AAVV - Cartes de poblament valencianes modernes II

VII. Íttem, és estat pactat que en crear y elegir justícia y lochtinent de justícia, jurats, mustazaf y demés officials se haja de tenir esta orde: per a fer jurats, lo justícia y jurats que seran, per a fer jurats nous, facen nòmina de dotze persones, nomenant-ne cascú de les tres, y esta nòmina o memorial la donen o imbien al senyor a hon estarà, com no sia fora el regne, de les quals dotze persones puixa, si li pareixerà, mudar-ne quatre, nomenant-ne altres quatre en lloch de aquelles y, corregida la nòmina per dit senyor, se hajen de fer dotze redolins en presència del procurador general del dit senyor y de dits justícia y jurats, y possats aquells en un vas de aygua y ben mesclats, estant dit vas de aygua tapat, posse un chich la mà y menetge aquells cada vegada que haja de traure redolí, y de hu en hu en traga tres; y estos, en presència de tots, desfasa lo procurador general y els lligca, y dits jurats imbien al senyor los noms dels tres per a què lo gradue, qui haja de ser jurat en cap, segon y tercer. Y per a fer justícia y mustazaf, fen-ne aquells com és ús y pràctica, justícia a Nadal y mustasaf a sent Miquel, nomenant-ne huyt en la forma sobredita los dits justícia y jurats y, imbiada dita nòmina al senyor, ne puga llevar tres y afigir en lloch de aquells altres tres, y de tots los huyt se’n hajen de traure tan solament dos, com està ya dit, y de aquells nomene justícia lo senyor lo qui li pareixerà dels dos; y per a mustasaf se fasa de la mateixa manera y orde que el justícia. Y lo lochtinent de justícia lo facen de paraula lo procurador general y lo justícia; y si no concordaran en la persona, cada hu en nomene hu y els posen en redolí y es traguen com està susdit, fent lo primer que exirà. Y si·s farà lochtinent de mustasaf, se guarde lo mateix orde. Y així mateix, dits justícia y jurats facen dotze consellers y lo senyor puixa corregir-ne quatre y posar-ne altres quatre en lloch de aquells; y que lo justícia, jurats, lochtinent, mustasaf, consellers y qualsevols altres officials hajen de prestar los juraments en poder del senyor o de son procurador general. Y si lo justícia, jurats y senyor o procurador general concordaran en fer officials, puguen de paraula fer-los, sens perjuhí del present capítol, y per ningun temps se puga traure en conseqüència.

VIII. Íttem, és estat pactat que lo justícia de la present vila y baronia, o son lochtinent en ausència o enfermetat de aquell, tinga tota la jurisdicció civil, si à menester, per a exercir y administrar justícia de la manera que fins huy se ha usat en la pressent vila e baronia, ohint de justícia y tenint cort en los lochs acostumats, ab asesor y escrivà que lo senyor tindrà nomenat per ser senyor com és de dita cort, y escrivà. Ab què, de les provisions y sentències farà y donarà, qualsevols dels litigans puguen fer via de greuge, recurs o apelació, o de qualsevol altra manera recórrer al procurador general del senyor, y de aquell al dit senyor, de manera que per furs, pracmàtiques o privilegis del present regne està dispost.

IX. Íttem, és estat pactat que lo dit justícia, lochtinent ni demés officials, en casos criminals no tinguen jurisdicció ninguna sinó tan solament lo senyor de la present vila y baronies, o son procurador general, el qual en primera y segona y en qualsevols instàncies conega de qualsevols cosses a voluntat de dit senyor y no de altra manera. Y dit justícia y lochtinent, per bon regiment y administració de justícia, tinguen obligació de rondar dita vila y térmens de aquella de nit y de dia y sempre que sia menester, capturant qualsevols delinqüents; y per a dits effectes, dits justícia y lochtinent y demés officials puguen manar, a qualsevols vehins y habitadors de dita vila y térmens de aquella, los acompanye, donen favor y auxili, imposant-los les penes que ben vist los serà, així pecuniàries com corporals, la execució de les quals haja de fer lo senyor o lo procurador general, executant-les com ben vist li pareixerà. Y si ja lo dit justícia no tingués comisió particular de dit senyor, lo qual dit senyor puga donar y revocar a son beneplàcit.

X. Íttem, és estat pactat que lo dit senyor, en los deutes li deuran sos vasalls y pobladors, les execucions sien promptes, comensant a penyores, així dels deutes que per rahó de dita capitulació tindran obligació de pagar los dits vasalls, com de penes y de regalies y de qualsevol manera de grans y demés drets y coses que li deguen, com a béns fiscals y reals se sol y acostuma fer.

XI. Íttem, és estat pactat que dit senyor se reserva per a si y a sos succesors los bovalars de dita vila y baronia, que és la partida de Facicampo, dels lochs y baronies de Muntis y Suagres, y los herbatges així de la serra com del terme general de dita vila e lochs e baronies, per a vendre’ls o arrendar-los a qui ben vist li pareixerà, donant facultat als vehins vasalls de dita vila per a què puguen portar dits sos ganados fora de dit bovalar y de la horta de dita vila, lochs y baronies, sots les penes a dit senyor o a sos succesors ben vistes, en la qual veda no se entenguen les cavalcadures.

XII. Ítem, és estat pactat que de tot clam que es posarà, així contra malfactors com contra cavalcadures y qualsevol gènero de bestiars, de les terres dels vehins y habitadors de la present vila, la pena de dit clam se haja de dividir entre lo senyor, y lo amo de dita terra e lo guardià, per iguals parts; y si lo amo el posarà, sia la pena de aquell y del senyor, açò entès que si lo dany serà en oliveres de la senyoria, encara que la terra sia de particular, la pena sols sia del senyor.

XIII. Íttem, és estat pactat que tots los vehins, habitadors y vasalls de la present vila hajen de pagar y tinguen obligació de pagar al senyor que huy és y per temps serà, perpètuament, per cascuna cassa eo portal de les que huy hi à y de les que se obriran en lo esdevenidor, vint sous de cens, fadiga y lluïsme en lo dia y festa de sant Miquel, ab tot dret emphitèutich.

XIIII. Íttem, és estat pactat que los dits nous pobladors y los succesors de aquells e los vasalls que per temps seran en dita vila y baronies, perpètuament, hajen de partir ab dit senyor tots los fruyts de forment, ordi, avena, adacza, panís, lli, llegums e hortalizes y tot y qualsevol altre gènero de grans, herbes de qualsevol espècie sien que es culliran y per temps se faran en les hortes, barranchs y argoleges y terres que de qualsevol manera es reguen y per temps se regaran, al quart, ço és, una part per a el senyor y les tres per a el vasall, la qual part del senyor dit vasall la ha de portar als graners y puestos que se acostumen posar, així en la cassa del senyor com en qualsevol cassa que lo senyor senyalarà en la present vila, francament. E dóna facultat dit senyor per a què qualsevol vasall puixa fer fins un quart de fanecada de hortaliza per a sa cassa, de la qual lo senyor puixa cullir també per a sa cassa, sens partició.

XV. Íttem, és estat pactat que dits nous pobladors y sos succesors, vasalls y habitadors en la present vila, tinguen obligació y hajen de partir ab lo senyor que huy és y per temps serà tots los grans de forment, ordi, avena, espelta, centeno, gauda, barrella, çafrà, matafaluga y altres qualsevols gèneros de grans, cullites, llins, herbes, a la sisena, ço és, la una part per al dit senyor y les cinch parts per a els vasalls, la qual part tocant al senyor, dits vasalls la hajen de portar al graner de la cassa del dit senyor y als puestos a hon se acostumen posar, francament.

XVI. Íttem, és estat pactat que els dóna facultat a dits nous pobladors e vasalls que per temps seran, per a què puixen fer en ses heretats fins dos fanecades de alfals per a cascú de aquells, pagant per cascuna fanecada al senyor que huy és y per temps serà dos sous y sis diners en lo dia y festa de sant Miquel; y si vendran dita herba fora de la present vila, hajen de pagar lo quart del preu que vendran.