AAVV - Cartes de poblament valencianes modernes II

XXVII. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, ni los vostres successors, puixen tallar llenya de ningun arbre sens licència de mi, dit don Alonso Vilarragut, y successors meus en dites baronies y valls, y concedint-vos aquella, en tal cas lo tronch sia del senyor y les rames del vasall.

XXVIII. Íttem, que ningú de vosaltres, dits nous pobladors, ni dels vostres successors, puixen tallar lenya de pins seca ni verda sens licència de mi, dit don Alonso Vilaragut, y de mos successors en dites baronies y valls. Emperò, que siam tenguts y obligats de donar-vos aquella per a tallar cabrios dels nostres pinars per a obrar y adobar les cases de aquelles, senyalant-vos la part y lloch de hon haureu de tallar dits cabrios.

XXVIIII. Íttem, que ningú de vosaltres, dits nous pobladors, ni dels vostres successors, pugau fer carbó ni sendra un tir de pedra del barranch, ni en tot lo pinar ni costera del castell de Olocau ni bovalar de la Garrofera, ni a vista dels llochs de dites baronies y vall.

XXX. Íttem, que vosaltres, dits nous pobladors, y tots los vostres successors, siau tenguts y obligats de donar y pagar cada un any al procurador general de dita vall y baronia, per cascuna casa, dos almuts, lo hu de forment y lo altre de altre gra. Y si no·l tindrà, sols estiga obligat a donar-li un almut de forment, açò entès y declarat que, el que no·n cullirà, no sia hobligat a pagar-lo.

XXXI. Íttem, que yo, dit don Alonso de Vilaragut, y tots los meus successors en dites baronies y vall, per a cobrar los drets que·s deuran en la senyoria pugau compel·lir als dits vasalls a haver-los de pagar ab prompte y real execució, segons en deutes reals y fiscals és acostumat.

XXXII. Íttem, que tots los officials de dites baronies y vall se hajen de mudar cada un any, a saber és: lo justícia a Nadal, los jurats a Pasqua d’Esperit Sant y lo mustaçaff a sent Miquel de setembre en esta forma: que per a la elecció de justícia hajau de portar a mi, dit don Alonso de Vilaragut, y als meus successors en dites baronies y vall, los noms de tres persones de cada hu dels dits llochs de aquelles, e yo y aquells hajam de elegir una d’elles. Y per a jurats de Olocau y Marines, sis, de les quals ne eliggam dos per a cascú de dits llochs, y de Gàtova tres, y de aquelles elegir-ne una, y si crexerà lo poble se’n hajen de portar sis per a elegir-ne dos.

XXXIII. Íttem, que de qualsevols plets que per rahó de les coses desusdites y lo ad aquelles annexo y dependent se mouran, ne hajen de conèixer los officials y jutjes de la senyoria, sens que puguen apel·lar ni tenir recors de simple querella ni altre remey algú per a davant de altre jutje o juges, sinó que los dits plets y causes se hajen de comensar y acabar, axí en primera instància com de appel·lació, davant los officials de dit senyor de dites baronies y vall.

XXXIIII. Íttem, que tostems y quant qualsevol universitat dels llochs de les dites baronies y vall, com a universitat vulla pledejar ab lo senyor per qualsevol causa, via, manera y rahó, en tal cas cascuna de dites parts tinga obligació de nomenar un advocat per sa part y, en cas de discòrdia de aquells, haja de difinir y sentenciar dits plets lo regent la Cancelleria de Sa Magestat en la ciutat de València que per tems serà, y açò per evitar los gastos, despeses y altres danys y inconvenients que de semblants plets solen y acostumen resultar a les parts.

Et ideo nos, dicte partes, laudantes, aprobantes, ratificantes et confirmantes 55 preinserta capitula et omnia alia et singula in eis et eorum quolibet contenta et expressa, et renunciantes exceptioni dictorum capitulorum, sicut predicitur, inter nos, dictas partes, non inhitorum et non conventorum, et doli, mali et actioni in factum omnique alii iuri, rationi et consuetudini hiis obviantibus quovismodo, gratis quoque et scienter, per nos et successores nostros quoscunque promittimus et fide bona convenimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, presentibus et hinc inde ut predicitur acceptantibus, et successoribus nostris, omnia et singula in hoc contractu et capitulis supradictis et eorum singulis contenta et enarrata, que et quatenus ad unamquamque nostrarum dictarum partium pertinent et expectant, pertinereque et expectare videntur, attendere, solvere , 56 complere et omni cum effectu adimplere, iuxta ipsorum capitulorum et cuiuslibet eorum seriem et tenorem, et pro ut et quemadmodum in eis sunt descripta et apposita, illaque firma et ratta semper habere, tenere et inviolabiliter observare, et non infringere, contrafacere vel venire per nos seu alios, directe vel indirecte, de iure vel de facto, aliqua ratione sive causa, sub bonorum et iurium nostrorum respective, mobilium et inmobilium ac etiam privilegiatorum, habitorum ubique et habendorum, obligatione et hypotheca.

Que fuerunt acta in predicto oppido de Olocau, decima die iulii anno a Nativitate Domini millessimo sexcentessimo undecimo.

Sig+num mei, don Alfonsi de Vilaragut, domini predicte vallis et baronie.

Sig++++++++++++++++++++++++++++++++++++na nostrum, Mathei Navarret, Michaellis Merino, Francisci Ximeno et ceterorum superius nominatorum, predictorum, qui hec respective laudamus, concedimus et firmamus.

Testes quo ad firmas omnium demptis dictis Navarret, dierum maiore, et Secabeses, oppidi de Olocau, Michaele Gorris, Thoma Sanchiz et Oliver, oppidi de Gatova, Petrus Joannes Fuster, presbyter, et Gaspar Rodrigues, scutifer, et quo ad firmam proxime dictorum Gorris, Sanchiz et Oliver, qui undecimo die dictorum mensis et anni, in predicto oppido de Olocau, ut supra, firmarunt, sunt testes dictus Fuster et Petrus Ivanyes, vitrearius.

Et quo ad firmam dictorum Navarret et Secabeses qui.

119.

1611, juliol 11. Bellús.

Francesc Bellvís, senyor dels llocs de Bellús i Corbera, situats dins els termes de la ciutat de Xàtiva, pacta i atorga la carta pobla al lloc de Bellús per a quaranta pobladors que detalla pels seus noms.

Notari, Onofre Blai Borja, notari de Xàtiva.

A. ARV, Reial Justícia, núm. 795, ff. 15v-21v. Còpia de 1739, a partir d’una còpia legalitzada feta a Xàtiva el 21 d’abril de 1707 pel notari Gaspar Domingo Devesa, seguint l’original copiat als protocols de Onofre Blai Borja, notari també de Xàtiva.

Edicions:

a. Constant Almiñana, X., Bellús. Quatre assaigs historicoeconòmics sobre un nucli rural valencià. Dels orígens a la fi de la senyoria , Bellús, Ajuntament de Bellús, 2003, pp. 147-157.

b. Soler, A., Bellús, geografia, història, patrimoni , Bellús, Ajuntament de Bellús, 2008, pp. 365-374.

c. Cita: M. Gual, Las cartas pueblas... , doc. núm. 280.

TEXT

Die undecimo mensis iulii anno a Nativitate Domini M DC XI . 57

In Dei nomine, amen. Noverint universi quod nos don Franciscus Bellvis, dominus locorum de Bellus et Corbera, intra generales terminos civitatis Xative constructorum, in dicto loco de Bellus repertus, ex una; Matheus Cuquerella, justitia dicti loci, Philippus Cuquerella et Vincentius Gomar, jurati dicti loci de Bellus, Damianus Cuquerella, locumthenens justitie, Damianus Costija, Augustinus Verdugo, Joannes Perez, Baptista Jafer, Michael Benavent, Josephus Pastor, Petrus Cuquerella, Vincentius Pastor, Jacobbus Orti, Martinus Cuquerella, Franciscus Eximeno, dierum minor, Petrus Albinyana, Laurentius Gomar, Joannes Quinbis, Franciscus Modroño, Josephus Matheu, Christophorus Cuquerella, Sebastianus Mico, Bartholomeus Costija, Franciscus Garcia, Joannes Pastor, Balthazar Pastor, Vincentius Pastor, natus maior, Vincentius Pastor, natus minor, Joannes Benavent, Hieronymus Pastor, Joachinus Gomar, Damianus Pastor et Paschasius Cano, omnes residentes in dicto loco de Bellus parte ex altera; coniuncti et congregati in domo domini dicti loci de Bellus, ubi pro negotiis tractandis universitatis dicti loci de Bellus soliti sumus convocari et congregari. Quia de ordine et mandato domini nostri regis Philippi tertii, feliciter regnantis, cum regia pracmatica publicata in presenti Regno Valentie sub die vigesimo segundo mensis septembris anno a Nativitate Domini millesimo sexcentesimo nono, fuerunt expulsi et banditi a presenti regno Valentie et a regnis Hispanie omnes sarraceni presentis regni, qua de causa dictus locus de Bellus fuit depopulatus, eo quia vasallii, vicini et habitatores illius erant sarraceni. Et itta, ego dictus don Franciscus Bellvis, cum suma diligentia, tam pro conservacione jurisdictionis per foros presentis regni mihi tamquam domino dicti loci concesse, quoque pro meo interesse et in dicto loco succesorum et creditorum, dictum locum de personis christianis populare curavi 58 et itta fuit iam populatum de predictis residentibus. Et cum sit iustum dictas domos et terras dicti loci stabillire et in enphiteosim vobis, supradictis residentibus in dicto loco, dare, eo quia ipsas infulquetis, cultivetis et in eis laboretis, et emmolumenta et redditus mihi et succesoribus meis tamquam boni vasalli et emphiteutici pareatis et solvatis, convenimus de conservatione et stabilimento domorum et terrarum et alliarum rerum dicti loci et mihi, domino illius, pertinentium, in modo infra nominando et in capitulis inmediate sequentibus: