Josep Massot i Muntaner - De València i Mallorca

En tot cas, els meus companys de col·legi ja em feien broma que havia nascut amb un llibre sota el braç, i la meva vida està unida indissolublement als manuscrits, a la galàxia Gutenberg i ara també a les noves tecnologies informàtiques i digitals, que faciliten moltes coses i en compliquen moltes altres. Espero que encara podré continuar en les meves dèries durant alguns anys i que tindré l’avinentesa de posar en solfa si més no alguns dels molts projectes que al llarg del temps s’han anat entrecreuant i que necessiten unes hores i una atenció que fins ara no els he pogut dedicar. Al capdavall, penso que és molt més útil treballar per als altres que no treballar per a un mateix, i per això la tasca editorial i el servei de moltes menes a què m’obliga la meva condició de mallorquí i de monjo de Montserrat han passat sempre al davant de qualsevol altra consideració. Com deien els clàssics, feci quod potui , he fet el que he pogut, i com afegim a Mallorca, «el qui fa el que pot no està obligat a més». Si més no això és un consol en pensar en les múltiples coses que hauria volgut dur a terme i que, per una circumstància o per l’altra, han restat en l’esfera de les bones intencions. I és un consol també en pensar que l’activitat ininterrompuda de tants anys m’ha proporcionat tantes satisfaccions, m’ha permès de col·laborar en tantes iniciatives i sobretot m’ha donat l’oportunitat de crear-me un estol d’amics fidels i incondicionals que abasta tots els continents i que és format per persones de totes les edats, de totes les ideologies i de les professions més diverses.

* Text llegit per Josep Massot a la seu d’Òmnium Cultural de Barcelona amb motiu de la recepció del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (29 de maig de 2012).

1. Cf. Escriptors i erudits contemporanis. Setena sèrie (Barcelona, 2008), p. 234.

2. Cf. els meus llibres Cultura i vida a Mallorca entre la guerra i la postguerra (1930-1950) (Barcelona, 1978) i Els escriptors i la guerra civil a les Illes Balears (Barcelona, 1990), i l’article «El Llibre dels poetes de Mercè Massot», recollit a El primer franquisme a Mallorca (Barcelona, 1996), pp. 393-406.

3. Més endavant vaig poder deixar aquestes classes. Els darrers anys, però, m’ha tocat de substituir-les per cursos sobre història de Montserrat i sobre història de l’Església moderna i contemporània.

4. Complement d’aquesta obra, Georges Bernanos i la guerra civil , és el volum anterior, ja esmentat, Església i societat a la Mallorca contemporània , i el posterior El bisbe Josep Miralles i l’Església de Mallorca , per al qual vaig tenir el privilegi d’accedir a l’arxiu secret del bisbat de Mallorca. Voldria citar també el pròleg i l’àmplia anotació de la traducció catalana d’ Els grans cementiris sota la lluna , publicada per Curial Edicions i reeditada no fa gaire, sense pròleg i amb una anotació alhora reduïda i ampliada i posada al dia, per La Magrana.

5. Bibliografia de Josep Massot i Muntaner , a cura de Joan Martí i Castell i Josep Moran. Prefaci de Josep M. Soler, abat de Montserrat. Pròleg d’August Bover i Font (Barcelona, 2012).

PERFIL BIOGRÀFIC DE JOSEP MASSOT I MUNTANER

a càrrec de Rafael Roca

Al pròleg a la tercera sèrie d’ Escriptors i erudits contemporanis l’estudiós Josep Massot i Muntaner afirma que concep la tasca investigadora com «una work in progress que no s’acaba mai i que presenta constantment nous caires i nous desafiaments». 1És a dir, com un conjunt d’estudis i reflexions que dialoguen els uns amb els altres, es matisen i es perfeccionen; de manera que, al llarg dels anys i dels treballs, es van ampliant i complementant, sempre a la recerca de la veritat. Com un procés de revisió i construcció permanent marcat per l’exigència intel·lectual que confereix a la seua obra una extraordinària fiabilitat i un gran sentit unitari.

Efectivament, una ullada a l’extensíssima producció bibliogràfica de Josep Massot i Muntaner permet comprovar de seguida com aquest experimentat editor, promotor i estudiós polifacètic de la cultura –filòleg, historiador, crític…– ha actuat amb l’eficàcia d’un terrisser destre que va aixecant i modelant la seua obra amb ciència i paciència, conjugant la tècnica amb la constància i la passió, sempre amb anhel i estima. I que ha estat així, a força de fer girar el torn una vegada i una altra, com ha anat afaiçonant i arredonint una producció que, de dècades ençà, l’acredita com un dels humanistes catalans més destacats de tots els temps.

Nascut a Palma el 3 de novembre de 1941, és fill d’una família de músics, escriptors i folkloristes fortament atreta per les manifestacions artístiques. El fet de tenir, essent infant, la cultura tan a mà li permeté, entre d’altres coses, d’«aprendre a llegir tot sol en mallorquí perquè llegia pel meu compte les Rondalles de mossèn Alcover», tal com ell mateix ha recordat. 2«Des de menut vaig ser una “rata de biblioteca” […] i no és estrany que més d’un cop pensés en la possibilitat d’esdevenir bibliotecari». 3Fou així com Josep, el major de quatre germans (el segueixen Joan, Guillem i Biel), entrà ben d’hora en contacte amb diversos intel·lectuals mallorquins, cosa que li facilità seguir de prop els ensenyaments de filòlegs i historiadors de la qualitat del menorquí Francesc de Borja Moll, que posava fi al Diccionari català-valencià-balear , i el valencià Manuel Sanchis Guarner, per aquell temps exiliat a Mallorca.

Encara que la seua família era originària de Palma, el seu pare va començar a exercir de metge a Campanet, on visqué durant aproximadament un any i mig. Josep va nàixer més o menys al cap de sis mesos, a Palma per desig exprés de la seua mare. De fet, la família va conservar una casa a Ciutat, on a vegades estaven empadronats i on sojornaven sempre durant temporades llargues o curtes. Quan tenia al voltant d’un any es traslladaren a Pòrtol, de manera que fou allí on passà la infància. 4Posteriorment, estudià el batxillerat a Monti-sion, el col·legi dels Jesuïtes de Palma, on coincidí, entre d’altres, amb qui seria futur president balear, Gabriel Cañellas. En 1958 féu el salt a Barcelona per a iniciar la carrera de Filosofia i Lletres, cosa que li permeté establir noves relacions intel·lectuals i d’amistat amb dues persones que esdevindrien peces clau de la seua formació inicial: Josep Maria de Casacuberta, de qui aprengué l’amor per l’edició curosa i exigent, i Martí de Riquer, que el va introduir en el món de la investigació literària. I en 1959 ja va assistir als cursos clandestins de llengua i literatura que s’impartien als Estudis Universitaris Catalans, on conegué dues personalitats més que també el marcarien de per vida: Joaquim Molas i Ramon Aramon i Serra.

En setembre de 1962 la seua vida experimentà un notable gir, ja que ingressà al Monestir de Montserrat, primer com a postulant i després com a novici; i al cap de dos anys hi féu la primera professió. En juny de 1963 es llicencià en Filosofia i Lletres. Secció de Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona i defensà la tesi de llicenciatura, que tractava sobre el romancer balear. I en setembre d’aquell any obtingué el premi extraordinari de llicenciatura. «Eren els temps en què la Filologia Romànica tractava encara de tota la Romània, i no com ara, que s’ha anat dividint i subdividint fins al punt que els estudiants de Filologia Catalana no estudien ni provençal, ni francès, ni italià, llengües i literatures indispensables per a entendre com cal l’evolució del català i de la seva literatura, i pràcticament no s’hi dóna gens de llatí, igualment indispensable per a conèixer el català», ha afirmat recentment en una conversa informal.