XIII. Íttem, és estat pactat que los nous pobladors y vasalls que huy són y per temps seran in perpetuum tinguen obligació de partir y partixquen ab lo senyor que huy és y per temps serà de dit loch de de Bellús, lo fruyt de les vinyes a la sissena, a saber és, cinch parts per a el vasall y la sisena part per a el senyor, a saber és, si fan pança, en pança, posada la part del senyor en la cassa del senyor; y si fan vi, al duell, posada la part del senyor pertanyent en les gerres, bótes y veixells dins la bodega de la cassa del senyor, francament, a costes de dits vasalls. Y si algú dels dits nous pobladors y vasalls que huy són y per temps seran, voldran plantar o plantaran en lo terme de dit loch de Bellús, per algun temps, alguna viña e viñes en los secans, la puguen o les puguen plantar, essent franchs per los sis primers anys de qualsevol partició, comensant a pagar al setè any la partició en lo modo y forma desusdits.
XIV. Íttem, és estat pactat que los dits nous pobladors y vasalls que huy són en lo dit loch y per temps seran, puguen fer y fasen en cascuna de ses heretats respective dos fanecades de herba alfals per a ses cavalcadures, pagant quatre sous per cascuna fanecada en lo dia y festa de sant Miquel cascun any. Y si algú de dits nous pobladors y vasalls vendrà o vendran dita herba de alfals, hajen de partir y partixquen ab lo senyor en diners, de allò que vendran, al quart, conforme la partició de la horta, sots la pena al senyor ben vista al que contravindrà.
XV. Íttem, és estat pactat que ningú de dits nous pobladors y vasalls goze ni presumixca traure fora del dit loch, terme y territori de aquell, lo fem que es farà en les casses, corrals, terres, rases y bancals de dit loch si no és a les heretats y terres de dit loch, servint per a femar aquelles, e açò sots la pena a arbitre del senyor imposadora e ben vista.
XVI. Íttem, és estat pactat que en les eleccions de officials de dit loch se haja de guardar y guarde aquest orde, a saber és, que lo justícia y jurats que per temps seran, hajen de fer nominació en lo dia de sant Thomàs apòstol de tres vehins, persones abonades de dit loch, dels quals lo senyor que huy és y per temps serà eo la persona deputada per lo senyor, haja de elegir y nomenar la una persona de les tres nomenades per a justícia de dit loch, y la vespra de Pasqua de Sant Espirit hajen de fer altra nominació, de sis persones, los officials de dit loch, y lo senyor de dit loch eo la persona deputada per dit senyor, ne haja de elegir y nomenar dos en jurats de dit loch. Y així mateix, la vespra de la vespra de sant Miquel hajen de fer nominació de tres persones los officials de dit loch, y lo senyor o la persona deputada per lo senyor haja de nomenar y nomene hu de aquells en almustasaf de dit loch. Y que cascun any, en lo dia de la elecció de jurats, se hajen de nomenar deu persones de les quals lo senyor ne haja de elegir cinch per a què aquells, ab los officials de dit loch, facen concell particular, juntant-se per a afers y negocis del poble y per a tot lo convenient. Y que lo justícia, cascun any, tinga facultat de nomenar lochtinent a persona idònea y convenient, aquella que li pareixerà.
XVII. Íttem, és estat pactat que ningun vasall de dit loch goze ni presumixca batre ningun gènero de grans ni esplets fora de les eres de dit loch senyalades per lo senyor de dit loch, sots pena de perdició dels tals grans y altres penes al senyor ben vistes.
XVIII. Íttem, és estat pactat que los dits nous pobladors y vasalls de dit loch que huy són y per temps seran vasalls de dit loch, per si e sos succesors tinguen obligació de conservar, netejar y conrrear los portals, portes, portalls y tanques de dit loch, cèquies, brazals y ponts de la horta y terme de dit loch, y netejar aquelles. Y així mateix hajen de conservar y conserven lo azut y cèquia del molí, conservant dits azuts y cèquia y tot lo que dit és desús, en cas de qualsevol avenguda de riu, desfent-se o reblint-se, tinguen obligació de tornar-o en sa perfecció, a gastos y despeses de aquells y no de dit senyor.
XIX. Íttem, és estat pactat que ningú de dits nous pobladors y vasalls de dit loch que huy són y per temps seran, per si ni per interposades persones no gozen ni presumixquen dicimalar ne desimalen algunes oliveres ni garroferes sens llicència y coneixensa del senyor, e açò sots pena de vint y cinch liures. Y la lleña que es desimalarà, trosejada que sia, se haja de partir y fer de aquells tres iguals parts, de les quals ne triarà lo senyor la una, restant les dos parts de la lleña per a el vasall, posada la part del senyor en la casa del senyor per dits vasalls.
XX. Íttem, és estat pactat que lo senyor de dit loch se reserva e retura vers si tots los arbres silvestres que no fan fruyt de partició en lo terme de dit loch, y los que en lo esdevenidor in perpetuum hi aurà, per a fer-ne de aquells a ses voluntats com de cosa pròpia. Y així mateix, tots los arbres de partició de fruyts y moreres que es secaran en lo terme de dit loch, tinga lo senyor la caña y soca, y les rames y la demés lleña sia del vasall, ab què lo dit vasall tinga obligació de arrancar la soca, del dit arbre que es secarà, de la terra.
XXI. Íttem, és estat pactat que totes les moreres que es plantaran en la horta y terme de dit loch de Bellús, se hajen de pagar les plantes y preu de aquelles, in perpetuum , migerament entre lo senyor y vasalls de dit loch.
XXII. Íttem, és estat pactat que la almàcera de dit loch se haja de conservar y conserve entre lo senyor y vasalls de dit loch en esta forma, que totstemps que en la dita almàcera se oferiran adobs y obres per a la conservació de aquella, lo senyor del dit loch haja de pagar y pague tots los jornals de mestre, y lo demés hajen de fer y fasen los dits vasalls.
XXIII. Íttem, és estat pactat que lo senyor de dit loch se reserva vers si y per a sos succesors y per a sa rella, lo hort y terres a dit hort contigües, que són de rella de senyor, juntament ab vint y quatre hores de aygua cascuna semana, a fer-ne dit senyor a sa voluntat.
XXIV. Íttem, és estat pactat que lo present establiment y lo particular fahedor, dit senyor lo fa que dits vasalls no tinguen obligació ni estiguen obligats a pagar ninguns censals que los moriscos, vehins y vasalls de dita universitat acostumaven pagar.
XXV. Íttem, és estat pactat que ningú dels vasalls de dit loch que huy són y per temps seran, gozen ni presumixquen ajuntar-se a tenir concell general sens expressa licència del senyor, significant-li al senyor la proposició y causes per a què se ajunten, e que no puguen en dit concell tractar altres cosses sinó aquelles que hauran comunicat ab lo senyor, sots les penes a dit senyor ben vistes.
XXVI. Íttem, és estat pactat que lo dit senyor de dit loch tinga lliure facultat in perpetuum , en lo temps dels arrozos, de arreglar la aygua de la horta del dit loch del modo que al senyor ben vist li serà, conforme la occurrència del temps, restant la repartició de aquella a facultat y arbitre del senyor segons la aygua que hi aurà.
XXVII. Íttem, és estat pactat que lo dit senyor se reserva per a si y a sos succesors, així lo bovalar com los herbatges del terme y territori del dit loch per a poder arrendar o vendre aquells, donant facultat emperò als dits vehins y vasalls de dit loch per a què puguen pasturar los ganadors en dits herbatges fora dit bovalar.
XXVIII. Íttem, és estat pactat que lo dit don Francisco Bellvís, senyor de dit loch de Bellús, y sos succesors, per a conservació de les regalies de dit loch y bona administració de justícia y quietut de dits vehins de dit loch, puixa imposar qualsevols penes per a conservació dels fruyts, rentes y regalies a dit senyor pertanyents, y per a conservació y observància de tot lo dispost en la pressent capitulació. Y així mateix, en execució de tot lo desusdit, puixa fer, provehir y manar se facen qualsevols crides, prohibicions y manaments, y que se hajen de observar y guardar les coses per dit senyor provehides y manades per a la bona administració de la justícia, pau, quietut, tranquilitat y seguritat de les persones dels nous pobladors y vasalls que ara són y per temps seran en dit loch de Bellús y bon govern de aquell, imposant qualsevols penes, així corporals com pecuniàries, segons furs y privilegis del present regne, reservant-se lo dit senyor per a si y als senyors succesors de dit loch, tota la jurisdicció, així civil com criminal, que per furs y privilegis del present regne e àlias de justícia li és concedida y otorgada, y aquella que sos antecesors, senyors en dit loch de Bellús, han acostumat tenir y han tengut y exercit en dit loch de Bellús.
Читать дальше