AAVV - Nunc dimittis

Cal dir que també va proposar per a doctorats honoris causa Francesc de Borja Moll, Germà Colón i Joan Coromines (que declinà per raons de treball). Posteriorment ha apadrinat altres doctors honoris causa com Antoni Maria Badia i Margarit, Joan Veny, Joseph Gulsoy i Josep Massot. El nostre filòleg ha sintetitzat la seua trajectòria com a director del Departament a «Records dels meus anys de director del Departament de Filologia Catalana (1983-1992)», publicat pel Departament el 2018.

En qualitat de catedràtic degà entre el professorat numerari de Filologia Catalana de les universitats valencianes, Antoni Ferrando ha participat com a president de tribunal en nombrosos concursos d’accés a càtedres i titularitats de Filologia Catalana de les facultats i escoles de Magisteri de les tres universitats valencianes i, encara, de les de Catalunya, Mallorca i la Catalunya del Nord. També presidí diversos tribunals de càtedres d’institut de batxillerat de Valencià: Llengua i Literatura. En el cas de la Universitat de València, mentre va ser director del Departament, s’aconseguí la incorporació com a catedràtics d’Albert Hauf i de Joan Fuster, a qui va convèncer perquè enllestís una tesi doctoral, sota la seua direcció, com a via pràctica per a integrar-lo i evitar els entrebancs que se li posaven per a ser nomenat catedràtic extraordinari. Una de les seues grans preocupacions era, i sempre ha estat, reconèixer institucionalment i acadèmicament les grans figures que han contribuït a dignificar la llengua dels valencians. Una bona prova d’això són els nombrosos estudis o edicions que ha dedicat a il·lustres filòlegs i literats valencians, catalans i balears (Sanchis, Fuster, Colón, Giner, Valor, Ferrer Pastor, Badia, Moll, Coromines, Veny, Carbonell, etc.); i, també, els que ha induït a fer, perquè, en el camp de la filologia catalana, són molts els treballs que tenen l’origen en la seua tasca com a mestre, constantment incitant a la recerca i suggerint l’estudi de temes concrets. Ha dirigit 20 tesis doctorals.

També es va encarregar de posar en funcionament efectiu l’IFV, que va dirigir ell mateix de 1983 a 1986 i de 1992 a 1995, mentre que en l’interval de 1986 a 1992 ajudà Joan Fuster en la direcció. Amb el propòsit de dinamitzar la recerca i les publicacions, l’any 1986 funda la revista Caplletra (1986), de la qual és director durant quinze anys (1986-2001), i bateja la sèrie de monografies d’investigació que publica l’IFV amb el nom «Biblioteca Sanchis Guarner». Aquesta col·lecció ha permès la publicació de les recerques de nombrosos investigadors valencians, alternades amb les d’altres filòlegs de diverses procedències geogràfiques i disciplinàries. L’any 1995 s’aconsegueix la transformació de l’IFV en Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV) de les tres universitats valencianes amb estudis de Filologia Catalana, del qual va ser també el primer director (1995-2001). En aquesta nova etapa, promou el simposi interuniversitari sobre el sisè centenari del naixement d’Ausiàs March (1997), quan encara no se sabia que l’il·lustre poeta valencià havia nascut el 1400, i prepara, amb Miquel Nicolás, el Col·loqui Internacional sobre «La configuració social de la norma lingüística a l’Europa llatina», celebrat a València (2002), en col·laboració amb el Grup d’Història de la Llengua de la Universitat de Girona.

Mentre fou director del Departament i de l’IFV/IIFV, Antoni Ferrando afavorí la col·laboració amb la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans –de la qual era membre numerari des del 1985– i s’hi involucrà en les comissions sobre l’estàndard lèxic i sobre lexicografia. També col·laborà amb les institucions públiques valencianes (Generalitat, diputacions, ajuntaments) en matèria d’onomàstica, llenguatge administratiu, llibres de text, mitjans de comunicació i cursos de formació de professorat, entre altres activitats. I hagué de redactar nombroses declaracions públiques en defensa dels criteris científics de la Universitat.

És membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (2001), on ha presidit la Secció de Gramàtica i a hores d’ara la Secció de Lexicografia i Gramàtica i on s’ha implicat en els treballs de quasi totes les seccions i comissions, especialment en la de Textos Religiosos. Hagué de fer d’interlocutor amb els màxims representants de la Generalitat Valenciana, la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans en les converses per a constituir l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, iniciativa dels presidents Eduardo Zaplana i Jordi Pujol, amb l’aval del PSPV-PSOE i el PSC. El PSPV no havia gosat reconèixer per llei l’autoritat de l’IIFV en matèria de normativa més enllà d’algunes disposicions de rang menor.

Pertany a l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, de la qual ha estat president (2012-2018) i, amb anterioritat, vocal; a la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, de la qual és «miembro de honor», i al Consell Científic Internacional de l’Institut Virtual de Traducció de la Universitat d’Alacant, en la creació del qual va participar. És, així mateix, membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, de Barcelona, membre de la Fundació Huguet, de Castelló, i membre de l’Associació de Cronistes del Regne de València.

També és o ha estat membre del consell de redacció o del comitè científic o assessor de revistes com Caplletra , Afers , Catalan Review , Medioevi , Anuari de la Societat Valenciana de Psicologia, Llengua i Literatura catalanes , Quaderns de Filologia i Revista de l’Alguer , entre altres, i de nombrosos congressos nacionals i internacionals. Des del 1987 és codirector de la col·lecció «Biblioteca Lingüística Catalana», de la Universitat de València. Ha format part de nombrosos jurats literaris (Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Premi de les Lletres del País Valencià, Premis Octubre, Premis Bromera, Premi Sanchis Guarner de la Diputació de València, Premi Internacional Ramon Llull de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, Premio Nacional de Literatura, Premi Pompeu Fabra de l’IEC, Premis de la Crítica de l’IIFV, etc.).

La seua trajectòria investigadora, extensa i sostinguda en el temps, gira al voltant de la història de la llengua i de la cultura i l’edició de textos. Compta amb 8 quinquennis docents i 6 sexennis investigadors i, en jubilar-se (2018), ha estat nomenat catedràtic emèrit de la Universitat de València. Ha estat investigador principal o col·laborador de diversos projectes de recerca del Govern d’Espanya i de la Generalitat Valenciana, com ara Constitució d’un corpus lingüístic per a una descripció integral del valencià ; La lengua de la Cancillería Real de la Corona de Aragón (1291-1516) ; La formación cultural en la Corona de Aragón ; La cultura literaria medieval y moderna en la tradición manuscrita e impresa ; Estudio, edición, traducción y digitalización de corpus documentales y literarios referidos a la historia de la Corona de Aragón medieval ; Gramática del catalán antiguo i Gramática del catalán moderno .

Ha estat membre i president de la Comissió d’Experts de l’Àrea de Filologia de l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA) (1998-2001) i membre de la Comissió de l’Avaluació de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), de la Generalitat de Catalunya (2008-2009). Ha estat convidat en estades de recerca o com a conferenciant en diverses universitats de dins i fora de l’àmbit lingüístic català, especialment a França, Itàlia, Alemanya, Anglaterra i els Estats Units d’Amèrica.