Francés Crespo - Cartes comercials i lletres de canvi de Francés Crespo, mercader valencià (1585-1601)

Els destinataris de les cartes són en primer lloc els banquers que operen en les fires de Medina del Campo com Pau i Alonso d’Aldana. La relació amb ells i el seu banc ultrapassa el mer tracte financer i arriba a ser cordial. Crespo anota el condol que li causa la mort imprevista d’Alonso d’Aldana, lloant el seu potencial econòmic (carta 68 [12]).

Sense deixar d’operar amb Pau d’Aldana, comença la relació comercial amb Muzio Parravicino, mercader procedent de la ciutat italiana de Como. Aveïnat a València, s’implicà en els afers de l’avituallament de la ciutat. El seu matrimoni amb Leonor Camarena, filla del mercader valencià Joan Camarena, li va donar a Muzio noves oportunitats, com es pot resseguir en els seus comptes dels llibres majors de la Taula. Crespo va eixamplant la seua relació financera amb altres banquers italians com Ludovico Maggi i Giovano Bononi. Cap al final és molt freqüent la relació amb Ferramonte Parravicino, nebot de Muzio. 4Altres destinataris dignes de menció són Jaume Llebre a Barcelona i Joan Simonet a Mallorca.

Quan el destinatari és un corresponsal, el tractament és fred i altiu. Els recorda amb insistència les obligacions, els recrimina la poca fidelitat, els envolta en paternals consells de com han de fer els tractes, i els bonega pel balafiament de diners que els ocasiona el joc i el tracte amb dones. Quan tornen a València, a banda d’insultar-los, no té mirament a posar-los en la presó com fa amb Antoni Proens (carta 61).

El manuscrit inclou la còpia de 559 lletres de canvi que sovint podem trobar en les cartes d’avís . El 82,8% de aquestes lletres van o vénen de Medina del Campo. Concretament, 311 hi van i se’n retornen 152, no sempre per causa de protest. Les enviades a Medina del Campo anoten sempre la fira en què surtiran efecte: febrer, juny i octubre.

La moneda utilitzada és la «castellana», moneda fictícia amb un valor de 485 maravedís, de la qual Crespo anota sempre el canvi en lliures i sous valencians. S’inclou també en el cos de la lletra una comisió del 0.7% i, a vegades, un tipus d’interés que oscil·la entre el 4% i el 7%.

Hi ha diversos tipus de lletres, desde les normals amb quatre persones que actuen: en origen, el prenedor i el lliurador, i en la fira el beneficiari i el lliurat. A vegades van acompanyades d’avals o «sotascrites» del mateix Crespo. En moltes ocassions el beneficiari i el lliurat són la mateixa persona, i s’indica amb l’expressió «pagaran a si mateixos». En altres lletres s’inclou un compte particular que respon als arrendaments de delmes que Crespo concerta amb l’arquebisbat de València. Són freqüents les referències als delmes de Beniatjar, Cocentaina, Alberic, Xàtiva, Ontinyent, les rendes de l’ardiaca de Morvedre, els drets senyorials del duc de l’Infantado a Alberic, etc. A vegades se citen els noms del corredor i del notari amb els honoraris que els pertoquen.

Les lletres adreçades a Sevilla s’encapçalen amb l’expressió «al usat», que vol dir que no hi ha fires i per tant apareix una data concreta de pagament. La moneda utilitzada és el ducat de 275 maravedís. En aquestes lletres apareixen els noms de banquers privats com ara Andrés de Ecija i Pedro Villamor, relacionats també amb els mercaders barcelonins Pau i Miquel Puiggener (lletra 1588/22). En tot cas, s’adverteix que en aquella época l’eix Sevilla-Medina del Campo domina l’activitat econòmica i financera.

En les lletres enviades a Barcelona, el canvi es realitza a «lliura per lliura», normalment per enviaments de carregues d’arròs de la Ribera. En les remeses a Lió la moneda emprada es el «scut de or del sol» amb una cotització de 23 sous 8 diners valencians. Les hostilitats obertes amb França per l’assassinat del rei Enric III en agost del 1589 determinen la fi de les bones relacions de Crespo en aquesta plaça, on negociava amb els Bonvisis, Caponis i Saulís. Les 7 lletres adreçades a Mallorca tenen relació amb negocis en Sevilla i estan valorades en rals de 13 sous 4 diners valencians. En la carta 52 es relata el procediment del protest amb les despeses subsegüents, perquè el mallorquí Cosme Proens no pot realitzar el pagament.

El trasllat de les fires de Besançon a Piacenza per motius de seguretat s’anota el 1600 en lletres que hi són lliurades. De manera semblant, el 1601 el trasllat a Burgos de les fires de Medina del Campo es nota en les destinacions de les lletres.

Algunes lletres de canvi donen a entendre l’inici de la pràctica de l’endossament a tercers amb la clàusula «i ausent a...» (lletra 1588/5). En una altra lletra (1588/22), Camarena ordena a Crespo que pague «a don Martín Bellvís y ausent a Joan Mata» 613 castellanes. El pagament es va produir a favor de Joan Mata segons consta en la Taula. 5Raymund Roover dóna molta importància a la pràctica de l’endossament de lletres a tercers, que podria començar a la fi del segle XVI i que suposava un avanç molt important en el món dels negocis. 6

Francés Crespo és un personatge fins ara desconegut. No apareix el seu nom en cap publicació que haja pervingut al nostre abast. El corpus epistolar que hem transcrit ens ofereix algunes dades sobre la seua vida familiar i els esdeveniments més notables ocorreguts a València des del 1590 fins al 1601. Els llibres de la Taula de València anoten les seues operacions bancàries també en aquest tram històric. En aquestes cartes, sobretot les adreçades a Nàpols, on el seu germà Jaume Diego actua com a corresponsal, trobem referències als seus familiars, cosa que no els lliura, tanmateix, de les seues imprecacions.

No sabem on va nàixer, ni tampoc no ens dóna referències del seu domicili a la ciutat. Per les cartes ens assabentem que estava casat amb una de les filles dels Montoro i que tingué molts fills, la majoria dels quals moriren quan eren petits (carta 24 [10] i 79 [17]).

Dóna referències de l’endogàmia de aquestes dues famílies de mercaders. El matrimoni de germanes seues amb els Montoro crea una xarxa de negocis compartits, formant companyies comercials. La mort del seu sogre, Antonio Montoro, la comenta amb admiració pels 60.000 ducats que deixa a una descendència nombrosa, pero es lamenta que a ell no li tocarà res (carta 79 [18]).

Les cartes estan plenes de consells i sentències tretes de l’experiència de les activitats mercantils que sovint trasmet als seus corresponsals. Justament, aquests reben admonicions pel balafiament de despeses en cavalls, en dones i per pèrdues en el joc. Mentrestant, els comunica la seua aversió a la banca privada castellana, afectada massa sovint dels rompimientos o fallides bancàries, que cita amb freqüència, perquè ell es lliura d’aquests entrebancs. Prefereix que li envien els diners en comptants o a canvi per lletres segures, i també en mercaderies provinents de les Índies com la «cochinilla», les perles i, per damunt de tot, la plata.

En l’any 1590 Crespo compareix davant la Batllia General acusat de frau en el pagament dels impostos del peatge i la quema respecte d’una entrada de 197 lliures de «seda en madeixa», comprada a la Pobla Llarga. Crespo al·lega la llibertat natural de comerç i s’acull al plet començat contra el nou impost sobre la seda. Descriu com es feia el pagament d’aquests impostos:

se acostuma deixar penyora al dit portal per a on entra la dita seda.Y en aprés per a cobrar dita penyora, ha de pendre albarà de solta de la sisa de mercaderia de la present ciutat de València, y dit albarà de la sisa ha de passar y ser colpejat del peatge per a poder cobrar dita penyora, y lo credencier de dit peatge, quan se ha de colpejar dit albarà de solta, assenta en lo Libre del Manifest del peatge y carrega la quantitat de seda que ha entrat a la persona que la ha entrada en la forma acostumada. 7