Júlia Benavent Benavent - La mort del duc de Calàbria

20. Josep Martí Ferrando, Diccionario biográfico espanyol , Madrid, Real Academia de la Historia, 2009-2013, s/v Icis, Jerónimo de . A la mort del duc es robaren del palau del Real moltes joies i plata del seu patrimoni personal i del de la duquessa Germana de Foix. El robatori fou tan elevat que els jerònims obtingueren una butla d’excomunicació per a totes aquelles persones que es trobassen en possessió d’alguna d’aquestes propietats. L’excomunicació afectà directament al secretari Jeroni d’Icis i al criat Alonso Bravo, absolts l’any 1562, però sense que es produís la restitució dels béns. Mencia de Mendoça també mirà d’apropiar-se de nombrosos objectes de culte, primerament amb el consentiment dels monjos i posteriorment sense, cf. Luis Arciniega García, El monasterio de San Miguel..., op. cit. , p. 64.

21. Carta núm. 17, el duc de Calàbria al príncep Felip, València, 4 juny 1549.

22. Carta núm. 64, Joan Llorenç de Vila-rasa a Antonio Perrenot de Granvela, València, 29 desembre 1550; carta núm. 66, Lluís Ferrer a Antonio Perrenot de Granvela, València, 1 gener 1551.

23. Enric Querol Coll, «Cristòfol Despuig, pugna pro patria . Noves dades biogràfiques sobre l’autor dels Col·loquis », Llengua & Literatura , 16 (2005), p. 277.

24. Carta núm. 26, el duc de Calàbria a Antonio Perrenot de Granvela, València, 24 setembre 1550.

25. Carta núm. 98, el capítol de Tortosa a Antonio Perrenot de Granvela, Tortosa, s/d, agost 1554.

26. Hi havia moltes pressions contràries a què Costa mantingués l’hospitaleria. El papa cità diversos capitulars de Tortosa amb la intenció de pressionar-los perquè fessen desistir Costa de l’hospitaleria, «puix no té justicia». Costa s’hi mantingué i continuà d’hospitaler, cf. Arxiu Capitular de Tortosa (ACTo.) Varia 11. Volem agrair a Enric Querol aquesta informació.

27. Joan-Hilari Muñoz i Sebastià, «Un cas de bandositat eclesiàstica a la Tortosa del Renaixement: el pla de segrest del bisbe Ferran de Loaces pel canonge Tomàs Costa l’any 1557», Recerca , 13 (2009), pp. 237-264.

28. Carta núm. 45, Onofre Urgellés a Granvela, Valladolid, 30 octubre 1550.

29. Martí de Viciana, Libro quarto de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su reino , edició a cura de Joan Iborra, València, PUV, 2005, pp. 355-356.

30. Teresa Canet Aparisi, La magistratura..., op. cit ., p. 158 i «De la fidelidad a la profesionalización. Criterios en la configuración de la magistratura foral», a Juan Francisco Pardo Molero, Manuel Lomas Cortés (coords.), Oficiales reales. Los ministros de la Monarquía Católica (siglos XVI-XVII ) , València, Departament d’Història Moderna-Universitat de València, 2012, p. 43.

31. Antoni Furió, Història del País Valencià . València, Alfons el Magnànim, 1995, pp. 257-258. No hi anava a massa distància el principat de Catalunya, menystingut en les àrees del poder imperial i relegat en aquest període a un espai marginal. Com al País Valencià, la noblesa també demanava lloctinents no catalans a la vista del triomf d’italians i castellans, cf. Angel Casals i Martínez, L’Emperador i els catalans. Catalunya a l’Imperi de Carles V (1516-1543) , Granolles, Editorial Granollers, 2000, pp. 479-488.

32. Josep Martí Ferrando, Instituciones y sociedad..., op. cit. , p. 9.

33. Sebastià Garcia Martínez, Bandolers, corsaris i moriscos , València, Eliseu Climent, 1980, pp. 34-36; Remedios Ferrero Micó, «Bandosidades nobiliarias en valencia durante la época foral», Saitabi , XXXV (1985), pp. 95-110 i Josep Martí Ferrando, Instituciones..., op. cit. , pp. 158-166.

34. Sergio Urzainqui Sánchez, «Violencia nobiliaria en el Reino de Valencia durante la época de Carlos V», treball d’investigació inèdit, València, Universitat de València, pp. 23-58.

35. Participà en l’exercit reialista en la majoria d’accions militats antiagermandes, cf. Martí de Viciana, Libro quarto de la crónica de la ínclita i coronada ciudad de Valencia , edició a cura de Joan Iborra, València, PUV, 2005, pp. 369-373, 397-431. Viciana el descriu com un militar íntegre i just, Ibidem , p. 431; cf. Sebastià Garcia Martínez, Bandolers ..., op. cit ., p. 37.

36. El virrei resumeix a l’emperador amb tota classe de detalls el procés inicial per a carregar contra Ramon de Rocafull. Quan explica les circumstàncies del casament amb Francesc de Boïl, utilitza el pinzell gros per reforçar la seua decisió: «Y los ençerró en huna cámara solos, diziendo públicamente que la casaría con hun negro quando no hallara hotro o le diera hun garrote antes que entregarla a la justiçia», carta núm. 9, el duc de Calàbria a l’emperador, València, 5 maig 1547.

37. Josep Martí Ferrando, «La corte virreinal en el reinado del emperador», Estudis , 26 (2001), p. 101. Agudament, Sebastià Garcia apuntava a motius econòmics, l’herència de la Daia, com a detonant del conflicte, cf. Sebastià Garcia Martínez, Bandolers ..., op. cit ., p. 37.

38. Sergio Urzainqui Sánchez, «Violencia nobiliaria...», op. cit. , pp. 60-61, cf. també Josep Martí Ferrando, «La corte virreinal...», op. cit , pp. 103-105.

39. Josep Martí Ferrando, «La corte virreinal...», op. cit , p. 102.

40. Carta núm. 8, el duc de Calàbria a l’emperador, València, 5 de maig 1547.

41. Annex, RAH. Colección Salazar y Castro. E6, ff. 178r-183v. Segle XVII.

42. Jeroni Soria, Dietari , pròleg de Francisco de P. Momblanch Gonzálbez, València, Acción Bibliográfica Valenciana, 1960, pp. 223-224; Francisco de Diago, Apuntamientos recogidos por el p.m. fr. Francisco Diago , València, Acción Bibliográfica Valenciana, 1936, t. II, pp. 31-34 i Josep Martí Ferrando, «La corte virreinal...», op. cit , p. 103.

43. Josep Martí Ferrando, «La corte virreinal...», op. cit , p. 103 i Annex, RAH. Colección Salazar y Castro. E6, ff. 178r-183v.

44. Carta núm. 139, Glaudi Grillet a Antonio Perrenot de Granvela, València, 24 abril 1556.

45. El duc trameté una missiva al príncep Felip on suggeria sentenciar a mort per decapitació els nobles empresonats per posar fi a les bandositats que arruïnaven el país, cf. Francesc de Borja i Aragó, Diari , edició i traducció de Joan Iborra amb la col·laboració de Maria Toldrà, València, Tres i Quatre, 2010, p. 43.

46. Josep Martí Ferrando, «La corte virreinal...», op. cit , pp. 104-105.

47. Sergio Urzainqui Sánchez, «Violencia nobiliaria...», p. 66, que cita Jeroni Soria.

48. Josep Martí Ferrando, El poder sobre el territorio..., op. cit. , pp. 176-179.

49. Ibidem , p. 171. Rocafull es veia assetjat pels Roïços davant el procés obert i explica a Granvela la seua situació d’indefensió, carta núm. 24, Guillem de Rocafull a Antonio Perrenot de Granvela, Oriola, 12 agost 1550, i carta núm. 25, Guillem de Rocafull a Antonio Perrenot de Granvela, València, 23 setembre 1550, cf. David Bernabé Gil, «Nobles valencianos en el servicio regio. La provisión del oficio de portantveus de gobernador ultra sexonam en la edad moderna», Revista de Historia Moderna , 26 (2008) pp. 36-37.

50. Annex, RAH. Colección Salazar y Castro. E6, ff. 178r-183v; Josep Martí Ferrando, El poder sobre el territorio..., op. cit. , pp. 148-154 i 176-179; del mateix autor, Instituciones..., op. cit. , pp. 158-159 i Sergio Urzainqui Sánchez, «Violencia nobiliaria...», op. cit ., pp. 67-72.

51. Ibidem , pp. 70-71.