Francés Crespo - Cartes comercials i lletres de canvi de Francés Crespo, mercader valencià (1585-1601)

C artes comercials i lletres de canvi de Francés Crespo, mercader valencià (1585-1601)

f onts històriques valencianes S 58 .

C artescomercials i lletres de canvi de Francés Crespo, mercader valencià

(1585 – 1601)

Edició a cura de

José Manuel Iborra Lerma

Margarita Vila López

2013

f onts històriques valencianes S

Directors de la col·lecció

Antoni Furió i Enric Guinot

© José Manuel Iborra Lerma i Margarita Vila López, 2013

© D’aquesta edició: Universitat de València, 2013

Disseny de la col·lecció: J.P .

Il·lustració de la coberta : Signatura de Francés Crespo.

Maquetació: Inmaculada Mesa

ISBN: 978-84-370-9324-6

Edició digital

Entre l’extensa documentació de l’Arxiu del Regne de València (ARV), hi ha una secció titulada «Varia» que correspon a documents antics de molts diversos tipus i d’atzarosa procedència. Cadascun dels documents ens podria contar com, redolant, va trobar acolliment en aquesta secció.Tots tenen en comú el fet d’ésser documentació privada, que si haguera seguit la trajectòria normal hauria parat en l’oblit i l’eliminació.

Entre ells, destaca un manuscrit amb la signatura 424 que consta de 209 fulls sense numeració, és a dir, 417 pàgines de lletra atapeïda. Escorcollant pàgines i intentant-ne la transcripció, ens adonàrem que hi havia 266 pàgines de cartes mercantils de tipologia variada i d’una perfecta ordenació cronològica. Cal afegir 151 pàgines que contenen les còpies de nombroses lletres de canvi, emeses o retornades de diverses ciutats, de les quals n’hem pogut transcriure 566. El personatge autor de la documentació es el mercader valencià Francés Crespo.

Estem davant d’un llibre registre tant de cartes enviades com de lletres de canvi emeses, semblants en molts aspectes a les «lettres marchandes» de l’afamat mercader castellà Simón Ruiz. 1

La conservació del manuscrit és bona, si en fem excepció d’algunes pàgines que contenen part de les lletres de 1587 i d’altres que són completament il·legibles. Les pàgines, a vegades amb certa dificultat, han estat transcrites íntegrament.

Des de la primera carta, datada el 22 de maig del 1590, fins a la darrera, del 17 d’octubre del 1601, hi ha 215 cartes copiades segons la data cronològica. El llibre de les lletres de canvi comença amb un títol general: «Des de así escomensen les còpies de les lletres de cambi...»; la primera es gira el 6 de desembre del 1585 i la darrera el 28 de setembre del 1601.

Les operacions bancàries de Francés Crespo en la Taula de València comencen el 1586, probablement per compliment de la disposició de les Corts de 1585 que tancava les cases privades de canvis, obligant els mercaders a realitzar transferències i pagaments per mitjà de la Taula. 2També aquesta interessant sèrie es trenca sobtadament en la tardor de 1601.

Per la lectura atenta de les cartes ens assabentem dels diversos tipus que en cal remarcar.Trobem cartes familiars, cartes d’avís , certificats fiscals, cartes d’indemnitat i un nombrós grup de cartes de relació amb corresponsals i altres mercaders situats en diverses places financeres.

Entre les cartes enviades a Nàpols, n’hi ha 14 adreçades al seu germà Jaume Diego que s’expressen en un to familiar. Abunden les notícies de la salut dels parents i els naixements i òbits dels xiquets. En un to més mercantil apareixen recomanacions respecte de banquers de Nàpols i funcionaris espanyols que dominen la política local napolitana. Tot açò no obsta perquè Crespo incloga durs retrets al seu germà, per la conducta balafiadora que l’impulsa a reclamar els 200 ducats anuals procedents del testament del seu pare, que administra Francés Crespo (carta 126).

Les 64 «cartes d’avís» (així les anomena Crespo) són molt importants: estan adreçades a Medina del Campo i contenen acuradament els detalls de les lletres de canvi lliurades i les operacións financeres subsegüents. L’esquema d’aquestes sartes és el següent:

1. Darrere de la salutació, es manifesta l’acord, o en el seu cas, l’ajust de comptes respecte del resultat de la fira precedent.

2. Enumeració detallada de les lletres de canvi lliurades «per mon compte».

3. Enumeració de les lletres emeses per «enquentro», lletres de particulars on Crespo actua d’avalista, i per això les acompanya a vegades una «sotascrita».

4. Per últim una expressió molt repetida: «tot a sobres de mi» amb promesa de donar el compliment degut.

En les «cartes d’avís» és fàcil trobar les lletres de canvi, per això degueren anotar-se al mateix temps.

Hem trobat sis cartes de contingut fiscal que certifiquen la promesa de pagament dels diversos impostos sobre el tràfic mercantil: el peatge, la lleuda, la quema i les cises, a més del nou impost sobre les sedes. A vegades consta que es paguen per concert entre les diverses institucions valencianes. El seu estudi pot matisar i fer comprendre millor l’aplicació real de les taxes que es coneixen dels esmentats imposts, així com l’impacte de la presió fiscal sobre els negocis exportadors. També trobem referències al famós almojarifazgo o almoixerifat, drets duaners de Sevilla (carta 64 [9] y 68 [10]).

Ens queda el dubte de si les expresions «carta d’indemnitat» i «sotascrita» es refereixen al mateix document, és a dir, a un aval que estén Crespo a terceres persones amb la promesa de pagar «plana i mercantílvolament». Mentre que les

«sotascrites» tenen una redacció mínima, tan sols la referència al seus beneficiaris, les quatre cartes «d’indemnitat» presenten un text notarial extens amb totes les clàusules i promeses de pagament per part dels beneficiaris de l’aval. 3

El grup més nombrós és el de les 125 cartes de relació amb els seus representants, donant-los ordres de compra o venda, interessant-se pels preus corrents i queixant-se molt sovint de la seua conducta personal. Apareixen moltes notícies sobre les previsions de les collites en València (carta 195). Comparacions entre el preus de la «coginilla» a València i a Sevilla (carta 6). Es curiosa la referència a «les almadraves de así de Benidorm» en una importació de «tollines» (carta 20 [9]), o els diversos enviaments d’arròs de la Ribera des del port de Cullera amb destinació a Barcelona, remarcant que «l’arròs no pot ser millor» (carta 125).

Altres cartes remeses a banquers afamats, com els Aldanes o els Parravicinos tenen un caire més financer, on apareixen els beneficis obtinguts per l’aplicació de l’interés i les comissions. Molt sovint aquests beneficis queden emmascarats quan es tracta de lletres protestades o retornades, situació en què la moneda castellana és canviada per un valor superior, marcat en maravedís.

Les destinacions de les cartes són: 46 a Sevilla, 44 a Medina del Campo, 36 a Nàpols, 24 a Barcelona i 14 a Madrid. El eix Sevilla-Medina del Campo és, amb diferència, el més important de l’època, per la plata americana. La segona àrea de relació comercial és el triangle Barcelona, Nàpols, Mallorca per motius geogràfics i històrics. No hi ha cap relació amb Flandes i és escasa amb Lió, Besançon i Piacenza.