AAVV - Nunc dimittis

La segona reflexió es relaciona amb una sensació d’incomoditat que produeix tot el que he dit. Ja fa uns quants anys, només 27!, que en la meva intervenció en el Primer Col·loqui de Problemes i Mètodes d’Història de la Llengua de l’any 1991 deia això (Nadal 1995: 46):

Aquesta creença en l’existència d’una única «llengua», per mitjà de la qual s’expressa la col·lectivitat, es basa en una visió enormement reduccionista i difícil de sostenir. Si la «gramàtica històrica» va eliminar del seu camp d’interès qualsevol referència al comportament social en nom, paradoxalment, del caràcter social de la langue , la història externa de la llengua ha eliminat, també en nom del caràcter social dels fenòmens lingüístics, tota referència als usos no escrits.

Ara m’adono que sempre he donat voltes a la mateixa cosa: les parts i el tot, les llengües individuals/naturals i la llengua col·lectiva/construïda. Vaja!, les formigues i els formiguers. En aquesta reflexió que no acaba mai, sempre he considerat que una llengua, si no viu en el marc del que podríem anomenar un cert comunisme lingüístic, no té massa possibilitats de supervivència. Això ho podem comprovar veient com la impremta va fer inevitable l’eixamplament del mercat i, doncs, la construcció i l’ús de llengües col·lectives per a grups d’una escala major. Llengües escrites, això sí. Aquesta llengua escrita, la langue en aquestes reflexions, és fonamental en la història d’una llengua. Però els parlants hi són, tenen la seva llengua particular, el seu dialecte i tot sovint el viuen apassionadament. On hem de buscar l’equilibri que asseguri, d’una banda, el benestar de cada parlant amb seva llengua particular i, de l’altra, la persistència de la llengua construïda, que és de tots i no és de ningú? Totes són la llengua. Com aquella nina russa que no és res si no hi ha, juntes, les nines de dintre i la de fora. Aquesta és la gran qüestió en la història d’una llengua.

BIBLIOGRAFIA

ACEDO-CARMONA, Cristina; Antoni GOMILA (2016): «A critical review of Dunbar’s social brain hypothesis», Revista Internacional de Sociología , vol. 74, núm. 3.

AGRESTI, Giovanni (2005): Lingua e polis. Configurazioni linguistiche e configurazioni sociali nel francese contemporaneo , Roma, Aracne.

— (2014 a ): «Changer le monde par le discours. Observations générales et remarques sur l’occitan contemporain», dins Jean François Courouau, François Pic i Claire Torreilles (eds.), Amb un fil d’amistat. Mélanges offerts à Philippe Gardy par ses collègues, disciples et amis , Toulouse, Centre d’Étude de la Littérature Occitane, pp. 61-74.

— (2014 b ): «Actualité des racines. Pour une linguistique du développement social», Cahiers de Recherche de l’École Doctorale en Linguistique Française , 8 (Ruggero Druetta i Caterina Falbo, eds.), Trieste, Edizioni Università di Trieste, pp. 13-39

BECKNER, Clay; R. BLYTHE, J. BYBEE, M. H. CHRISTIANSEN, W. CROFT, N. C. ELLIS, J. HOLLAND, J. KE, D. LARSEN-FREEMAN, T. SCHOENEMANN (2009): «Language is a Complex Adaptive System: Position Paper», dins Ellis & Larsen-Freeman (eds.), Language as a Complex Adaptive System , pp. 1-26

BISHOP, Michael A. (2015): The Good Life , Oxford, Oxford University Press.

BLOMMAERT, Jan (2015): «Chronotopes, scales and complexity in the study of language in society», Tilburg Papers in Culture Studies , 121, 24 pp.

BLOMMAERT, Jan; Ben RAMPTON (2011): «Language and superdiversity: A position paper», Working Papers in Urban Language and Literacies , 70, pp. 1-22.

BLYTHE, Richard A.; William A. CROFT (2009): «The Speech Community in Evolutionary Language Dynamics», dins Ellis i Larsen-Freeman (eds.), Language as a Complex Adaptive System , pp. 47-63.

CLG (1983): Ferdinand DE SAUSSURE, Corso di Linguistica Generale , versió italiana i edició a cura de Tullio de Mauro, Roma-Bari, Laterza.

— (1990): Ferdinand DE SAUSSURE, Curs de lingüística general , versió catalana i edició a càrrec de Joan Casas, Barcelona, Edicions 62.

COEN, Enrico (2013): De las células a las civilizaciones , Barcelona, Crítica.

CORBALLIS, Michael C. (2014): La mente recursiva , Biblioteca Buridán.

COUROUAU, Jean-François; François PIC, Claire TORREILLES (eds.) (2014): Amb un fil d’amistat. Mélanges offerts à Philippe Gardy par ses collègues, disciples et amis , Toulouse, Centre d’Étude de la Littérature Occitane.

DANTE, Alighieri (1995): De vulgari eloquio. Edició bilingüe, versió catalana de Pep Gómez Pallarès, Vic, Eumo / Universitat de Girona.

DEL RÍO, Pablo; Amelia ÁLVAREZ (2016): «Y el verbo se hizo carne... Una aproximación eco-vygotskiana a la adquisición del lenguaje», PTCEDH Working Papers , vol. 12, 1.

DUMBAR, Robin (2014): Human Evolution , Londres, Penguin Books.

ELLIS, Nick C., i Diane LARSEN-FREEMAN (2009): Language as a Complex Adaptive System , Michigan, Alister Cumming.

EVANS, Dylan (2002): «The Search Hypothesis of Emotion», Brtitish Society for the Philosophy of Science , 53, pp. 497-509.

FAVÀ, Albert; Joaquim TORRES (2015): Llengua i sobiranisme. Una anàlisi sociolingüística sobre les dades del Centre d’Estudis d’Opinió , CEO, Generalitat de Catalunya

FELIU, Francesc (en premsa): «La persistència de la llengua antiga i la vertebració de les comunitats lingüístiques», X Col·loqui Internacional: Problemes i mètotes d’Història de la llengua. La complexitat lingüística , celebrat a la Universitat de Girona el 27, 28 i 29 de juny de 2016.

FELIU, Francesc; Josep M. NADAL (2014): «Des inventions nécessaires. Éloge de la linguistique», dins Josep M. Nadal, Anne-Marie Chabrolle-Cerretini i Olga Fullana (eds.), L’espace des langues , París, L’Harmattan, pp. 11-26.

GAMBLE, Clive; John GOWLETT, Robin DUNBAR (2014): Thinking big. How the Evolution of Social Life Shaped the Human Mind , Londres, Thames & Hudson.

GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2015): L’oficialitat lingüística. Declaracions constitucionals i implicacions jurídiques i pràctiques , Barcelona, Biblioteca Tècnica de Política Lingüística.

GRAMLING, David (2016): The invention of Monolingualism , Nova York / Oxford, Bloomsbury.

GRAMSCI, Antonio (1966): «Notes per a una introducció a l’estudi de la gramática», dins Cultura i literatura , versió catalana de Jordi Solé Tura, Barcelona, Edicions 62, pp. 263-271.

HERCULANO-HOUSEL, Suzana (2016): The Human Advantage. A new understanding of how our brain became remarkable , Cambridge MA, MIT University Press.

KIVISTO, Peter; Thomas FAIST (2010): Beyond the Border: the Causes and Consequences of Contemporary Immigration , Thousand Oaks (CA.), SAGE Publications.

LOTMAN, Jurij M. (2014): La cultura come mente collettiva , Rimini, Guaraldi.

MAKONI, Sinfree, i Alastair PENNYCOOK (eds.) (2006): Disinventing and Reconstituting Languages , Clevedon (England), Multilingual Matters.

MILIAN I MASSANA, Antoni (2010): Drets lingüístics per a tothom. Estudis de dret lingüístic , Palma de Mallorca, Lleonard Muntaner.

NADAL, Josep M. (1995): «El concepte d’Història de la Llengua», dins Sadurní Martí i Francesc Feliu (eds.), Problemes i mètodes de la Història de la Llengua , Barcelona, Quaderns Crema, pp. 39-74.

— (2012): «I si escric llengua, veus?, el dolor em trenca l’ànima.» Per què vivim les llengües amb tanta passió? , Barcelona, IEC.