que lo dit senyor es reserva per a ell y a sos succesors tots los arbres de oliveres y garroferes de les partides de Muntis y Suagres y Beniprim y la Plana, les quals en ninguna manera vol ni entén donar a partició, ans aquell se reserva per integrum per a aquell y a sos succesors com fins huy són estats, no obstant les terres hon aquelles estan plantades estiguen acomanades y se hajen de establir y se establixquen als vehins vasalls de dita vila, no obstant lo contengut en lo antecedent capítol. Y així mateix, se reserva dit senyor, per a ell y als seus, tots y qualsevol gènero de arbres silvestres y que no fan fruyt de partició que estan en totes les terres e térmens de dita vila y baronies, per a el que ben vist li serà, los quals ningú de aquells gozen ne presumeixquen tallar sots les penes a dit senyor ben vistes.

XXIII. Íttem, és estat pactat que qualsevol dels vasalls e vehins de dita vila y baronies que tindran horta y algoleges en qualsevols dels barranchs dels dits térmens, tinga obligació de fer y conservar los azuts y cèquies, com se solia fer en temps dels moriscos; y no fent-ho, puixa qualsevol dels interesats fer instància al senyor o a son procurador general, o al mustasaf de dita vila o al cequier, manant als interesats y regants de dites cèquies y azuts netegen y conrreen aquells, y si menester és, lo facen de nou, ab les penes necessàries. Y lo senyor que huy és y per temps serà, per son propi interès puga fer als dits interesats, ab les penes a aquell ben vistes, dits azuts y cèquies sempre que menester serà, y si li pareixerà ho puga fer fer a altres persones a gastos de dits regants, açò és entès que sia en anys que hi aja aygua per a regar, que no sia més lo treball que el benefici.

XXIIII. Íttem, és estat pactat que tot lo fem que es farà en les casses y corrals de dits vasalls y en les eres, terres y en qualsevol part del térmens generals de dita vila y baronia, se haja de posar en les terres que dits vasalls tindran en los dits térmens, sots les penes a dit senyor ben vistes.

XXV. Íttem, és estat pactat que de totes les vendes, donacions y transportacions y de qualsevol gènero de actes que·s faran, hajen de pagar lluïsme a dit senyor, a dos sous per lliura, y mig lluïsme a sou per lliura, exceptats los que conforme a furs del present regne no deu lluïsme.

XXVI. Íttem, és estat pactat que totes les dites particions de grans, fruyts, herbes y cullites que dits vasalls han de fer y respondre a dit senyor, segons està dit en los presents capítols, sien cens ordinaris ab fadiga y lluïsme de totes les dites terres, ab plen dret emphiteòtich, pagadors in perpetuum en los deguts terminis.

XXVII. Íttem, és estat pactat que los vasalls tinguen obligació de tenir netes y conreades les cèquies y azuts de les cèquies de la vila, los quals, sempre que menester serà, hajen de netejar aquelles juntament ab los brasals y escorredors de aquelles. Y si algunes obres seran menester, lo senyor haja de donar mestre, y la calz que serà menester, a ses costes, y lo demés de manobres y pertrets los vasalls; y si alguna fusta de pi sia menester, haja lo senyor de donar-la francament. Y la bassa y cèquia de dit molí se haja de conrear y netejar a despeses comunes del senyor y regants de dita cèquia.

XXVIII. Íttem, és estat pactat que totes les pesses que lo senyor haja de menester en la almàcera, així cruxeres, bigues, riglons, safes, templeres, fusells, anous y demés peces, qualsevol que sien, tinguen obligació los vasalls de portar, les que seran menester, francament, y si se han de comprar, lo senyor les haja de pagar.

XXIX. Íttem, és estat pactat que la soldada o soldades dels guardians y ministres hi aurà en la present vila, se haja de pagar de la mateixa manera que fins huy se ha acostumat, que és, trent, ans de delmar ni partir de tot muntó, lo guardianatge; y si serà menester augmentar dit guardianage per a haver de possar algun altre, sia de la mateixa manera que està dit, lo qual guardià haja de posar y despedir lo dit senyor, sens entrometre’s los dits officials ni vasalls.

XXX. Íttem, és estat pactat que lo dit senyor se reserva totes les regalies de la present vila per quant totstemps són estades sehues, ço és, molí, tendes, forn, almàcera, carniceria, taverna y fleca, hostal, teular, saboneria y qualsevol altre que hi aurà y de present hi aja, y que no se’n facen de noves ni se’n puguen fer que no sien del senyor.