AAVV - Cartes de poblament valencianes modernes II

Quo fuerunt acta in loco Benumea, termini ville de Pego, die decimo mensis iulii anno a Nativitate Domini millessimo sexcentessimo undecimo.

Sig+num mei Mathei de Roda, procuratoris predicti, concedentis et dicto nomine firmantis.

Sig(++++++++++++++++++++++++++)na nostrum, predictorum noviter populatorum acceptantium, qui hec omnia singula suis singulis referendo laudamus et aprobamus et ad suum debitum finem et effectum produci volumus tamquam ex nostra certa sciencia et libera voluntate firmata.

Testes huius rei sunt Franciscus Periz et Andreas Puig, de Pego, in dicto loco de Benumea reperti.

In quorum fidem et testimonium ego, Josephus Puig, auctoritate regia notarius per totam terram domini nostri regis Philippi, hic meum solitum artis notarie appono sig(+)num.

Sig+num Puig, constat de supraposito in presenti pagina unde legitur «un».

117.

1611, juliol 10. Bèlgida.

Vicent Bellvís, lloctinent general de la tresoreria del Regne de València i senyor de les baronies de Bèlgida, Montes i Suagres, atorga carta pobla a la vila de Bèlgida per a cent pobladors.

Notari, Nofre Blai Borja.

A. ARV, Reial Justícia, núm. 795, ff. 21v-28v. Còpia simple de 1739 a la cort del justícia civil de València, a partir d’una còpia feta el 20 d’abril de 1707 per Gaspar Domingo Devesa, notari de Xàtiva.

Edicions:

a. Jornet Perales, M., Bélgida y su término municipal , València, Imp.Vives Mora, 1932 (reed. facsímil, 1973), pp. 358-375. Edició parcial, ja que tradueix la part en llatí al castellà.

b. Cita: M. Gual, Las cartas pueblas... , doc. núm. 279.

TEXT

Die X mensis iulii anno a Nativitate Domini M DC XI .

In Dei nomine, amen. Noverint universi quod nos don Vincentius Bellvis, locumthenens generalis tesaurarii civitatis et Regni Valentie, dominusque ville et baroniarum de Belgida, Muntis et Suagres, in presenti Regno Valentie constructarum, in dictaque villa repertus, ex una; Michael Sesplugues, justitia dicte ville, Anthonius Matheu, Joannes Tormo, Michael Mico, jurati dicte ville de Belgida, Anthonius Sent Pere, Nicolaus Marti, Joannes Tormos, mayor dierum, Josephus Exea, Joannes Gacet, Vincentius Senta Maria, Michael Soler, Gregorius Soler, Petrus Orient, Jacobbus Capcir, dierum minor, Natalis Perez, Joannes Sanz, Alonsius Rodriguez, Gaspar Lorens, Petrus Senta Maria, Petrus Boveda, Hieronymus Tormo, Franciscus Luna, Stephanus Sancho, Joannes Carrasco, Joannes Aznar, Petrus Albert, Bartholomeus Maestre, Vincentius Sanz, Joannes Esplugues, Joannes Tormo el Roig, Michael Giner, Joannes Matheu, Ludovicus Joan, Jacobus Capsir, dierum minor, Franciscus Soler, Gaspar Abad, Anthonius Joannes Luna, Franciscus Albert, Petrus Carratala, Andreas Sanchis, Franciscus Macip, Vincentius Gisbert, Petrus Pont, Joannes Pla, Anthonius Albert, Joannes Vañon, Baptista Perez, Genesius Roig, Franciscus Perez, Petrus Sanz, Vincentius Esteve, manyanus, Franciscus Costa, Silvester Molla, Bartolomeus Barrera, Bartholomeus Dura, Petrus Mico, Jacobbus Jornet, Petrus Luxan, Simeon Aznar, Bernardus Gabarda, Bartholomeus Perez, Nicolaus Mico, Vincentius Esteve, Petrus Colomer et Jacobbus Company, omnes residentes in dicta villa de Belgida, parte ex altera, coniuncti et congregati in porta palatii dicte ville de Belgida, ubi pro negotiis tractandis universitatis dicte ville de Belgida soliti sumus convocari et congregari. Quia de ordine et mandato domini nostri regis Philippi tertii, feliciter regnantis, cum regia pracmatica publicatta in presenti regno Valentie sub die vigesimo secundo mensis septembris anno a Nativitate Domini millesimo sexcentesimo nono, fuerunt expulsi et banditi a presenti Regno Valentie et a regnis Hispanie omnes sarraceni presentis regni, qua de causa dicta villa de Belgida fuit despopulata, eo quia vasalli, vicini et habitatores illius erant sarraceni. Et itta, ego dictus don Vincentius Bellvis, cum suma diligentia, tam pro conservatione jurisdictionis per foros presentis regni mihi tamquam domino dicte ville concesse, quam pro meo interesse et in dicta villa succesorum et creditorum, dictam villam de personis christianis popullare curavi 51 et itta fuit iam populatam de predictis residentibus. Et cum sit iustum dictas domos et terras dicte ville stabillire et in enphiteosim vobis, supradictis residentibus in dicta villa, dare, eo quia eas infulquetis, cultivetis et in eis laboretis, et emmolumenta redditus mihi et succesoribus meis tanquam boni vassalli et in emphiteosim pareatis et solvatis, convenimus de conservatione et stabilimento domorum et terrarum et alliarum rerum dicte ville et mihi, domino illius, pertinentium, in modo infranominando et in capitulis inmediate sequentibus:

I. Primo , és estat pactat, avengut y concordat entre dit senyor de dita vila de Bèlgida, de una, y los dits nous pobladors y vasalls de altra, que tots los nous pobladors, ans que se’ls facen los establiments de les casses y terres y demés possesions, se hajen de avasallar y prestar los homenatges y jurament de fidelitat a dit don Vicent Bellvís, senyor de dita vila y baronia, y a sos successors, de la manera que de justicía estan obligats com a tenint en dita vila y baronies tota la jurisdicció civil y criminal, alta y baixa, mer y mixt imperi, sotsmetent-se a son for e jurisdicció, a fer dret així civil com criminal en poder de aquell y dels jutges nomenadors per aquell, en primera y les demés instàncies que conforme a furs y privilegis del present regne poden y dehuen semblants senyors tenint tota la jurisdicció. E noresmenys, regoneixeran a dit senyor y a sos succesors per senyors directes de totes les casses, terres y posecions que els seran establides, ab totes les preheminències y drets que semblants senyors directes gozen y tenen, ab dret de fadiga, cens y lluysme segons desús se dirà.

II. Íttem, és estat pactat que los dits nous pobladors hajen de fer residència personal y contínua en dita vila y baronia, en sa cassa y família; y si estaran per espay de sis messos contínuos sens residir en aquella, sens llicència del senyor, puixa lo dit senyor llevar-los les casses y terres y donar-les a la persona que ben vist li serà, essent cas de comís per pacte y haver-se consolidat la senyoría útil ab la directa, sens ningun gènero de procés.

III. Íttem, és estat pactat que per temps de quatre anys, contadors del present dia en avant, no puguen vendre ningú de dits pobladors casses ni terres, y si se’n volguessen anar, se’ls hajen de refer-li les millores hauran fet en dita heretat.

IIII. Íttem, és estat pactat que los dits nous pobladors y sos succesors tinguen obligació cascú de cultivar ses terres a ús y costum de bons llauradors, y les casses conservar-les habitables a ús de bon enphiteuta. Y deixant les terres incultes per temps de tres anys consecutius, y les casses inabitables sis mesos, sia cas de comís, sens que haja de precehir interpelació ni altra diligència alguna. Y si algú hi agués que deixàs de cultivar part de les terres de sa cassa, deixant-les incultes dits tres anys, puixa lo senyor donar aquelles de guaret y reguaret a la persona que ben vist li serà o comisar-les.

V. Íttem, és estat pactat que los dits nous pobladors ni sos succesors, en lo temps que puguen vendre dites casses y haciendes, no les puguen vendre sinó a persona que haja de fer cap de cassa en dita vila, si no fos ab llicència. E venent a persona que no fasa dit cap de cassa, ipso facto sia cas de comís. Lo qual comprador, sent foraster, tinga obligació, dins dos mesos després de la compra, portar sa cassa y família a la present vila, sots pena de comís.

VI. Íttem, és estat pactat que si contra la pressent capitulació lo dit senyor o sos succesors, o algunes o alguna persona, donàs llicència, la tal o tals no puixen ser tretes en consecuència ni al·legar possesió alguna per ninguna subtilitat, sinó que les tals llicències totstemps se entenguen fins tant que lo dit senyor voldrà y li pareixerà.