Francés Crespo - Cartes comercials i lletres de canvi de Francés Crespo, mercader valencià (1585-1601)

VELASCO, Pedro

Mercader amb qui tingué sempre bona relació, fins al punt d’inscriure un compte conjunt en la Taula quan formaren companyia comercial per arrendar els delmaris més grans. La primera referència no pot ser millor «de rico de rico no entiendo que lo sta, que tenia mui buen pasamiento». En les cartes d’avís i en les lletres es freqüent el seu nom per haver format companyia comercial in solidum , i es valen d’Emiglio Homedeo de Piacenza «con todo nuestro avantaje de nosotros Pedro de Velasco y Francisco Crespo». Açò es nota també en el compte conjunt que s’obrin en la Taula. En efecte, en el Manual de Taula l³ 58, en la data de 17 de novembre del 1597 consten set anotacions correlatives en què els encarregats de recollir i vendre els productes del delme de Xàtiva ingressen, de «contants», els diners de la venda, i ho fan sempre en el compte conjunt. Despres trauen, també de «contants», el salari que s’assignen Pedro Velasco i FC en aquest cas 50 lliures cadascú. Per últim, fan una transferència al compte del ardiaca de Xàtiva: «Dehuen Velasco y Crespo, per ells diem a Vicent Roca de la Serna, artiaca de Xàtiva, mil doscentes lliures 10 sous, dixeren dits girants per la premisia de Xàtiva y paga de Tots Sants propassat» (AMV, l³ 58, 17.11.1597). Anotacions com aquestes es repeteixen en els Manuals de Taula en correspondència amb les cartes i lletres. En el gràfic adjunt es poden observar els sumatoris d’operacions bancàries de Francés Crespo en la Taula de València tal com apareixen en els Llibres Majors, per venciments quatrimestrals. Encara que falten alguns quatrimestres, la tendència general es evident: mentre Crespo volgué obrir-se camí en la ruta indiana a través de Sevilla, els comptes no passen de les 10.000 lliures per quatrimestre. Contrasta, a partir de 1598 amb la nova situació, la recaptació del delmes de Alberic, Xàtiva i Ontinyent, a que s’arrisca, amb èxit, juntament amb Pedro de Velasco, li permet augmentar les operacions bancàries i sobrepassar les 40.000 lliures al quatrimestre. El trencament abrupte en la tardor de 1601 es deu al viatge que emprén cap a Roma, comissionat pel bisbe i canonges de Sogorb. No queden més notícies de la companyia mercantil de Pedro Velasco y Francés Crespo.

Finalment, hi ha referències en les cartes a les «seguritats» que es pagaven per si de cas hi havia algun accident en la navegació comercial. FC també es dedicà a aquest negoci, encara que ho hem descobert en els seus comptes de la Taula. Assegurava la vida del mestre de Montesa en 100 lliures quan aquest emprenia algun viatge (AMV, l³ 49, 20.08.1592). També sobre mercaderies hem trobat el negoci de la seguretat. Axí assegura una nau per 50 lliures en el trajecte Gran Canària-l’Havana i després per 50 lliures més desde «la Gran Canària a les Índies» (AMV, l³ 49,10.09.1592). Altres trajectes asegurats per FC són València-Mallorca i Morvedre-Gènova, sobre un carregament de vi (AMV l³ 49,11.09.1592).

També consten les pèrdues per «un dany que hi ha hagut en la sagetia de Anthoni Gautier» i pel qual ha de pagar 16 lliures 10 sous a Marc Antoni Mussefi (AMV, l³ 42, 5.11.1589).

Hem fet una transcripció paleogràfica del manuscrit original seguint els criteris usuals i dels editors. En les pàgines en castellà, en cas d’elisió d’alguna lletra, s’utilitza l’apòstrof. En el text català es fa ús normatiu de l’elisió. En alguns casos davant l’absència de la consonant «h» es posa l’accent diacrític per distinguir à (verb) de a (preposició).

La paginació del manuscrit s’inclou dintre del text amb una numeració més petita.

Respecte dels signes monetaris que trobem en l’original són impossibles de reproduir, per això els hem transcrit nominalment: lliures, sous, castellanes, ducats, escuts d’or del sol, carlines, maravedís, per a major claredat i comprensió del text. Hem comprovat que la moneda usual s’anomena «castellana» en femení en el text valencià, mentre que en el castellà es masculí. En les cartes i lletres apareix amb molta freqüència el valor de cada moneda exterior expressat en el canvi en la moneda usual valenciana: lliures, sous, diners.

Agraïm la col·laboració d’Antoni Ferrer Perales en la correcció i millorament del text introductori. No ens oblidem de Nieves Munsuri i d’Ibeth Maria Rodríguez que ens han ajudat en el treball de transcripció i de passar-lo a l’ordinador.

Finalment, val a dir que les cartes transcrites en el present volum només són una selecció de les 559 conservades que va anotar Francés Crespo. Considerem que els documents poden servir per extreure informació de l’època, per la qual cosa oferim als possibles investigadors interessats la possiblitat d’accedir als documents transcrits en la seua totalitat.

ADROER, A. M. i G. FELIU I MONTFORT, Historia de la Taula de Canvi de Barcelona , Barcelona, Caixa de Barcelona, 1989.

AYATS, J. C., F. UDINA i S. ALEMAY, La Taula de Cambio de Barcelona (1401-1714 ), Barcelona, Banesto, 1947.

BARRIENTOS GARCÍA, M., Un siglo de moral económica en Salamanca (1526-1629 ), Salamanca, 1985.

BERNAL, A. M., «Sobre los seguros marítimos en la Carrera de Indias», en Actas del V Centenario del Consulado de Burgos , Burgos, 1995, pp. 501-627.

—— «Introducción», en Dinero, moneda y crédito en la monarquía hispánica. Actas del Simposio Internacional , Madrid, 1999, pp. 13-18.

—— «Remesas de Indias: de dinero político al servicio del imperio a indicador monetario», en Dinero, moneda y crédito en la monarquía hispánica , Madrid, 1999, pp. 353-384.

CARRERES ZACARÉS, S., Libre de memòries de diversos sucesos e fets memorables e de coses senyalades en la Ciutat e Regne de València (1308-1644 ), València, 1930.

—— La primitiva Taula de Cambis de València , València, 1950.

—— La Taula de Cambis de València (1408-1719 ), València, 1957.

CASADO ALONSO, H., «El comercio internacional burgalés en los siglos XV y XVI», en Actas del V Centenario del Consulado de Burgos , Burgos, 1995, pp. 177-247.

—— «Comercio, crédito y finanzas públicas en Castilla en la época de los Reyes Católicos», en A. Bernal (ed.), Dinero, moneda y crédito en la monarquía hispànica , Madrid, 1999, pp. 135-156.

—— «Crédito y comercio en las ferias de Medina del Campo en la primera mitad del siglo XVI», en Elena García Guerra y Giuseppe di Luca (eds.), Il mercato del credito in Età Moderna , Milà, Franco Angeli, 2009, pp. 21-47.

CLAVERO, B., Usura. Del uso económico de la religión en la historia , Madrid, Tecnos, 1984.

—— Antidora. Antropología católica de la economía moderna , Milán, 1991.

CONDE Y dELGADO DE MOLINA, R., «Notas sobre la banca valenciana a fines del siglo XIII. Cuentas de Bernat Planell con la Corte», en Homenaje a Pilar Faus y Amparo Pérez , València, 1995.

CORTÉS MUÑOZ, F., «Aportación al estudio de las instituciones mercantiles de la València Foral. La condición jurídica de los mercaderes», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura , XXIV, 1948, pp. 218-225.

CRUSELLES gÓMEZ, E., El Maestre Racional de Valencia , València, 1989.