AAVV - Cartes de poblament valencianes modernes II

VI. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, no pugau deixar y derelinquir les dites cases y terres que se us establiran en dites vall y baronies de Olocau dins tres anys, sots pena de cinquanta lliures.

VII. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, no pugau vendre les cases y terres que se us stabliran en dites vall y baronies de Olocau y terme de aquelles, dins sis anys contadors del dia del stabliment en avant, sots pena de comís. Emperò, les terres que vosaltres traureu y plantareu de nou, les pugau vendre pagant lo loysme que per rahó de dita venda deureu.

VIII. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors y los vostres successors, siau tenguts y obligats de donar a la senyoria cascun any per cascuna casa un quintal de palla en les heres.

VIIII. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los successors vostres, no pugau vendre, alienar ni transportar les dites cases, terres, heretats y aygua que se us stabliran a yglésia, hospital, monestir, consell, col·legi ne universitat, cavallers ni altra persona alguna de les prohibides per dret y furs del Regne de València, sinó a altres persones ab càrrech del dit cens y precehint llicència dels senyors que per tems seran de dites baronies y vall, y manifestant dins deu dies les dites vendes, sots pena de comís.

X. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los vostres successors, no pugau carregar censos perpètuos alguns sobre los dits béns, ni fundar vincle perpètuo en aquells, sinó precehint expressa licència dels senyors que per tems seran de dites baronies y vall, sots vici de nul·litat de la tal imposició y fundació, y pena de comís dels dits béns.

XI. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los vostres successors, no pugau vendre, alienar y transportar heretat alguna sens la aygua, ni aquella sens la heretat, sinó que lo hu y lo altre hajau de vendre junt.

XII. Íttem, que tostems que vosaltres, dits nous pobladors, o successors vostres, cometreu o cometran, lo que Déu no permeta, algun crim o delicte de lesa majestat, divina o humana, o altre qualsevol delicte per rahó del qual encorregau en pena de confiscasió de béns, en tal cas lo tal vasall qui dit delicte cometrà, dos dies ans reste privat del domini útil dels dits béns, declarant, com des de ara per a sellavores se declara, sens perjuhí emperò del qu·està dispost per los furs del present regne en favor del senyors directes i no a major cauthela, haver encorregut lo posseydor de aquelles en pena de comís, volent que en dit cas lo domini útil sia consolidat ab lo directe.

XIII. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los vostres successors, siau tenguts y obligats de conservar y millorar les dites cases y terres a ús y costum de bons enphiteotes y, no fent-ho, encorregau en totes les penes de comís y altres en semblants casos aposades per furs del present Regne de València.

XIIII. Íttem, que si vosaltres, dits nous pobladors, y los vostres successors, morireu sens fills ni altres desendents, no pugau dexar la heretat que us serà donada a altre poblador de dites baronies y valls, sinó a foraster, lo qual sia tingut y obligat de venir a viure als llochs de aquelles y valls, ab los mateixos pactes y condicions contenguts y expressats en la present població.

XV. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los vostres successors, no pugau vendre tota la terra que se us serà stablida sens la casa que tindreu, sinó tan solament la mitat de dita terra, y en est cas la hajau de vendre ab pacte de què lo comprador sia tengut y obligat de viure y habitar en aquella, y conservar-la com desús és dit.

XVI. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los vostres successors, siau tenguts y obligats de pagar a la senyoria, de tot gra, axí de orta com de secà, de deu, hu, y lo delme y primícia apart, y lo mateix del lli y cànem.

XVII. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los vostres successors, siau tenguts y obligats de pagar a la senyoria, de les coses de paner, de set y mig, hu, y del alfals a rahó de huit sous cascun any per fanecada.

XVIII. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los vostres succesors, siau tenguts y obligats de pagar a la senyoria, de tota fruyta, axí pansa, figa, garrofes, anous, anmelles, olives com de altra qualsevol fruyta, axí fresca com seca, de set y mig, hu, net y plegat. Y si per cas, per algun tems, vos obligassen a pagar delme de la fruyta, en tal cas sols siau tenguts y obligats de pagar a la senyoria, de deu, hu, també net y plegat, y lo delme apart.

XVIIII. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los successors vostres, siau tenguts y obligats de pagar a la senyoria, del vi que cullireu en les dites baronies y vall, de set cànters y mig, hu, al duell en most. Emperò, si per algun tems vos obligassen a pagar delme del dit vi o verema, en tal cas sols siau tenguts y obligats de pagar a la senyoria, de deu, hu, també al duell, y lo delme apart.

XX. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los successors vostres, siau tenguts y obligats cascú per si de portar, ab vostres mules y cavalcadures, lo gra que pertanyerà a la senyoria al graner de la casa del senyor, y lo que no tindrà cavalcadura tinga obligasió de haver-la de llogar per a dit ministeri.

XXI. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y vostres successors, siau tenguts y obligats de pagar a la senyoria dos diners per cada cap de cabrits, com aquell no sia del any, y tres diners per cada cap de llanar, los quals se hajen de contar lo endemà del dia y festa de sent Miquel de setembre.

XXII. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y successors vostres en los dits llochs de les dites baronies y vall, siau tenguts y obligats de donar y fer a mi, dit don Alonso Vilarragut, y a tots los demés senyors que per tems seran de aquelles, cascun any, un present per cascú de dits llochs per la festa de Nadal en senyal de vasallatje.

XXIII. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors y successors vostres, siau tenguts y obligats de pagar a la senyoria, del espart, axí obrat com per obrar, de deu, una, restant-vos les nou franques. Açò emperò entès y declarat que, entretant que los de Líria entraran en lo terme de dites baronies y vall sens albarà y llicència de la senyoria, no tingau obligació de pagar dret algú del espart per obrar.

XXIIII. Íttem, que totes les regalies de les dites baronies y vall tostems sien, com són, de mi, dit don Alonso Vilaragut, y dels senyors que per tems seran de aquelles, exceptada la carniceria de la qual yo, ab la present, faç mercè als llochs de dites vall y baronies per a tostems, y les tendes, les quals vos done per tems de deu anys y només. Açò entès y declarat que la del lloch de Olocau, attès que yo al present faç un forn de vidre en aquell, vos haja de donar lo arrendament de dita tenda por lo mateix preu que està en lo present any mil sis-cents y onze, y si no·s farà vidre, en tal cas pugau arrendar aquella per vostron conte durant los dits deu anys, contadors de hui avant.

XXV. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los vostres successors, siau tenguts y obligats de adobar les sèquies y asuts a vostres pròpries despeses, sens que yo, dit don Alonso de Vilaragut, ni los demés senyors que per tems seran de dites baronies y vall, sia tengut y obligat de contribuhir en aquells ni pagar cosa alguna.

XXVI. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y los vostres successors, siau tenguts y obligats de donar a mi, dit don Alonso de Vilaragut, y als successors en dites baronies y vall, de cada set fexos de canyes, hu.