AAVV - Els recursos territorials valencians

El territori pot contribuir al desenvolupament, a la seua sostenibilitat econòmica i ambiental, i al benestar i la qualitat de vida dels habitants, mitjançant la distribució geogràfica dels assentaments de població, els usos del sòl, el traçat i els trets de les xarxes que l’articulen, la dotació d’infraestructures i serveis, i les modalitats d’emplaçaments empresarials.

A grans trets, es poden diferenciar diversos recursos territorials, que poden enumerar-se en els termes següents:

En primer lloc, hi ha el grau d’articulació física del territori. Està estretament relacionat amb el sistema relacional i integrat per les infraestructures de transports i comunicacions. L’accessibilitat, interna i externa, així com la vertebració del territori mitjançant les vies de desplaçament de persones, mercaderies o altres variables (per exemple, informació), constitueixen factors fonamentals.

En segon lloc, es té en compte l’existència de serveis i equipaments adequats a les condicions demogràfiques i econòmiques.

En tercer lloc, destaquen la distribució dels usos del sòl i l’adequació d’aquests usos a les característiques i les dinàmiques naturals i territorials. En aquest sentit, cal apuntar la importància de la relació amb la qualitat ambiental i paisatgística amb els possibles riscos de la naturalesa (lliscaments de terres, inundacions, etc.). S’ha de conéixer la planificació urbanística i territorial, i la incorporació dels diagnòstics dels possibles riscos naturals.

Finalment, cal remarcar la presència de sòl degudament equipat quant a infraestructures tant bàsiques com tecnològiques, dotat d’una àmplia gamma de serveis i amb una alta qualitat arquitectònica, urbanística, ambiental i paisatgística.

Els inventaris. Algunes consideracions d’importància

Després de l’anàlisi integrada del territori, convé confeccionar inventaris, catàlegs o mapes de recursos endògens. A continuació, assenyalem algunes consideracions generals respecte d’això:

1. L’elaboració dels catàlegs (mitjançant fitxes de recursos endògens) ha d’adaptar-se a les característiques particulars de cada àmbit d’intervenció, així com a les necessitats concretes del treball que es desitja dur a terme.

2. L’obtenció d’informació es concep com un procés continu i dinàmic en què ha d’incloure’s, a més, la participació dels actors locals.

3. La quantitat i la qualitat de la informació recopilada té relació amb les possibilitats d’explotar de adequadament les potencialitats del recurs detectat.

CONCLUSIONS I REFLEXIONS FINALS

•El desenvolupament territorial integrat és una conseqüència de la competència entre la globalització i l’escala local. D’ací que s’haja encunyat el terme glocal . És evident que la globalització condiciona, quan no determina, l’esdevenir de les economies locals; i des de l’escala local es poden plantejar alternatives als reptes imposats pels processos de la macroescala territorial.

Convé distingir la forma en què s’articulen els distints àmbits territorials en l’espai global dels fluxos i les xarxes.

•La competitivitat depén entre altres factors del territori. Aquest és generador actiu de recursos específics que poden resultar estratègics per a impulsar-la.

•Els processos d’innovació tenen un caràcter territorial, però no tots els territoris són innovadors. Als territoris es desenvolupen processos d’innovació de caràcter col·lectiu en el quals, junt amb les empreses, participen altres agents, organismes i institucions locals.

•Els territoris innovadors es caracteritzen per l’existència de xarxes tant interempresarials (generadores de més competitivitat) com a socioinstitucionals (creades en l’entorn). Altres processos determinants són la cooperació entre institucions (govern relacional), la concertació social (governabilitat), la inclusió en xarxes externes (integració en l’espai de les xarxes).

•Els actors, empresarials o socioinstitucionals, poden transformar els recursos genèrics en específics, condició que varia segons el territori de referència.

BIBLIOGRAFIA

BARRADO, D.A. (2011): «Recursos territoriales y procesos geográficos: el ejemplo de los recursos turísticos». Estudios Geográficos , LXXII, 270: 35-58.

BRUGUE, C., J. GOMá, J. i SUBIRATS, J. (2002): «Introducción». Subirats, J. (coord.), Redes, territorios y gobierno. Nuevas respuestas locales a los retos de la globalización . Barcelona: UIMP, 5-18.

BRUSCO, S. (1996): «Sistemas globales y sistemas locales». Información Comercial Española, 754: 63-95.

CAMAGNI, M. i GORDILLO, G. (coord.) (2000 ) : Desarrollo social y cambios productivos en el mundo rural europeo contemporáneo . Mèxic: Fondo de Cultura Económica.

CARAVACA, I., GOnZÁLEZ, G. i SILVA, R. (2005): «Innovación, redes, recursos patrimoniales y desarrollo territorial». Eure . XXXI, 94: 5-24.

CASTELLS, M. (1996): The rise of the network society . Oxford: Blackwell.

CONSEJO DE EUROPA (1999): Sueños e identidades. Una aportación al debate sobre cultura y desarrollo en Europa . Barcelona: Interarts.

DUPUY, C. i BURMEISTER, A. (dir.) (2003): Entreprises et territoires. Les nouveaux enjeux de la proximité . París: Les Études de la Documentation Française.

FLORIDO, G. (2013): «El patrimonio territorial en el Plan de Ordenación del Territorio de Andalucía: indefiniciones y dificultades para un conocimiento preciso». Boletín de la AGE . 63: 173-201.

JOHNSTON, R. J. et al. (2000): Diccionario Akal de Geografía Humana . Madrid, Akal.

MAILLAT, D. (1995): «Les millieux innovateurs». Sciences Humaines , 8: 41-42.

MARTÍNEZ, J. i VIDAL, J.M. (1995): Economía mundial . Madrid: McGraw-Hill.

MARTÍNEZ, M.C. (2004): «La capacidad innovadora de las redes de desarrollo regional. El valor añadido de la colaboración, la competitividad y la difusión del conocimiento». Información Comercial Española , 812: 65-69.

MÉNDEZ, R. (2002): «Innovación y desarrollo territorial: algunos debates teóricos recientes». EURE Revista Latinoamericana de Estudios Urbano Regionales , 28, 84: 63-84.

MITCHELL, B. (1979): Geography and Resource Analysis . Londres: Longman.

MOYANO, E. (2002). “El concepto de capital social y su utilidad para el análisis de la dinámica del desarrollo”. Revista de Fomento Social , 56: 35-63

OCDE (2000): Directrices propuestas para recabar e interpretar datos de la innovación tecnológica. Manual Oslo . Mèxic: IPN, CIECAS.

ORTEGA, J. (1998): «El patrimonio territorial: el territorio como recurso cultural y económico». Ciudades: Revista del Instituto de Urbanística de la Universidad de Valladolid, 4: 33-48.

ORTEGA, J. (2004): «La geografía para el siglo XXI». Romero, J. (coord.), Geografía humana . Barcelona: Ariel, 25-53.

REES, J. (1989): «natural Resources, Economy and Society», dins D. Gregory i R. Walford (ed.), Horizons in Human Geography . Londres: MacMillan, pàg. 364-394.

RULLANI, E. (2000): «Local Systems and knowledge production». Disponible en: http://www.oecd.org/tds/LEEDonLInE/issue1/rullani.PDF

SALOM, J. (2003): «Innovación y actores locales en los nuevos espacios económicos: un estado de la cuestión». Boletín de la AGE , 36: 7-30.

SFORZI, F. (1999): «La teoría marshalliana para explicar el desarrollo local», dins Rodríguez, F. (coord.), Manual de desarrollo local . Gijón: Trea, pàg. 13-32.

THORSBY, D. (2001): Economía y cultura . Madrid: Cambridge University Press.