Júlia Benavent Benavent - La mort del duc de Calàbria

La mort del duc de Calàbria

Interessos i tensions nobiliàries

a l’epistolari Granvela

(1539-1561)

DOCUMENTOS INÉDITOS DE CARLOS V

Júlia BenaventJoan Iborra

La mort del duc de Calàbria

Interessos i tensions nobiliàries

a l’epistolari Granvela

(1539-1561)

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Col·lecció dirigida per : JÚLIA BENAVENT

© Júlia Benavent, Joan Iborra, 2016

© De la present edició: Publicacions de la Universitat de València, 2016

Publicacions de la Universitat de València

http://puv.uv.es publicacions@uv.es

Disseny de la col·lecció: Vicent Olmos

Disseny de la coberta: Celso Hernández de la Figuera

Maquetació: Textual IM

Il·lustració de la coberta:

Anton van den Wyngaerde, Vista de València (1563) ISBN: 978-84-9134-027-0

ÍNDEX

Agraïments AGRAÏMENTS Volem agraïr a l’historiador Josep Martí Ferrando la preciosa informació que ens ha donat sobre els documents que incloem procedents de l’Arxiu General de Simancas.

INTRODUCCIÓ

Liminar

Contingut. Punts d’interès

Conclusions

ESTUDI CODICOLÒGIC I TEXTUAL

Criteris de transcripció

Sigles i abreviatures

DOCUMENTS

RELACIÓ DE CARTES EDITADES

BIBLIOGRAFÍA

ÍNDEX ONOMÀSTIC

ÍNDEX TOPONÍMIC

AGRAÏMENTS

Volem agraïr a l’historiador Josep Martí Ferrando la preciosa informació que ens ha donat sobre els documents que incloem procedents de l’Arxiu General de Simancas.

Introducció

LIMINAR

L’epistolari de Granvela que editem és fruit d’una col·laboració que cerca acoblar la filologia i la història amb el propòsit que l’edició dels textos, documentada i anotada, permeta, com en el cas present, una aproximació, mitjançant les cartes intercanviades entre diversos personatges naturals i estrangers habitants del País Valencià i la Cort de Carles V i Felip II, a una sèrie d’esdeveniments de gran importància per a la ciutat i el regne de València. Entenem que d’aquesta forma podem conèixer més detalladament els conflictes nobiliaris i els procediments emprats per a resoldre’ls. Alguns d’aquests fets són coneguts i han estat estudiats amb documentació fonamental per historiadors de gran prestigi, altres són nous, o és nova la relació i els personatges que hi intervenen en la manera d’afrontar-los. La nostra intenció ha estat, doncs, oferir als estudiosos i lectors una correspondència que posava en comunicació directa les aspiracions i les ambicions dels protagonistes valencians amb l’emperador i el príncep Felip. Una relació epistolar que ens ajuda a reconstruir les forces, les preocupacions, les relacions de la Cort amb els confidents i sobretot els interessos públics i privats més íntims dels redactors.

Aquest corpus epistolar comprèn cent seixanta-vuit cartes escrites durant un període de vint-i-dos anys comprès entre 1539 i 1561. Una etapa que s’estén entre la primera lletra tramesa el vint-i-sis de desembre de 1539 per Joan de Gais, canonge de la Seu de València, a Nicolàs Perrenot de Granvela, llavors conseller d’estat de Carles V i pare d’Antonio Perrenot de Granvela, bisbe d’Arràs, a fi de posar-se a disposició seua, i la darrera carta, escrita pel noble savoià Glaudi Grillet, el quinze de juny 1561, en què felicita Granvela per haver sigut creat cardenal pel papa Pius IV uns mesos abans. L’epistolari conté un total de cent seixanta-vuit lletres referides majoritàriament al virregnat del duc de Calàbria, amb especial incidència sobre un tram temporal concret: els darrers temps del virregnat del duc de Calàbria i el procés d’interinitat cobert per Llorenç de Vila-rasa entre la mort del duc i l’assumpció del càrrec virregnal pel marquès d’Elx; tot i que prosseguí fins a l’any 1561. Fóra molt probable que apareguessen altres lletres interessants perquè, dins l’apartat de les cartes esmentades, hem pogut registrar-ne vint-i-tres més, a més d’algunes altres de les quals no disposem de cap notícia.

De les cent seixanta-vuit cartes incloses en aquesta publicació, cent cinquanta procedeixen del fons de l’Epistolari Granvela, custodiat a la Biblioteca Nacional i a la Reial Biblioteca, ambdues a Madrid. Aquest fons recull les cartes d’Antonio Perrenot de Granvela, membre del Consell d’Estat, l’òrgan encarregat de la política exterior imperial. A partir de 1540 Granvela inicià la seua labor a la Cancelleria en companyia de son pare, Nicolàs Perrenot de Granvela, conseller de l’emperador, a qui substituí en el càrrec de canceller quan aquest morí el mes d’agost de 1550. 1Un grup menor de vuit cartes procedeix de l’Arxiu Històric Municipal de València. Redactades pels jurats de València, quatre d’elles es dirigeixen als representants de la corona a fi de comunicar-los la mort del duc de Calàbria i les altres quatre comuniquen l’organització d’una ambaixada a l’emperador amb la petició expressa que intervinga en el redreçament de la justícia valenciana. Deu cartes pertanyen a l’Archivo General de Simancas, de les quals set corresponen a lletres escrites o manades escriure pel virrei del regne de València, adreçades a l’emperador, al príncep i al secretari d’estat Gonzalo Pérez, relacionades amb la sentència de mort dictada contra el noble valencià Ramon de Rocafull, senyor d’Albatera, i també amb els tèrbols afers desfermats pel secretari particular del duc de Calàbria, Jeroni d’Icis. La lletra ordenada sota el número 80 bis, en què l’emperador ordena a Jeroni d’Icis que lliure al príncep els documents relatius a la reina Germana de Foix i al regne de Nàpols, es conserva a l’Arxiu del Regne de València, dins la secció de Cartes reials. Annex a l’epistolari hem transcrit un document poc conegut, d’autoria anònima que, amb prosa àgil i florida, descriu el segrest d’Anna de Masquefa, la presó al castell de Xàtiva de Dídac Lladró, senyor de Castalla, i de Francesc Martí, cavaller; la fugida d’aquests nobles de la fortalesa gràcies a l’ajut del sotsalcaid Sebastià Gombau, que els acompanyà en aquella incerta aventura; l’ajusticiament de Ramon de Rocafull, descrita amb demora meticulosa, i la mort de Francesc Masquefa a mans dels fills del senyor d’Albatera. Es tracta d’un document del segle dèsset redactat en castellà, còpia probable d’un memorial tramès a la corona per informar-hi dels afers que es relaten. 2

CONTINGUT. PUNTS D’NTERÈS

La creació de la Reial Audiència valenciana a partir de la reorganització dels diversos estaments judicial en temps de Ferran el Catòlic, amb l’objectiu de controlar políticament el territori, constituí un valor determinant per a l’exercici del poder reial a través del virrei, amb la funció implícita d’assesso-rar-lo i ratificar les seus actuacions quan fóra menester. El regent de la Cancelleria se situava al front de la institució, un càrrec de designació reial que de facto convertia el jurista que l’ocupava en el primer magistrat del regne de València. La nova instància judicial suscità immediatament la prevenció, almenys, dels altres tribunals que veien escurçades o alterades les seues competències. L’adequació a les noves perspectives imperials originà una remodelació de l’Audiència, ordenada per Carles V l’any 1543, amb la intenció d’ajustar-la als nous requeriments del monarca per a mantenir i acréixer el poder de la corona al País Valencià. 3 La mort d’Antoni Piquer, regent de la Cancelleria, durant el mes d’agost de 1544, motivà la primera lletra important de l’epistolari, escrita pel duc de Calàbria al secretari Cobos uns dies després del traspàs del regent, on exposa el seu criteri per a la provisió d’aquest càrrec i es manifesta contrari a què fóra ocupat per naturals del país. Tanmateix, en aquesta ocasió recomanà directament el valencià Jaume Filibert «pues el dicho Filibert es el que conviene y haze maravillas en aquel offiçio, y las hará porque sobre tener muchas letras es resoluto y expeditivo, y hombre rico, sin hijos, temeroso de Dios y de muy buena conçençia». 4 Una elecció que posteriorment fou objecte de controvèrsia, perquè Filibert fou sotmès a judici de residència i suspès en el càrrec. 5 A la carta es revela el conflicte jurisdiccional mantingut amb l’Església per la sua actuació amb els coronats i les diferències polítiques mantingudes amb la duquessa de Palamós sobre la provisió de determinats oficis.