AAVV - La Vall d'Uixó en el temps de la lloctinència de l'infant Martí

¶ 8Vegeu Honori GARCIA I GARCIA: «Carta puebla de la Vall de Uxó por don Jaime I en agosto de 1250», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura , XIII (1932), pp. 168-176; Enric GUINOT, Cartes de repoblament medieval valencianes , València, Generalitat Valenciana, 1991, pp. 224-226; Vicent GARCIA EDO, La carta pobla de 1250 i el dret dels musulmans de la Vall d’Uixó , Vall d’Uixó, CEV, 2000, pp. 36-47 i 77-84. ¶ 9Les restriccions dels moviments en són una prova. En el diplomatari es palesa en el cas de Çaat Almacet, moro d’Almacet, que ha de suplicar a l’infant permís per a traslladar-se a viure a la Vall d’Uixó, que li fou concedit (doc. 162 i doc. 209). Veure els permisos i llicències aconseguides per aquests mudèjars d’Uixó estudiats en Rosa Maria GREGORI ROIG, « Emfranchimus et franchos et inmunes facimus vos »: aproximació a la vida dels mudèjars d’Uixó a través d’uns privilegis de franquesa (segles XIVXV), Aigualit: Revista del Centre d’Estudis Vallers , núm. 15 (2017), pp. 165-211. ¶ 10L’infant Martí fou emancipat el 7 d’agost de 1358, cfr. ACA, Reial Cancelleria (a partir d’ara: RC), Registre 1547, f. 5r-5v. Un cop emancipat l’infant queda sota la tutela de la seua mare Elionor de Sicília, per ordre del rei Pere el Cerimoniós, cfr. ACA, RC, Registre 1547, ff. 6r-7r. Vegeu la biografia feta per M. Teresa FERRER I MALLOL, «Martí I l’Humà (1396-1410), el darrer rei de la dinastia barcelonina», en Martí l’Humà. El darrer rei de la dinastia de Barcelona (1396-1410). L’Interregne i el Compromís de Casp , Barcelona, IEC, 2015, pp. 11-48, especialment per a la infantesa de Martí p. 15, nota 23. ¶ 11Na Maria era la primogènita del comte de Luna, Lope de Luna, a qui el rei havia premiat, per la seua lluita contra la Unió aragonesa, amb la creació d’aquell comtat (1348) i la governació vitalícia d’Aragó. Vegeu Áurea L. JAVIERRE MUR, María de Luna, reina de Aragón , Madrid, CSIC, Instituto Jerónimo Zurita, 1942, pp. 8-9. ¶ 12Les esposalles foren signades a Saragossa el 1361, ACA, RC, Registre 1547, ff. 38v-43v; i el casament a Barcelona el 1372, ACA, RC, Registre 1554, ff. 32r-36v, editat per A. L. JAVIERRE, Maria de Luna... , pp. 182-189. ¶ 13 Crònica de Pere III el Cerimoniós . Edició a cura de Ferran Soldevila; revisió filològica de Jordi Bruguera; revisió històrica de M. Teresa Ferrer i Mallol, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2014, vol. 4, p. 403. El 6 de juliol de 1372 s’escripturà a Barcelona, tant el matrimoni de l’infant Martí amb Maria, comtessa de Luna, com la respectiva concessió del dot per la Casa Reial, que incloïa, entre d’altres, la Serra d’Eslida i la Vall d’Uixó (que comprenia Castro i Alfondeguilla), cfr. ACA, RC, Registre 1554, ff. 32r-36r i 36v-38r.

¶ 14La donació del comtat de Besalú incloïa la vila de Camprodon i el vescomtat de Bas, cfr. ACA, RC, Registre 1547, ff. 91v-92v i també 97r-100v, hem d’agrair a la companyera arxivera Beatriz Canellas l’estudi i totes les informacions i referències documentals relatives als títols de l’infant i posterior rei, Martí. Vegeu també ACA, RC, Registre 1578, ff. 145r-149v i 2026, ff. 7r-10r. ¶ 15ACA, RC, Registre 1554, ff. 21r-24v, 66v-67v i 2102, ff. 5v-8r. ¶ 16ACA, RC, Registre 1554, ff. 53v-55v, 55v-60v, 61r-62r i 109r-111v; i 1557, ff. 2v-4r. ¶ 17ACA, RC, Registre 2102, ff. 12r-15v. ¶ 18Enumerant tan sols les possessions atorgades al Regne de València, Martí posseïa, des dels dos anys Elx, amb el seu port del cap de l’Aljub i Crevillent (8 d’agost de 1358, ACA, RC, Registre 1547, ff. 7v-10v i 11r-13v; puntualitzant la donació anys després el 22 de gener de 1366, cfr. ACA, RC, Registre 2102, ff. 5v-8r). Després vingué el comtat de Xèrica (1372), senyoria formada per l’antiga baronia de Xèrica (Pina, el Toro, Suera, Fanzara, Veo i Eslida). A les quals el rei uní Xelva, Altura, les Alcubles, Gaibiel, el castell i vall d’Uixó (inclosa l’alqueria d’Alfondeguilla, s’adjuntarien Viver i Caudiel, un cop redimides l’any 1377, amb els rèdits del comtat de Besalú). I agregant-se l’heretat de sa mare, Elionor de Sicília (Alcoi, Llíria, Gorga i les valls de Seta i Travadell) i Penàguila, es conformà definitivament un patrimoni digne d’un infant del Casal reial. Rescabalant-lo dels diversos comtats que el rei intentà erigir al seu favor, sense èxit. Que foren els de Morella (1357-1366), que incloïa les seues aldees, Borriana i Suera a Aragó; el de la Plana (1368), que neix d’un heretament anterior fallit: el comtat d’Uixó (1356-1367: format per possessions a Aragó, Catalunya i a València pel castell i vall d’Uixó, Borriana, Castelló de Borriana, Vila-real i Nules), el nou comtat, dit de la Plana, incloïa Castelló, Vila-real, el castell i vall d’Uixó, drets i castell de Nules, Borriol, Onda, Artana, Betxí, Xilxes i Moncofa. La resistència i avalots de castellonencs i vila-realencs per no perdre la senyoria reial, comportà que no és consolidés el comtat de la Plana, i finalment, el rei atorgà al primogènit Joan, Vila-real, el castell i vall d’Uixó i els drets reials de Nules, permutant-los per uns territoris a Catalunya constituïts com a comtat de Besalú (1368-1377) a favor de l’infant Martí, com ja hem esmentat. Vegeu M. T. FERRER I MALLOL, «Martí I l’Humà (1396-1410), el darrer rei...», pp. 16-23. ¶ 19ACA, RC, Registre 1547, ff. 103r-106r. ¶ 20ACA, RC, Registre 1263, ff. 3v i 4r. ¶ 21L’onze de maig Joan I el nomenà governador, cfr. ACA, RC, Registre 2102, ff. 15v-16v, i Registre 2026, ff. 19v-20v, tot augmentant les seues atribucions jurisdiccionals el 9 d’octubre de 1389, cfr. ACA, RC, Registre 2102, ff. 27v-28v i 2026, ff. 37r-38r. I el 6 de juliol lloctinent, cfr. ACA, RC, Registre 2102, ff. 16v-17v i 17v-18r; igualment ACA, RC, Registre 2026, ff. 20v-21v i 22r-v.

¶ 22Una selecció de cites cronístiques sobre el rei Martí en M. Teresa FERRER I MALLOL, «El rei Martí i el seu regnat a través de textos de cròniques», en Martí l’Humà: el darrer rei... , pp. 901-962. ¶ 23Vegeu Honori GARCIA I GARCIA, Los orígenes del ducado de Segorbe , Castelló, Sociedad Castellonense de Cultura, 1933, p. 17, nota 1. ¶ 24Vegeu el document de les esposalles datades el 4 de juliol de 1361 i el de casament registrat el 7 de juliol de 1372, a més de dos documents datats el 6 de juliol de 1372, sobre el dot atorgat a na Maria, cfr. ACA, RC, Registre 1554, ff. 36v-38r i l’assignació de la seua cambra, Registre 1554, ff. 38v-41r. Sobre l’extensíssima base feudal patrimonial dels infants pactada des del 1361 al 1372 vegeu Francisco Javier CERVANTES PERIS, La herencia de María de Luna. Una empresa feudal en el tardomedievo valenciano , Sogorb, Ayuntamiento de Segorbe, 1998, pp. 27-33. La relació dels llocs que comprenia herència aragonesa del Comtat de Luna, cfr. ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, volums, sèrie general, 2650, 2651 i 2652. ¶ 25Cfr. Núria SILLERES, Maria de Luna. Poder, piedad y patronazgo de una reina bajomedieval , Saragossa, Institución Fernando el Católico, 2012, pp. 32-33; extractes del testament foren transcrits per J. CERVANTES PERIS, La herència de Maria de Luna... , pp. 41-42 i 277-280. ¶ 26Una anàlisi de l’administració comptable del patrimoni senyorial dels infants de la seua tresoreria i dispensaria a: A. L. JAVIERRE, Maria de Luna, reina ..., pp. 166-168; Salvador CLARAMUNT, «Un pliego de cuentas de María de Luna conservado en el Archivo de la Basílica del Pino de Barcelona», En la España Medieval: Estudios dedicados al professor don Julio González González , Madrid, Universidad Complutense, 1980, pp. 75-88; Juan F. UTRILLA, «Un libro de cuentas del infante aragonés Martín conservado en el Archivo de la Corona de Aragón», Aragón en la Edad Media , 5 (1983), pp. 167-206; José Luis ARGUDO PÉRIZ et al. El señorío jurisdiccional de María de Luna. Un «registro de cartes» de 1409 , Saragossa, Instituto Fernando el Católico, 1988. I, més recentment, l’obra de F. J. CERVANTES PERIS, La herència de Maria de Luna... ¶ 27Mor a Vila-real a les acaballes de l’any 1407, vegeu Daniel GIRONA LLAGOSTERA, La darrera malaltia de la Reyna Maria de Luna (1407) , Barcelona, 1922.