AAVV - Els recursos territorials valencians

Com a conseqüència d’aquesta tasca acadèmica, s’han establert col·laboracions amb institucions públiques relacionades amb el territori i l’escala local, i amb això, el disseny i el desenvolupament de projectes i estudis que es caracteritzen per la seua aplicabilitat i la participació d’investigadors de la Universitat de València.

El desenvolupament territorial és l’objecte d’aquesta publicació. El desenvolupament territorial es fonamenta en els processos d’innovació locals, basats en l’aprenentatge i el coneixement; en les xarxes que reflecteixen dinàmiques d’interacció empresarial, econòmica, social, institucional…; i en els recursos patrimonials, de diversa naturalesa. Constitueixen aquests, precisament, el tema central del present estudi. Un equip interdisciplinari d’investigadors de la Universitat, format per professorat d’economia, sociologia, ecologia, biologia, química i geografia, reflexiona entorn de la disponibilitat de recursos al territori valencià. S’aborden els recursos naturals, els culturals, els humans, els socials i institucionals, i els territorials.

L’estudi s’ha servit de la creació d’una base de dades que recull les variables bàsiques i la configuració d’un sistema d’indicadors, i també del tractament cartogràfic d’aquestes variables geogràfiques. Ambdues accions han constituït un avanç per al coneixement del nostre territori.

És evident que el futur ens ofereix nous reptes, que requeriran nous models i rols de les administracions públiques. Uns rols en què la col·laboració, la implicació i el compromís han de ser habituals i facilitadores de la configuració de territoris “intel·ligents”, capaços de contribuir a millorar la qualitat de vida de la societat que els habita i el desenvolupament personal dels ciutadans.

Esteban Morcillo Sánchez Rector. Universitat de València

El Palmar

L’Horta de València

Sagunt

Embassament de Benagéber

CLAUS DEL DESENVOLUPAMENT TERRITORIAL. LA INNOVACIÓ, LES XARXES I ELS RECURSOS PATRIMONIALS

Jorge Hermosilla Pla

Departament de Geografia. UVEG

PER QUÈ LA PERSPECTIVA TERRITORIAL EN EL CREIXEMENT ECONÒMIC I SOCIAL

L’estudi/projecte elaborat tracta de la recuperació de la perspectiva espacial en l’anàlisi dels processos tant econòmics com socials. Es fa patent que el TERRITORI adquireix un rol important quan ens plantegem la formulació d’estratègies de desenvolupament local. Això passa perquè en aquest territori es combinen els elements ambientals, socioculturals, organitzatius, el grau de desenvolupament de les seues estructures i, per descomptat, la mateixa localització. Tots són components que influeixen en les alternatives de progrés de les comunitats locals.

El concepte de territori no és senzill, ni tampoc estàtic. Si seguim Zapata (2007), el territori ha de ser entés com una construcció social i concebut com un espai més pertinent en cada període històric, un àmbit de relacions, un suport per a la innovació i un agent clau del creixement econòmic i social.

En els processos de desenvolupament territorial actuen tres factors que en condicionen l’esdevenir. D’una banda, la innovació; d’una altra, la creació de xarxes i, finalment, l’aprofitament racional dels recursos existents. Uns processos que permeten la creació de territoris intel·ligents, és a dir, aquells capaços de contribuir a millorar la qualitat de vida de la societat que els habita i el desenvolupament personal dels ciutadans.

Habitualment la innovació està relacionada amb les noves pautes socioeconòmiques i territorials que estan condicionades per la incorporació de les noves tecnologies. Aquestes han donat lloc a una creixent fragmentació i, fins i tot, exclusió territorial. Per això constitueixen un factor de desequilibris territorials. Igualment, donen origen a la formació de xarxes molt complexes en el context d’una economia cada vegada més global (Castells, 1996). Unes xarxes que es converteixen en la forma espacial dominant de vertebració del poder i que interactua amb l’espai concret dels llocs.

En aquest sentit, el territori es constitueix com a receptor dels efectes de la globalització i alhora com a emissor de respostes als seus reptes (Brugué, Gomá i Subirats, 2002). Aquesta qüestió permet diferenciar territoris competitiusd’aquells altres que han quedat “paralitzats”, “apartats”. Els territoris competeixen mitjançant avantatges i potencialitats (Porter, 1991). En aquest escenari els recursos adquireixen una especial significació, atés que tot procés de desenvolupament requereix la utilització imaginativa, racional, equilibrada i dinàmica de tota mena de recursos (béns) patrimonials monetaris, humans, naturals, socials, culturals i territorials (Ortega, 2004).

Innovació, xarxes i recursos permeten la configuració d’un desenvolupament territorial integrat. Aquest és capaç de fer compatible la competitivitat econòmica, el benestar social, la sostenibilitat ambiental i la disminució dels desequilibris territorials. És a dir, s’hi uneixen el desenvolupament econòmic, el desenvolupament social, el sostenible i la cohesió territorial.

En definitiva, la naturalesa del desenvolupament territorial és complexa, amb la qual cosa, si pretenem dur-lo a terme, resulta necessari el foment de processos d’aprenentatge col·lectiu capaç de generar actituds innovadores, la configuració de xarxes socioinstitucionals que permeten portar a cap projectes d’interés comú, i la preocupació per l’ús dels propis recursos que faciliten reivindicar-los.

L’oportunitat de l’anàlisi integrada

Quan es pretén abordar una labor eficaç de mobilització de l’economia local, és necessari atendre un requisit imprescindible, el coneixement del territori. Una condició que no sempre es compleix. Ens referim a la identificació de les qualitats de l’espai geogràfic i de les seues possibilitats, mitjançant una anàlisi integrada territorial, que permet (Zapata, 2007):

-La diferenciació d’unitats territorials operatives. Espais funcionals que mantenen una coherència de desenvolupament.

-La determinació dels problemes i les possibilitats de desenvolupament, a fi de caracteritzar les bases de l’estratègia local.

-La identificació, l’anàlisi i la caracterització dels recursos endògens, amb l’objectiu d’afavorir l’estímul del potencial endogen.

-El reconeixement de l’estructura i de l’organització existent en el marc local.

Si es persegueix el coneixement del territori, és molt recomanable la confecció d’un atles del territori, amb delimitacions precises i diverses escales espacials per a abordar el desenvolupament local (comarca, municipi, districte, entitat de població menor, barri, etc.). Aquest atles hauria de seguir un esquema metodològic capaç d’estructurar l’anàlisi i el diagnòstic singularitzat d’unitats de treball, definides pels elements següents: